Font: “Si se’ns planteja que la selecció espanyola jugui al Camp Nou, ho poden decidir els socis”

Víctor Font (Granollers, 1972) té clar que el model de propietat del Barça no només s’ha de preservar, sinó que encara ha d’esdevenir més consistent. El líder de Sí al Futur, que afronta unes setmanes clau després de molts anys de preparació i treball, vol col·locar els socis culers al bell mig del club blaugrana i assegurar-se que tothom participa de forma més activa en la vida de l’entitat, sobretot en les qüestions relacionades amb el sentiment de pertinença o la història. “No és una qüestió de control, sinó de participació”, assegura. Entre totes les propostes en què creu que els socis hi podrien dir la seva n’hi ha una especialment polèmica: la possibilitat que el Camp Nou aculli un partit de la selecció espanyola. “Si se’ns plantegés, per què no podrien ser els socis els que decidissin democràticament si això és una cosa que volem fer o no?”, es pregunta.

Quina valoració fa del mandat de Josep Maria Bartomeu?

A mi m’agrada mirar cap al futur, prefereixo no fixar-me en el passat. No en traurem res de fer valoracions sobre una etapa que ja s’ha acabat, però és evident que la situació, després de la gestió dels darrers anys combinada amb la pandèmia, és la més crítica que el club ha viscut com a mínim en la seva història contemporània. En tots els mandats hi ha llums i obres, coses positives i qüestions negatives. Nosaltres, però, ja fa molts anys que estem definint un projecte per fer front als reptes del futur.

Què n’opina, del Barçagate?

És, precisament, una de les ombres de la gestió de l’última directiva. Encara no hem tret l’aigua clara del que va succeir, ja que l’assumpte està judicialitzat. És una qüestió preocupant i, sobretot en el meu cas, ja que em va afectar personalment, decebedora.

Li preocupa la situació econòmica del club? El model de propietat tan únic del Barça està en risc?

Ens preocupa perquè la situació és crítica. No ho diem nosaltres, sinó que de mica en mica anem coneixent detalls a través de la comissió gestora. Carles Tusquets ens ha confirmat que la combinació de les males decisions de l’anterior junta i l’arribada del coronavirus ens ha situat en un context molt crític que requereix un projecte sòlid i un equip solvent amb moltíssima experiència en gestió. Sí al Futur existeix perquè persegueix dos objectius: que en el 2030 els propietaris de l’entitat continuïn sent els socis i sòcies i que seguim guanyant Champions League.

Què en pensa de la rebaixa salarial que s’ha pactat?

És una manera de parar el cop i d’endarrerir una reestructuració imprescindible. Al final, el que s’ha fet és diferir el pagament dels sous, no s’ha ajustat la massa salarial ni s’ha regulat cap despesa. Aquest ajornament ha provocat que la motxilla de partida de cara a la temporada vinent sigui encara més gran, ja que caldrà assumir el percentatge de sous que no s’han pagat ara més els de la temporada vinent. L’acord al qual han arribat el club i els jugadors només ens permet guanyar temps.

Tem la possibilitat de trobar-se alguna sorpresa en l’apartat econòmic?

Ens preocupa que tal com ha passat històricament al Barça, no només en la darrera etapa, hi hagi manca de transparència i que no es conegui quina és la realitat exacta del club. Segur que ens trobem coses que no s’han explicat. És molt probable que el pressupost que es va fer per a l’exercici actual no es compleixi. Les previsions contemplen que el Camp Nou s’obri el mes de febrer i altres operacions que encara no estan aprovades com els 100 milions d’euros provinents del Barça Corporate. Per tant, és evident que serà imprescindible tenir molt clar com gestionar el compte de resultats des del primer moment. Tenim un pla determinat per fer front a totes aquestes circumstàncies.

“Segur que ens trobem coses que no s’han explicat”

En què consisteix aquest pla?

