Cinc anys després, la final de Copa és sinònim de final d’una era. El cicle de Luis Enrique, com el de Guardiola, va arrencar amb un triplet i acaba amb una final de Copa contra un equip del país basc. 14 títols de Guardiola i 10 de Luis Enrique. Tres temporades l’asturià, quatre el de Santpedor. I un denominador comú: Leo Messi, que prolonga un cicle futbolístic gloriós. 

L’entrenador català, després de guanyar la Champions de Wembley, va demanar que s’envoltés a Messi dels jugadors adequats perquè “seguís competint”. I Luis Enrique ha basat l’èxit del seu equip en el rendiment dels seus companys de davantera: el trident, una de les combinacions d’atacants més grans de la història del futbol. 

El llegat de Guardiola és indiscutible, a diferència del de Luis Enrique, que ha de reivindicar públicament que “sempre ha estat fidel a l’ADN del club”. L’asturià és llegenda pels títols, però no pel futbol, perquè com ell mateix diu, “no li importa el rastre que deixa com a entrenador” a can Barça.

Avui s’acaba el cicle de Luis Enrique, el cicle de ‘Lucho’, però el cicle de Messi segueix viu, havent arrencat el 2006 i essent vigent 11 anys després. A diferència de Guardiola (“el Barça és una història acabada, mai tornaré”), Luis Enrique va amenaçar de reeditar l’experiència (“si torno, a algú li donarà un infart, no ho descarto en un futur”). 

Luis Enrique marxa amb l’amor d’un gran sector de l’afició i amb l’opció de sumar nou títols en 3 anys (tres per temporada). L’asturià diu adéu abans que sigui massa tard, acomiadant-se amb una final de Copa que no salva la temporada, però que evita mals majors. Luis Enrique, com Guardiola, diu adéu en el moment precís. Són dues maneres de guanyar que s’acomiaden voluntàriament. La final de Copa és el final d’una era.



Nou comentari