La situació econòmica del Futbol Club Barcelona continua marcant la planificació esportiva de l’entitat. Degut a la crisi, no es poden fer fitxatges a gran escala com anys anteriors i el marge de maniobra pel fair play financer és escàs, per no dir nul. Per això, des de l’arribada de Joan Laporta al capdavant del club i la feina realitzada per Mateu Alemany, Jordi Cruyff i Deco a les oficines, hi ha un objectiu clar: fitxar a cost zero. En el segon mandat de Laporta, el Barça ha incorporat tretze jugadors lliures i només ha pagat traspàs per quatre. Els futbolistes que han arribat lliures a Barcelona han sigut Eric García, Memphis Depay, Héctor Bellerín, Kun Agüero, Pierre-Emerick Aubameyang, Luuk de Jong, Adama Traoré, Dani Alves, Marcos Alonso, Franck Kessie, Andreas Chrinstensen, Ilkay Gündogan i Iñigo Martínez.
Precisament, els dos primers fitxatges per la temporada vinent també han vingut com agents lliures: Ilkay Gündogan i Iñigo Martínez. Tot i la situació econòmica de l’entitat, no és fàcil aconseguir jugadors a cost zero que puguin rendir en un equip com el Barça. Per això, d’aquesta llista d’onze jugadors, sense comptar els dos nous fitxatges, només quatre continuen a la plantilla dos anys després, sent Andreas Christensen el jugador amb un lloc assegurat a l’onze titular i amb l’expectativa de saber què passarà amb el futur d’Eric García i Franck Kessie.
Els fitxatges que han sortit rendibles
De moment, el fitxatge a cost zero que més rendible li ha sortit al Barça econòmicament ha sigut el d’Aubameyang. El jugador va arribar a última hora al mercat de fitxatges d’hivern de l’any passat i tot i que només va estar sis mesos al club, ‘Auba’ va tenir un rendiment excepcional, marcant 13 gols en 23 partits disputats amb la samarreta blaugrana. Tot i que el jugador volia quedar-se a Barcelona i l’entrenador, Xavi Hernández, volia un davanter de garanties, el gabonès va haver de marxar al Chelsea a canvi de 12 milions d’euros, una operació molt rendible tenint en compte que el jugador va arribar a cost zero.
D’altra banda, jugadors com Christensen, Luuk de Jong, molt criticat en el moment de la seva arribada, però que va treure les castanyes del foc pel Barça en molts partits, o Dani Alves, han sigut jugadors que han tingut un bon rendiment esportivament. Memphis, per exemple, va anar de més a menys, sobretot amb la sortida de Ronald Koeman de la banqueta.
Els fitxatges amb un rendiment irregular
Respecte a Eric García i Marcos Alonso, tots dos han tingut un rendiment irregular. El primer va començar com a titular amb Xavi, però les arribades de Koundé i Christensen el van rellevar a la banqueta. El cas Alonso és més complicat, ja que ha hagut de jugar més partits de central que de lateral, la seva posició natural, per les lesions a la defensa. Els fitxatges d’Héctor Bellerín i Adama Traoré es van realitzar per cobrir posicions que el Barça necessitava urgentment, però no van acabar d’acomodar-se o explotar al conjunt blaugrana.
Finalment, un fitxatge que va despertar molta emoció va ser el del Kun Agüero, que per fi aterrava a Barcelona. Una de les raons per les quals el davanter argentí va venir al Barça va ser per jugar al costat d’un dels seus millors amics, Leo Messi, però el seu somni no es va fer realitat quan l’astre argentí va haver de marxar del club blaugrana. Tot i això, només va poder jugar cinc partits, amb gol inclòs al Reial Madrid, degut a problemes al cor, amb la posterior retirada del futbol mesos després.
