Freixa, sobre la llibertat dels presos: “El Barça no ha de posicionar-se políticament”

L’aspirant a la presidència del club blaugrana atén El Món i proposa un model d’entitat culer independent i allunyat de qualsevol temptació política, empresarial o mediàtica

Toni Freixa (Barcelona, 1968) vol un Barça independent dels poders polítics, empresarials i mediàtics i es presenta per segona vegada a les eleccions a la presidència blaugrana amb l’objectiu d’aconseguir-ho. El model d’entitat culer que proposa el líder de Fidels al Barça no contempla la possibilitat “d’instrumentalitzar” el club en benefici d’algú que no sigui els seus socis i sòcies, i això inclou els fets de “no posicionar-se políticament” ni “defensar la llibertat dels presos”. Considera que “forçar la dimissió anticipada de Bartomeu en època de pandèmia va ser molt irresponsable” i creu que proposar l’enderrocament del Camp Nou “només es pot fer des del desconeixement”. També resta importància a les enquestes que situen Joan Laporta com a gran favorit: “Nosaltres tenim una percepció ben diferent. Ens centrem en els suports que estem rebent diàriament dels socis que venen a la seu a donar-nos la seva signatura”.

En què es diferencia el Toni Freixa del 2020 respecte al del 2015?

Soc la mateixa persona, però cinc anys més gran. Tinc el mateix concepte de Barça, que és el d’un club únic al món amb una identitat pròpia que s’ha de preservar i a través de la qual s’ha de competir i dur a terme una gestió sostenible. Les necessitats de l’entitat s’han fet més paleses després dels errors dels últims anys. Els culers no ens podem tornar a equivocar a l’hora d’escollir el nostre president.

Se sent més preparat per guanyar les eleccions? Creu que els resultats dels comicis de fa cinc anys no van fer justícia amb la campanya que va realitzar?

No era el meu moment. Aquelles eleccions van acabar convertint-se en un cara a cara entre la continuïtat d’un president que va saber capitalitzar molt bé el triplet i l’alternativa de Joan Laporta. Ara hi ha un panorama molt diferent i l’escenari és molt més obert.

Què en pensa de l’enquesta de Mundo Deportivo, que destaca Joan Laporta com a principal favorit per guanyar les eleccions?

Que la mostra era de pocs socis i que el sondeig es va fer fa diverses setmanes, durant la segona quinzena del mes de desembre. Nosaltres tenim una percepció ben diferent. Ens centrem en els suports que estem rebent diàriament dels socis que venen a la seu a donar-nos la seva signatura.

Vostè va dir que hi ha dos precandidats que s’han reunit amb Carles Puigdemont. Jo li poso els noms: Víctor Font i el mateix Joan Laporta. Li sembla malament que s’hagin trobat amb el president de Catalunya a l’exili?

No, no. No em sembla ni bé ni malament. Simplement crec que deixen palès que hi ha una mena de sintonia entre ells i jo penso que el poder polític ha d’estar lluny del club i, sobretot, de la seva gestió. No hi pot tenir cap incidència. Jo, particularment, no m’he reunit amb cap polític.

Ells no ho han negat, però han explicat que també s’han trobat amb polítics d’altres partits.

Doncs la meva opinió és la mateixa. No pretenc dir que l’independentisme ha d’estar fora de la gestió del club. Parlo de la política en general, sigui quina sigui la tendència.

Té la sensació que les eleccions d’enguany estaran especialment polititzades? No creu que la situació greu que travessa el club en tots els àmbits tindrà molta més importància? La campanya encara no ha començat, però tots els aspirants a la presidència s’han manifestat en aquesta direcció.

El Barça és un club molt llaminer per poder ser instrumentalitzat per interessos aliens a ell. Els polítics, els empresarials, els mediàtics… El que cal fer és aïllar l’entitat de totes aquestes temptacions. Això ha estat així durant tota la història. A més, no ens haurem de creure el que els candidats diguin; haurem de veure què és el que demostren amb els seus fets. En aquest sentit, el nostre projecte és absolutament independent i ningú ens pot acusar d’haver-nos entrevistat amb algun polític o de tenir en la nostra junta cap membre d’un partit o persona amb trajectòria política. Per aquest motiu crec que som la millor opció per garantir que el Barça continuï estant en mans dels socis.