La proposta econòmica que farem als socis tindrà tres parts. La primera i més important serà reforçar l’equip directiu i executiu per poder enfrontar-nos a tots els reptes. En segon lloc, hi ha un pla de xoc a curt termini que se centrarà bàsicament en la reestructuració de les despeses i en el refinançament del deute. Som conscients que, els pròxims mesos, costarà augmentar la partida d’ingressos encara que l’evolució de la pandèmia sigui positiva i, per tant, ens haurem de centrar en altres qüestions. Per últim, el tercer pilar consisteix a plantar les llavors per impulsar, a llarg termini, la generació de recursos que ens permetrà assolir objectius de futur i, al mateix temps, protegir el nostre model de propietat.

És sostenible un model de gestió basat a generar molts ingressos per poder assumir les despeses compromeses?

En cap cas. El model sostenible i necessari per generar excedent de recursos implica combinar el creixement dels ingressos amb la gestió racional de les despeses. En els últims anys, ambdues partides han anat augmentant i, per tant, no hem generat flux de caixa i hem hagut d’intercanviar futbolistes per quadrar els comptes. És important generar excés de recursos per poder afrontar alguns dels grans projectes que tenim, siguin patrimonials com l’Espai Barça o esportius com la potenciació de la competitivitat del primer equip.

Abans que arribés el coronavirus ja teníem clar que el president del Barça que guanyés les eleccions del 2021 havia d’afrontar dos temes clau. D’una banda, el replantejament de l’Espai Barça; de l’altra, el cas Messi. Anem per parts. Tenint en compte la crisi econòmica que travessa l’entitat, què proposarà als socis per a la remodelació del Camp Nou, la construcció del Palau Blaugrana i tots els altres projectes que engloba l’Espai Barça?

En relació amb l’Espai Barça cal fer dues consideracions. En primer lloc, la renovació patrimonial del club no és només una necessitat. També és una urgència. Novament, però, desconeixem quina és la realitat detallada del projecte, ja que no s’ha explicat en quin punt arquitectònic es troba, la situació financera que travessa l’entitat i l’acord per finançar l’Espai Barça amb Goldman Sachs. No sabem quina és la lletra petita, només ens han explicat els grans titulars. Per tant, el que nosaltres proposem és impulsar el projecte amb urgència, però no podem oblidar que ha de ser viable. Quan sabem on ens trobem, haurem de replantejar algunes qüestions i fer una proposta als socis perquè la votin en referèndum. Hem d’impulsar l’Espai Barça com més aviat millor, però de forma viable i sostenible.

És evident que la remodelació del Camp Nou és urgent. No s’hauria de prioritzar, però, la construcció del nou Palau Blaugrana? Cal tenir en compte que l’Eurolliga de bàsquet fixa uns requisits que ara mateix no es compleixen.

El 2010, la FIBA ja va requerir un Palau més gran i amb unes condicions més adaptades al segle XXI. No sé si és més important, però segons el meu parer la reforma del Palau Blaugrana és més urgent que la del Camp Nou. La situació del Palau és bastant més deficient que la de l’estadi i, a més, l’obra seria d’unes magnituds diferents. Repeteixo, abans de prendre cap decisió hem de conèixer l’escenari real i entendre’l, però des d’un punt de vista de prioritats sí que posaria al davant el Palau.

Quina importància hi tindran els naming rights en el finançament d’ambdós projectes?

Seran part imprescindible del finançament de l’Espai Barça, però també del club a llarg termini. És un actiu molt important i per aquest motiu fa molts anys que hi treballem.

Un altre dels principals actius del Barça és la samarreta. Fa unes setmanes va revelar que vol que el Barça torni a lluir Unicef. Com s’ho farà?

Tenim un pla molt ambiciós i complet que ens ha de permetre assegurar que el Barça esdevé de forma més explícita i coherent en un club amb causa. Ja ho explicarem les pròximes setmanes, però part d’aquesta estratègia té en compte que durant el primer mandat puguem tornar a portar Unicef a la samarreta sense perdre els ingressos d’un actiu tan important. I tenim previst aconseguir això de la mà d’un soci estratègic.

