La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha presentat recurs contra la sentència absolutòria de Sandro Rosell, la seva dona, Marta Pineda, el seu soci, Joan Besolí, i dues persones més. En l’escrit, considera que des del punt de vista “tècnic” s’ha produït “un error en valoració de la prova” i sol·licita un nou judici amb un tribunal diferent. El ministeri públic argumenta que l’absolució només es justifica si hi ha “un dubte raonable però no qualsevol tipus de dubte” (creu que en aquest cas hi ha hagut “falta de lògica econòmica” en l’activitat de Rosell) i defensa que els negocis de l’expresident del Barça que han quedat provats a la sentència són “absolutament irregulars i sense sentit”.
“Se sol·licita un nou judici amb una composició diferent de la Sala, ja que l’absolució només es justifica quan existeix un dubte raonable i no qualsevol mena de dubte. Els fets que es donen per provats en la sentència relaten un conjunt de negocis absolutament irregulars i mancats de sentit, contractes en dates correlatives a la construcció de les empreses que les firmen i diners que van i venen sense sentit per comptes de persones que no intervenen en aquests negocis”, explica la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que considera que no és lògic que es doni per demostrat que es van crear societats pantalla en diferents paradisos fiscals, es van simular contractes i es van efectuar nombroses transferències a Andorra a persones properes i sense causa.
Malgrat que la sentència fos de caràcter absolutori, la fiscalia considera que “s’ha acreditat que els béns blanquejats procedeixen d’una activitat delictiva prèvia a través de l’origen il·lícit i el destí absolutament il·lògic dels seus diners”. A més, el ministeri públic ha fet un pas endavant per seguir a la seva i valorar que la sentència “reconeix com a correcta i mesurada la investigació de la Fiscalia, la Policia Judicial i el mateix Jutjat Central d’Instrucció” i “valora la utilitat de la presó provisional acordada durant el procediment en complir la finalitat de garantir la presència al judici de dos dels acusats, dels quals es podia témer un risc de fuga”.