Considera que la Generalitat de Catalunya està interessada en el fet que el president del Barça sigui de la seva corda?

No podem oblidar que la Generalitat va obligar a celebrar un vot de censura mentre demana la declaració de l’estat d’alarma a l’Estat, una circumstància completament incomprensible. Per tant, el que he vist és que el Govern tenia cert interès en el fet que la junta de Bartomeu cessés. No sé si el seu interès va més enllà, en tot cas que ho diguin ells, però el que ha de quedar molt clar és que nosaltres lluitarem per un Barça independent.

La cursa electoral serà neta?

Espero que ho sigui. Per part nostra, segur.

Està percebent moltes mentides entre la resta d’aspirants a la presidència?

No és que les percebi, és que són evidents. Diversos precandidats han promès vinculacions amb jugadors, entrenadors o directors esportius i els protagonistes ho han desmentit. A part, hi ha altres detalls anecdòtics en els quals tampoc cal aprofundir. Em fa gràcia recordar, i ho dic amb un to d’humor, el senyor Bassas dient que el seu pare el va fer soci. Té un número de soci superior al 70.000… O té 15 anys o ens està enganyant.

“El Govern va mostrar cert interès en la dimissió de Bartomeu”

Per què hi ha la sensació general que el seu projecte és continuista? A les eleccions del 2015 es va enfrontar a Bartomeu.

Si aquesta sensació vol dir que se’m veu com a guanyador de les eleccions, admeto que és encertada la valoració. Si la percepció té a veure amb el fet que se’m relacioni amb una gestió de la qual no he format part, la qüestió és tan ridícula que em sembla divertida. Ja et dic, però: si el que s’està volent veure des de determinats àmbits és que jo represento la manera del club que li va fer guanyar les eleccions a Bartomeu, ho accepto.

I a Sandro Rosell, entenc.

Sí, és una manera d’entendre el Barça com a un club independent que ha d’estar en mans dels socis i que no ha de servir interessos de tercers. És una forma de veure l’entitat que crec que té molt a dir en aquests comicis.

Quina nota li posa al mandat de Josep Maria Bartomeu?

Jo respecto molt tots els expresidents. No només Bartomeu, també Rosell, Laporta, Gaspart i els anteriors. No soc ningú per qualificar la gestió del darrer mandat, crec que tots els dirigents han intentat fer-ho tan bé com han pogut.

I una valoració de la feina que s’ha fet els últims anys, la podria fer?

Diagnostico que ens trobem en una situació crítica motivada per una sèrie de circumstàncies i en la qual ha tingut incidència una gestió que no ha estat gens encertada, sobretot en matèria esportiva. Això ho hem pagat amb unes conseqüències econòmiques agreujades per la pandèmia.

És sostenible un model de gestió basat a ingressar molts diners per fer front a les despeses compromeses?

No, justament és el que nosaltres assenyalem quan analitzem on som i per què ens trobem en aquesta situació. El model del club ha estat invertit i, irresponsablement, no s’ha gestionat sobre la base de la nostra identitat.

Com va la recollida de signatures?

Bé, força bé. Ens trobem en l’última setmana del procés i estem intentant recollir els màxims suports possibles per poder-los presentar al club.

Des de diversos entorns corre el rumor, més enllà del seu acord amb la Grada d’Animació –que no hi té res a veure–, que els membres de Boixos Nois donen suport a la seva precandidatura. És així?

Que em donin suport els socis del Barça, sigui quin sigui el seu tarannà, és un honor. Tots els culers mereixen la màxima consideració. Una altra cosa és que hi hagi afeccionats que no tinguin autorització per entrar a l’estadi o que tinguin suspesa la seva condició de soci. Això és una altra qüestió. Jo, en general, no vull deixar d’admetre que em sembla molt bé tenir el suport de tots els socis del Barça.

Com veu la mesura que va prendre Joan Laporta per prohibir l’entrada al Camp Nou dels Boixos Nois?

És fonamental aïllar els violents de l’estadi i del nostre entorn. A mi no m’agrada parlar específicament d’una penya o d’un grup. No tinc cap missatge particular en aquest sentit. El que m’interessa és que qui entri al camp ho faci perquè la policia i la condició de soci li ho permet; i que no hi hagi cap concessió a la violència, això és evident.

