Fernández Alà: “Que el Barça defensi la llibertat dels presos no és fer política, és tenir valors”

Convertir els problemes en reptes i els reptes en solucions. Amb aquesta forma de treballar entre cella i cella es presenta Lluís Fernández Alà (Barcelona, 1967) a les eleccions del Barça. El líder de Passió, Seny i Planter planteja als socis, els “grans oblidats dels últims mandats”, un projecte que els tingui molt en compte. Esportivament, l’aspirant a la presidència té clar que l’equip blaugrana “sempre ha estat gran quan el seu cor era de la Masia”, i és per aquest motiu que compta amb “el mestre” Albert Benaiges. En l’àmbit institucional, Fernández Alà no negocia la catalanitat de l’entitat culer, que no creu que hagi de fer política, però sí que ha de defensar la llibertat dels presos. És qüestió, segons el seu parer, “de tenir valors”.

Què és el primer que farà si guanya les eleccions?

Posar ordre i esbrinar com està el Barça exactament en tots els àmbits, especialment l’econòmic. Faré una auditoria i, a partir d’aquí, implantaré el nostre extens programa.

Tem que en aquesta auditoria es pugui trobar alguna sorpresa?

Esperem que no. És evident que el club no està bé econòmicament, però esperem que no estigui pitjor del que ens imaginem. Tenim solucions per recuperar la solidesa i la robustesa econòmica.

Què li van semblar les declaracions de Tusquets en què va dir que no havia firmat alguns contractes perquè no els veia clars?

El que hem de tenir clar és que el Barça és dels socis i les sòcies. Posarem tots els mitjans possibles perquè la massa social tingui veu en la nostra junta directiva. Una altra cosa que s’ha de fer és que el síndic dels socis i que les comissions jurídica i econòmica tinguin sentit. Que el president de l’últim organisme digui això em preocupa molt. I em sorprèn. Pel que jo sé, la comissió econòmica és qui ha de vetllar perquè totes les coses es facin adequadament.

Esportiva, institucional, econòmica i social. Aquestes són les quatre principals àrees del Barça. Em podria dir quina serà la seva proposta més interessant en cadascuna d’elles?

Institucionalment tenim tres punts clau: la catalanitat innegociable, el model de propietat –el Barça no serà mai una societat anònima– i la recuperació del pes en les institucions. És increïble que el millor club del món no pinti res a la UEFA, a la FIFA, als estaments arbitrals… Si nosaltres guanyem les eleccions, el Barça tornarà a ser respectat. En l’àmbit econòmic apostarem per la rigorositat, l’austeritat i el seny. Per governar a la catalana. Tenim moltes idees pel que fa als ingressos: el comerç electrònic, els eSports, el marxandatge… El que ens preocupa molt, no obstant això, és controlar la despesa i analitzar com podem rebaixar l’estructura sobredimensionada del Barça. La secretaria tècnica ha de fitxar bé, però també ha de saber vendre els seus actius. En l’aspecte purament esportiu, el planter serà la nostra peça angular. Al Barça sempre li han anat bé les coses quan ha confiat en la Masia. I tenim un projecte transversal i coherent que volem posar en marxa, tant en el primer equip de futbol masculí com en la resta de seccions. La part social, per últim, és molt important per a nosaltres. D’una banda, estem molt contents de la feina que ha desenvolupat darrerament la Fundació, ja que el Barça és més que un club i està obligat a estar al costat dels més desfavorits, dels col·lectius més vulnerables. De l’altra, som la candidatura dels socis i del moviment penyístic. I això no ho diem per dir. Ho volem demostrar. La massa social estarà representada en el nostre equip directiu; no tindrà vot, però sí que gaudirà de veu. Els socis són els grans oblidats dels últims mandats, i això no pot tenir continuïtat de cap forma. Hi ha molts abonats que no tenen seient i cal treballar a fons per solucionar-ho. Tampoc podem deixar de banda les sòcies, que en tenim i moltes, un 25%. Els seus maldecaps no són els mateixos que els dels homes.

També s’ha aliat amb Oriol Mitjà per intentar reobrir el Camp Nou al públic.

La qüestió de la seguretat en l’estadi ens preocupa. Però un dels nostres lemes és que hem de convertir els problemes en reptes i els reptes en solucions. Estem molt contents que una eminència com el doctor Oriol Mitjà col·labori amb la nostra precandidatura i faci aquest informe, el BARÇA-COVIDfree, perquè puguem tornar al Camp Nou d’una forma segura si passem un Nadal tranquil. A veure com evoluciona la pandèmia.

Com gestionarà el cas Messi?