El té lligat, aquest soci estratègic?

Tenim preacords, sí.

“El nou Palau Blaugrana és més urgent que la remodelació del Camp Nou”

Cas Messi. Ara per ara, la realitat és que la continuïtat de l’argentí es pressuposa complicada. Què li oferirà al capità perquè es quedi? El Barça haurà de buscar alguna cosa més que diners per convèncer l’argentí.

Més enllà de la rellevància esportiva que implica tenir el millor jugador del món al nostre equip, creiem que l’associació Barça-Messi és estratègica i ha de perdurar en el temps. Econòmicament i social, el fet d’estar vinculat al futbolista més destacat de la història després de la seva retirada pot ser molt important. Per tant, a banda d’escoltar-lo i prendre nota de les seves voluntats i preferències, el nostre objectiu és convèncer-lo amb un projecte a llarg termini que ens donaria flexibilitat per poder assegurar que les contraprestacions econòmiques s’ajusten al que el club es pot permetre.

Quin càrrec o funció té previst oferir-li de cara al futur per seduir-lo?

Això dependrà del que ell cregui que pot i vol fer. En Leo pot complir diverses funcions i es tracta de trobar un encaix satisfactori per a tothom.

Vostè és partidari del retorn de Neymar?

En el projecte que nosaltres hem treballat, les decisions esportives estaran en mans dels professionals del món de l’esport. La junta directiva i el president, és clar, tindran l’última paraula en qualsevol assumpte important. En el cas de Messi, si l’estructura esportiva recomanés el seu fitxatge, després hauríem de valorar si econòmicament i institucional és una operació que té sentit. Ara per ara, tenint en compte la situació financera del club, un fitxatge com el de Neymar no es pot plantejar. A part d’això, estem parlant d’un jugador que ens va deixar poc abans de començar una temporada i que té demandat el club en diversos processos judicials. Per tot plegat, no crec que ens hàgim de plantejar el seu retorn.

El Barça s’ha d’oblidar de fitxatges multimilionaris?

Sí, però és que això hauria d’haver estat sempre així. Cal confiar en el talent de casa i complementar-lo amb el de fora. Darrerament s’han fet incorporacions de jugadors que no necessàriament milloraven el que hi havia a la Masia. Fins a l’arribada de Koeman no s’ha apostat per la gent del planter de forma decidida.

Fa la sensació que en els últims anys l’aposta per la gent de casa s’ha produït per necessitat i no per convicció. El cas Mingueza ho demostra: s’han hagut de lesionar els quatre centrals del primer equip perquè tingués una oportunitat. I, tot i això, ara s’està parlant de possibles fitxatges.

Al gener es podran fer poques coses, ja que el nou president prendrà possessió en els darrers dies del mercat d’hivern. Tot i això, la nostra estructura esportiva està treballant per entendre de quina manera es pot reforçar la plantilla de cara al present, el futur pròxim i el llarg termini. No podrem plantejar grans operacions, haurem de confiar en la Masia, fer fitxatges de quantitats assequibles o de futbolistes que arribin amb la carta de llibertat.

En l’estructura de la qual parla, en Xavi Hernández exercirà el rol de general manager, una figura que s’ha vist en algun club d’Europa. Xavi i Koeman seran compatibles en el seu projecte esportiu?

Sense cap mena de dubte. El nostre objectiu és crear les condicions perquè el millor talent que hi ha dins del barcelonisme serveixi el club de forma estructural. En Xavi n’és un exemple claríssim. Ho hem parlat molt amb ell: no podem permetre’ns un altre cas com el del Pep Guardiola, algú que fa la seva feina de la millor forma possible i que després marxa a treballar a la competència perquè s’ha cremat. Hi ha gent com el Xavi que pot assumir diversos rols dins d’una mateixa estructura, mentre que altres professionals s’han de centrar en el seu àmbit. Hem de tenir flexibilitat per mantenir el nostre talent.