Les eleccions es podran celebrar el 24 de gener, tal com està previst?

Hi ha indicis que assenyalen que podria ser que els comicis se suspenguessin. Amb un confinament municipal no sembla fàcil que els socis puguin anar a votar. Al final, qui ho determinarà seran les autoritats sanitàries i el Procicat. Haurem d’acatar la decisió que es prengui.

Què suposaria, per als aspirants a la presidència i per al Barça, que s’endarrerissin els comicis?

Tenint en compte el precedent del vot de censura, en el qual la Generalitat va donar llum verda a la celebració de la jornada, no crec que ara se suspenguin les eleccions. Seria un contrasentit. En el cas que es produís aquesta situació, la circumstància és excepcional i la conseqüència és que haurem d’esperar. Són aspectes que no estan previstos als estatuts i que, per tant, ens hi haurem d’adaptar.

Creu que la comissió gestora podria haver evitat aquesta situació si hagués convocat els comicis abans de Nadal?

No. Podríem haver evitat aquesta situació si no haguéssim interposat un vot de censura. Personalment, ja vaig advertir que forçar la dimissió anticipada de la junta directiva en època de pandèmia era molt irresponsable. Em sobta que els promotors del vot de censura, que en aquell moment van amenaçar d’interposar una demanda si Bartomeu no posava data a la votació, ara estiguin demanant que se suspenguin les eleccions. Molta gent està actuant d’acord amb els seus interessos. El millor per al Barça hauria estat que la junta sortint esgotés el seu mandat i que els socis escollissin el nou president al març. Tenim el que tenim per culpa d’un vot de censura interposat irresponsablement.

És partidari d’aixecar catifes?

Sempre. Soc partidari de defensar els interessos del Barça i els dels seus socis i sòcies. Això comporta analitzar si una gestió ha estat responsable o no. El primer que s’ha de fer en arribar al club és encarregar una diligència deguda, analitzar la situació detalladament i prendre les decisions que corresponguin per defensar l’entitat.

Hi ha precandidats que prefereixen mirar endavant.

Tots ells ens aboquen a la situació del 2003, quan es va prometre que s’aixecarien catifes i, al final, hi va haver una votació en què es va decidir el contrari. Jo, personalment, crec que el que els socis esperen d’una directiva és que defensi el club, no que hi hagi pactes entre persones per indultar-les. Voldria pensar que no hi ha acords entre la junta sortint i alguns aspirants a la presidència, ja que els pactes a favor de les persones sempre són perjudicials per al Barça.

Xavi Hernández, Jordi Cruyff, Haaland, Mbappé… Què en pensa de tots els precandidats que ja han començat a jugar el joc de les cartes electorals?

Els que són llegenda o patrimoni del club com Xavi, Puyol o Jordi Cruyff no han de tenir cap incidència en les eleccions. Se’ls ha de respectar, no instrumentalitzar. Ells mateixos ho han evidenciat amb els comunicats que han emès els darrers dies. Sobre els fitxatges, jo preguntaria als precandidats que els prometin si estan disposats a pagar-los ells. Al club no hi ha diners. Estem faltant al respecte als socis, que són molt més intel·ligents del que ens pensem i que distingeixen a la perfecció quan algú està parlant en interès propi. Ara cal proposar idees, no parlar de noms.

Per què ha triat Lluís Carreras per exercir el càrrec de director de futbol del Barça? Té prou experiència?

Nosaltres volem que, si s’ha de parlar de futbol, ho faci un expert. Crec que aquest és un element diferencial de la nostra candidatura. En Lluís té experiència com a jugador i entrenador, està format en el cruyffisme, va ser company de Masia de Tito Vilanova i Pep Guardiola i, al cap i a la fi, representa la manera d’entendre el futbol que volem aplicar sense cap fissura. És la persona idònia. El vaig anar a buscar perquè m’agrada molt el seu tarannà, la seva filosofia de joc i, a més, ens entenem molt personalment i sabem quines decisions cal prendre per aplicar el model des de dalt fins a baix.

De la mateixa forma que ell mateix va dir que renuncia temporalment al seu somni d’entrenar el Barça per servir el club en una altra tasca, no creu que Xavi podria fer el mateix?

