Leo Messi, la brúixola del Barça. | EFE

No, Gary Lineker. El futbol no és un esport en què juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya. El futbol és un esport en què juguen onze contra onze i a vegades guanyen uns i a vegades guanyen uns altres, però el que és segur és que quan Leo Messi no és sobre la gespa el que perd és el mateix futbol. I és que el sol brilla menys quan ell no juga, almenys sobre un Camp Nou que avui ha constatat per enèsima vegada que aquest equip no és el mateix sense el ’10’. En un futbol ple d’incerteses, dolorosament desarrelat, que continua caminant de forma irreversible cap a la globalització més profunda i que considera que és una bona idea que els jugadors llueixin el seu nom en xinès a la samarreta, l’única certesa és ell, Leo Messi.

 

Perquè cada vegada que el seu exquisit peu esquerre contacta amb la pilota dibuixa, a la vegada, un present extremadament esperançador i un futur certament desolador. Perquè no sabem qui atrevirà el seu tro quan ell ja no hi sigui, però el que sabem del cert és que, exceptuant algunes pinzellades de Nélson Semedo i Malcom, el Barça ha estat avui un equip massa gris, un conjunt que ha trobat massa a faltar l’home que és el seu far, la seva brúixola.

 

De fet, només ha calgut que l’astre argentí comencés a fer exercicis d’escalfament per contagiar als seus companys, per infondre la por i el pànic més absoluts entre els jugadors del Reial Madrid i perquè el partit entrés en un estat d’efervescència que ha assolit el clímax amb el gol de Malcom, que ha establert l’1 a 1 definitiu al minut 57. Sis minuts després, mentre els aficionats culers semblaven començar a entonar la tornada de Per què collons has trigat tant?, de Pau Vallvé, Ernesto Valverde ha fet entrar el ’10’ en el lloc de Philippe Coutinho i el partit ha acabat de trencar-se. Resulta innegable que no ha estat el millor partit de Messi, però l’argentí n’ha tingut prou amb mitja hora per escenificar que ell interpreta una altra simfonia.

 

Perquè a cada toc, a cada jugada, converteix les comparacions en inútils. Aliè a les avorrides maquinacions de tots aquells mitjans que s’entossudeixen en perdre el temps reclamant Pilotes d’Or pels Vinícius Junior de torn, Leo Messi continua demostrant que ell juga a una altra cosa, que serà l’amo de la pilota i d’aquest esport fins que ell vulgui. Ja que no sabem què passarà després de Leo Messi, ni si tan sols continuarà valent la pena viure el futbol, limitem-nos a gaudir de la sort que tenim de poder gaudir-ne. Demà ja ens preocuparem del futur.



Més notícies

Nou comentari