D’Arda Turan a Malcom. El Barça acumula quinze jugadors en els últims quatre anys que han aterrat al Camp Nou i ja no hi són. Des del 2015 només set futbolistes han arribat per quedar-se i gaudir d’una certa continuïtat en l’equip blaugrana. Podem parlar d’errors o d’apostes poc fonamentades en les quals s’ha perdut la confiança en molt poc temps. El fet és que el Barça dels últims anys és un aeroport on la majoria de vols que arriben tornen a marxar abans de poder assolir el nivell pel qual se’ls va fitxar.
La llista de futbolistes que van ser presentats i ja no hi són comença amb Aleix Vidal i Arda Turan, l’estiu de 2015. Des de llavors, Denis, Cillessen, Digne, Alcácer, André Gomes, Marlon, Mina, Deulofeu, Paulinho, Coutinho, Malcom, Murillo i Boateng no han triomfat. Les aportacions de cadascun han estat de nivells diversos però el factor comú és que no han convençut Valverde ni la grada del Camp Nou.
Set jugadors que han convençut
El grup de jugadors que sí que han aconseguit quedar-se consta de set noms –cal dir que quatre porten només un any i escaig al club, van arribar la temporada passada–, menys d’un terç del total. Els noms són, de més a menys longevitat, Umtiti, Semedo, Dembélé, Lenglet, Arthur, Arturo Vidal i Todibo. En aquest recompte no es tenen presents, lògicament, els fitxatges d’enguany.
D’altra banda, entrant-hi més a fons, veiem que dels set futbolistes mencionats només dos són titulars amb regularitat: Semedo i Lenglet. Els altres cinc es troben en la segona unitat en aquesta temporada 2019/20. En aquesta línia, val a dir que dues de les tres recents incorporacions –Griezmann i De Jong– estan tenint un rol principal i tot apunta que han arribat per ser importants en aquest i els pròxims cursos.
Necessitats mal cobertes
Un fitxatge respon a una necessitat. Per norma general, un club signa futbolistes per cobrir un forat que la direcció esportiva i l’entrenador detecten. El cúmul de peces per les quals s’ha apostat i no han sortit bé respon a una mala selecció de la figura adequada. Certament, el futbol no és matemàtic, però el Barça acumula massa errors que comporten inversions perdudes i que es mantingui el problema que es volia arreglar.
Els jugadors necessiten confiança. Igual que hi ha hagut casos com el d’André Gomes, que va tenir totes les oportunitats possibles, n’hi ha hagut d’altres que mai van comptar massa per a l’entrenador. Denis, Alcácer i Malcom són els futbolistes que mai van decebre. Però en cap moment van poder oferir la seva millor versió per falta de minuts. Potser no tenien espai, però aleshores, les seves incorporacions no van tenir sentit.