Confia en la relació entre Xavi i Messi per retenir l’argentí?

A Messi se l’ha de convèncer amb un projecte esportiu competitiu que li permeti entendre que podem seguir guanyant. Estic segur que la credibilitat i la complicitat que té amb en Xavi, més enllà de la relació personal que els uneix, pot ser un factor clau.

Quin paper tindrà la dona en el seu Barça en cas que guanyi les eleccions?

Un altre dels pilars fonamentals de Sí al Futur és la normalització del paper de la dona al club. Més d’una quarta part de la massa social són dones, però els percentatges en els llocs de representació han estat, històricament, mínims. Per no dir pràcticament inexistents. Per aquest motiu, nosaltres aspirem a tenir una proporció rellevant de dones al consell directiu que aporti talent en les àrees esportiva, empresarial i institucional. Tenim l’ambició que el paper de la dona també sigui important en les estructures executives. La diversitat de gènere enforteix el projecte. Pel que fa al vessant esportiu, tenim un pla ambiciós per reforçar tot el que és l’esport femení amb la creació d’un equip en cadascuna de les seccions professionals i d’una nova secció exclusivament femenina dins del món amateur.

Quants anys creu que hauran de passar perquè el Barça sigui presidit per una dona o perquè, si més no, hi hagi alguna candidata?

No hauria de passar més temps. A mi m’hauria agradat que en aquestes eleccions ja hi hagués alguna dona entre els precandidats, i més ara que en som tants. Hi ha dones dins del barcelonisme amb capacitat, talent i condicions per liderar el club.

El seu equip directiu es dividirà en tres blocs. Gent del món de l’esport, persones de l’àmbit empresarial i un grup especialitzat en les relacions institucionals. Per què considera que el model de govern del Barça s’ha d’actualitzar?

Aquest és un dels canvis més importants que creiem que cal fer els pròxims anys. Hem de portar als despatxos la revolució que en Johan Cruyff va fer al camp. Avui en dia, el club es governa de la mateixa manera i amb les mateixes estructures amb què s’ha dirigit les darreres dècades, des de l’època de Montal, Núñez i companyia. Estem treballant a readaptar el model de governança i implantar un tipus de gestió en què la junta directiva estigui integrada per membres amb experiència rellevant per prendre les grans decisions estratègiques, cosa que mai no ha passat. També cal que l’equip executiu sigui talentós per gestionar correctament la institució. A part d’això, el que volem és ser consistents amb el model de propietat que tenim. Sempre diem que els socis són els propietaris, però només comptem amb ells quan hi ha eleccions a la presidència. Això no té cap mena de sentit. El nostre projecte pretén col·locar el soci al bell mig de l’entitat i assegurar-nos que tothom participa de forma més activa en la vida del club. No és una qüestió de control, sinó de participació. Tenim previst un model de consultes a través del qual la massa social podrà dir la seva en els processos de canviar l’escut, posar nom a alguna instal·lació, retirar un dorsal al Palau Blaugrana o, fins i tot, escollir una samarreta entre tres o quatre opcions que plantegi Nike. Cal tenir en compte l’opinió dels socis en qualsevol tema rellevant, sobretot els relacionats amb el sentiment de pertinença o la història. I això és molt més consistent amb un equip com el que plantegem nosaltres.

En aquest context, és clar, entra en joc el vot electrònic.

Correcte. Ja fa tres o quatre anys que vam començar a treballar amb la implantació d’aquesta modalitat de vot. No com a fi en si mateix, sinó com a mitjà per fer viable un club molt més democràtic, transparent i participatiu. A través de la tecnologia pots articular, de forma senzilla i efectiva, sistemes de participació i de consultes, vinculants o no vinculants. Creiem que aquesta és una gran oportunitat que hem d’aprofitar.

Què implica que Joan Laporta es presenti a les eleccions del Barça? I que hi hagi tants precandidats?

