Joan Laporta, durant l’entrevista amb ‘El Món’. | Jordi Borràs

Joan Laporta i els seus han tornat a vèncer. Ja ho féren ara fa tres anys i mig, quan el jutge de primera instància Martínez Borrego els donà guanyadors en la demanda per l’Acció de Responsabilitat interposada per la junta directiva presidida inicialment per Sandro Rosell per unes suposades pèrdues econòmiques al tancament del mandat 2003-2010. Rosell, i posteriorment Bartomeu, els reclamaven 47 milions d’euros a dividir entre 17 exdirectius. Tot i la reiteració recent del club en no fer efectiva la sentència, en el cas que fossin condemnats, els anys anteriors a la primera resolució no van ser fàcils per als companys de junta de Laporta.

“A nivell familiar vam patir molt”, diu Albert Perrín, vicepresident de l’entitat entre el 2005 i el 2010. “Professionalment, estic acostumat al món dels negocis i ho vaig anar duent bé, però el problema és quan arribava a casa, quan la dona em deia que havia sentit un comentari per la televisió o havia llegit segons quins textos. O els fills, que em preguntaven quan s’acabaria tot plegat. Hi va haver una inquietud que vam dur força malament”, manifesta.

 

“En determinats moments vaig patir. Hi havia dies de tot”, expressa Maria Elena Fort, també directiva del Barça en el darrer tram de mandat de Laporta. “Podies passar dies sense pensar-hi, però n’hi havia d’altres que t’adonaves que l’acció de responsabilitat existia, que era real”, explica. A més, Fort recorda -i reitera- la voluntat de la junta directiva presidida per Sandro Rosell de fer mal a Joan Laporta passant per sobre, fins i tot, de les famílies dels exdirectius. “La demanda deia ben clar que la responsabilitat s’extendria fins els fills. Jo em puc espavilar, però els meus fills, què? Imagina’t si m’haguessin embargat el sou”, alerta l’advocada.

 

Tot i això, cap dels dos exdirectius va pensar en canviar de vida per la demanda interposada pel club. “Durant aquests anys no he fet res diferent, ni m’he preparat per una possible derrota. Estava conveçut que ens donarien la raó”, diu Perrín. “No vam fer res mal fet, no vam posar la mà a la caixa, no vam tenir pèrdues”, diu l’empresari. “Jo tampoc he fet res especial. La mateixa vida que si no hagués tingut una demanda d’aquest tipus”, explica Fort.

 

I ara, què? Els 17 exdirectius del Barça han estat set anys pendents d’una sentència que dictaminés si, durant el seu mandat, Joan Laporta i els companys van realitzar una mala gestió econòmica. Un cop comprovat que no fou així, tal i com expressa l’Audiència de Barcelona (“el FC Barcelona ha assumit que els directius no van causar cap pèrdua econòmica acreditada pel club, que és allò què va concloure la sentència de primera instància”), ara són els exmembres de la junta blaugrana qui demanen responsabilitats als actuals. “Hagués agraït una disculpa pública”, admet Fort, “però amb el comunicat d’ahir ja no espero res d’ells. Jo puc dormir tranquil·la”, conclou.

 

Albert Perrín, exvicepresident del Barça, en l’entrevista amb ‘El Món’. | Jordi Borràs

Albert Perrín va més enllà. “Els demano que dimiteixin”, diu rotund. “Han enganyat el soci sistemàticament. Si tinguessin vergonya dimitirien, però ja veig que aquest adjectiu no se l’apliquen”. Ara bé, l’empresari els demana un últim pas: “Demanaria a la junta, abans de dimitir, que reformulin comptes. Ells comencen el 2010 amb uns comptes dissenyats en base a unes pèrdues que ells arreglen. Ara no podem seguir amb aquesta comptabilitat”, sentencia.



Nou comentari