Sí, sí. Hipotèticament, és clar que podria. La realitat, però, és que Xavi només vol ser entrenador. Ho dic perquè nosaltres hem parlat amb ell encara que no en fem ostentació ni presentem el seu nom per respecte a la seva figura.

“Que em donin suport els socis del Barça, sigui quin sigui el seu tarannà, és un honor”

Què li oferirà a Messi per aconseguir que es quedi?

S’ha de parlar amb ell i escoltar molt bé el que cada part pot oferir. Contractualment el club s’haurà d’adaptar a les circumstàncies econòmiques actuals. Futbolísticament tenim una idea molt clara de com volem treballar que encaixa plenament amb la que ell té i amb la qual s’ha format. A partir d’aquí, caldrà ser honestos i sincers mútuament per trobar el punt en què la continuïtat d’en Leo sigui possible.

Tothom té clar que el Barça ha d’apostar fermament per la Masia. Com s’aconsegueix que el futbol formatiu torni a generar futbolistes capacitats per formar part del millor equip del món?

Tots els precandidats ho diem, però hi ha alguns que han format part de la junta directiva sortint i no ho han fet. És molt important tenir clara la idea, comptar amb persones com en Lluís Carreras que hi creguin fermament i aplicar la metodologia necessària. Aquesta filosofia ha de ser absolutament irrenunciable i no pot veure’s alterada pels resultats. Quan acabes supeditant el club a les idees de moltes persones diferents i et poses nerviós quan perds, no ets fidel al model del Barça.

És viable que Unicef torni a la part frontal de la samarreta del Barça?

És possible qualsevol model que permeti que el club continuï ingressant els diners que cobra en concepte de patrocini actualment. Hi poden haver moltes fórmules viables, però és impossible renunciar a aquesta partida. Podem trobar algun patrocinador que ens pagui perquè Unicef aparegui a la samarreta i puguem seguir sent solidaris.

Ha parlat amb alguna empresa o possible partner?

Estem treballant en propostes enginyoses i noves que explicarem durant la campanya.

És partidari de tirar endavant l’Espai Barça o prefereix enderrocar el Camp Nou?

Quan nosaltres diem que som l’única candidatura que aglutina els tres elements essencials que necessita la directiva del Barça –que són els coneixements, l’experiència i el seny– és perquè sabem que hi ha propostes que són inviables. Plantejar l’enderrocament de l’estadi només es pot fer des del desconeixement d’un projecte immobiliari. Arran del referèndum del 2014 hi ha hagut una modificació del Pla General Metropolità que ens ha permès tenir l’autorització per començar les obres i tirar endavant l’Espai Barça. El que necessitem ara és un finançament del projecte –que ja hi ha sobre la taula i, per tant, haurem d’analitzar detalladament–, però no podem pensar en alternatives. Perdríem temps i estaríem cinc anys més sense iniciar la reconstrucció. Per a nosaltres és absolutament indispensable que el Barça tingui les millors instal·lacions del món. I no tenim cap excusa ni obstacle per fer-ho.

Què va pensar quan va escoltar el president de la comissió gestora dient que no havia signat contractes perquè no els acabava de veure clars?

Entenc que va actuar sota l’exercici de la seva responsabilitat. No tinc cap opinió més al respecte. Me’l crec. Ja tindrem l’oportunitat d’analitzar els riscos i obligacions quan arribem al club.

Tem la possibilitat de trobar-se alguna sorpresa?

Les due diligences sempre revelen coses desconegudes. Si em sorprendran o no, no ho sé.

El Barça ha de defensar la llibertat dels presos polítics?

El Barça no ha de tenir cap posicionament polític de cap mena i ha de ser respectuós amb les institucions. No vull tenir cap posicionament personalment que pugui ser interpretat d’una forma o de l’altra, encara que com a ciutadà tingui la meva opinió.

Defensar la llibertat dels presos polítics és fer política?

Sí, per descomptat.

La qüestió d’obrir les portes del Camp Nou a la selecció espanyola ha generat molta polèmica. Vostè com ho veu?

Nosaltres no ens presentem a les eleccions per fer política. I aquesta qüestió de la selecció espanyola al Camp Nou té una connotació política evident i, per tant, no tenim cap resposta al respecte.

Nou comentari