Demostra que, malgrat que estem travessant una situació molt complexa, el club està molt viu. Que hi hagi tants socis que estiguin disposats a presentar-se a les eleccions és un indicador molt positiu. És una gran notícia. D’altra banda, per fer front als grans reptes del futur a curt i llarg termini és imprescindible haver treballat un projecte adequadament. És sorprenent, com s’està veient, que hi hagi alguns precandidats als quals els fa il·lusió presidir el Barça i munten una directiva pocs mesos abans de les eleccions. Un projecte per dirigir el Barça s’hauria d’assemblar més a un pla de ciutat que vol ser olímpica, amb plans de viabilitat estudiats, equips talentosos definits…

“Hi ha dones dins del barcelonisme amb capacitat, talent i condicions per presidir el club”

Està obert a pactar amb algun altre precandidat?

No creiem que tingui sentit fer pactes electoralistes. Per a nosaltres, el fi no justifica els mitjans. Segons el nostre parer és més imprescindible que mai que qui tingui responsabilitat de govern a partir del 25 de govern ho faci amb una proposta treballada i les persones adequades per executar-la. El nostre projecte és transversal i els últims sis o set anys ha estat obert a tot el barcelonisme. Hi ha força gent que s’hi ha anat incorporant. Ara toca implantar el projecte i no té sentit que sacrifiquem feina feta amb l’únic objectiu de guanyar eleccions.

Té la sensació que altres aspirants sí que podrien unir forces?

El que ha passat sempre en aquest club és que els socis diferenciem entre guanyar unes eleccions i el que passa després dels comicis. Ningú no es preocupa massa del que s’ha de fer quan assumeixes la presidència, ja que sembla que el que compta és guanyar les eleccions. I, per tant, es fan pactes per guanyar. Els últims anys, nosaltres hem estat molt centrats a tenir un full de ruta per si els socis ens fan confiança i, ara, estem treballant per vèncer.

Què li sembla la data i el protocol de les eleccions?

Ens hauria agradat que la data fos com més aviat millor, però no ha estat el cas. El protocol, d’altra banda, és el que han establert les autoritats sanitàries. Tot el que sigui protegir els socis i facilitar el procés de votació serà benvingut. Al final, com més participació, millor.

Quina funció ha de tenir el Barça en la realitat política i social que viu Catalunya?

El Barça ha de fer país. Ha estat així des que Joan Gamper i els dotze fundadors van decidir que el catalanisme fos una part important de les arrels fundacionals del club. El Barça sempre ha estat una institució que ha representat una bona part del poble de Catalunya i això és indefugible. Hem d’assegurar-nos amb fermesa que aquesta realitat no canvia, ja que és la millora manera de donar a conèixer a arreu del món qui som els catalans i d’ajudar a protegir una llengua minoritària i perseguida com el català. Altrament, i més en un context de complexitat, el Barça no ha de fer política de partits. Per a això ja hi són els partits polítics.

“El Barça ha d’ajudar a protegir el català, una llengua minoritària i perseguida”

Quina és la seva postura en relació amb el fet que el Camp Nou aculli partits de la selecció espanyola? Primer va dir que hi estava a favor, després va matisar que només en cas que hi hagués una proposta de la Federació…

L’únic que vaig dir és que, si la situació fos normal i no hi hagués els conflictes que patim en aquest país des de fa anys, a mi no em sembla un tema molt rellevant. Lògicament, aquesta opció no és plantejable avui en dia. La Federació no ho proposa perquè hi ha altres llocs en què la selecció espanyola és més benvinguda. En qualsevol cas, aquesta situació és un exemple més del que parlàvem abans en relació amb la participació de la massa social: si se’ns plantegés, per què no podrien ser els socis els que decidissin democràticament si això és una cosa que volem fer o no?

Em podria definir el projecte de Víctor Font, de Sí al Futur, amb una paraula o una expressió?

Foc nou i bon govern.