Nosaltres hem dit sempre que comptem amb en Leo i ens consta que ell es vol quedar. Li agrada el clima, la ciutat, és culer… Se sent molt a gust aquí. L’important és plantejar-li un projecte guanyador. Encara li queden tres o quatre anys al màxim nivell i vol guanyar títols i Champions. El mandat de Josep Maria Bartomeu improvisava constantment. Ho veiem els afeccionats i ho veia ell. Veu que ens hem quedat sense davanters, que hem començat la temporada amb tres centrals, etcètera. Estem convençuts que, quan vegi la nostra estructura tècnica, el convencerem perquè es quedi i lideri l’equip tal com està fent ara.

“És increïble que el millor club del món no pinti res a la UEFA, a la FIFA, als estaments arbitrals…”

Expliqui’m això dels microcrèdits dels socis per finançar l’Espai Barça.

A la dècada dels 50 ja va passar, això. El soci ja va finançar part del Camp Nou. Si el Barça ha acudit a Goldman Sachs, un fons d’inversió, és perquè el deute a curt termini és elevadíssim i no hi ha cap banc que estigui disposat a concedir-li un crèdit. Cal tenir en compte que l’objectiu dels inversors és obtenir beneficis. El que nosaltres proposem és que aquests guanys els tinguin els socis. No volem que els socis paguin sense rebre cap retribució. Tothom qui vulgui invertir en el Camp Nou serà benvingut, no només els socis. Potenciarem el sentiment de pertinença. Ben gestionat, el Barça no ha de tenir cap problema econòmic. Ara viurem dos anys dolents per culpa d’un model de gestió insostenible. Si arribés una altra situació complicada com la que estem travessant ara amb la pandèmia, no és el mateix negociar amb fons d’inversió, amb el risc de conversió en societat anònima que això comporta, que haver-ho de fer amb els socis i sòcies.

Li agradaria que el Camp Nou acollís el nom de Leo Messi o preferiria adjudicar els title rights a un patrocinador català?

En aquesta qüestió l’opinió del president no té importància. Ens acostumarem a entendre que els que han de dir la seva són els socis. Totes aquestes decisions dependran d’ells: els proposarem dues o tres opcions i les sotmetrem a un referèndum.

Augmentar ingressos, retallar despeses, renegociar el deute… Quina fórmula plantejarà per aconseguir tot això?

El primer que hem de fer és una auditoria intensa per estudiar molt bé la situació. Sense saber el problema al qual ens enfrontem no podem proposar solucions. Com dius, serà important refinançar el deute a curt termini, però això no servirà de res si no som capaços d’assumir-lo en el futur, ja que llavors la crisi serà el doble de perillosa. El Barça ha d’estar ben gestionat i tenir superàvit en cada exercici per evitar arribar a aquestes situacions.

Com es pot tornar a aconseguir que la Masia generi talent de forma contínua? El Barça podrà tornar a viure una època en què tingui el millor equip del món i que aquest estigui integrat majoritàriament per gent del planter?

I tant que sí. Per aconseguir-ho, és molt important recuperar el mestre que va portar la Masia a l’excel·lència. Per això hem incorporat l’Albert Benaiges en el nostre projecte. Ell va descobrir la majoria dels darrers jugadors que han pujat al primer equip: Jordi Alba, Sergi Roberto, Gerard Piqué… És apassionant parlar amb ell per les anècdotes que explica. Al marge d’Ansu Fati, Sergi Roberto és l’últim titular del primer equip que ha pujat del planter. I ja fa 10 anys d’això. Per evitar que es repeteixi això és molt important que hi hagi una coherència en l’estructura esportiva: la directiva, la secretaria tècnica, l’entrenador i el responsable del futbol formatiu han de treballar en la mateixa línia. Tots els equips blaugrana, des del benjamí fins al filial, han de jugar de la mateixa manera. Cal posar ordre. De talent en sortirà, no en tinc cap dubte. Només cal repassar els llibres d’història: el Barça sempre ha estat gran quan el seu cor era de la Masia. Es poden fitxar quatre o cinc futbolistes que marquin les diferències, però l’important és que la base sigui del planter.

La seva aposta a la banqueta serà Koeman o Garcia Pimienta?

No vaig entendre per què, quan es va destituir Valverde, es va apostar per Setién en comptes de Garcia Pimienta. Tots els equips que ha dirigit del futbol base han jugat molt bé. També creiem que hauria d’haver estat l’escollit després d’acomiadar Setién, però es va fitxar Koeman, del qual ens agrada molt la seva aposta pels joves. Per fi, la mitjana d’edat de l’equip ha baixat. Era desesperant veure que cada any jugaven els mateixos jugadors encara que hi hagués alguna desfeta europea important. Ens agrada que estigui confiant en gent del planter. Haurem de parlar amb ell. Al final, l’última paraula la tindrà el nostre director esportiu. Si encaixa en els nostres plans, continuarem amb ell. Encara que no estiguem obsessionats amb els resultats, és evident que els èxits també acabaran determinant el seu futur. En cas que no continuï, oferirem la banqueta del Camp Nou a Garcia Pimienta sense cap mena de dubte.

Creu que Xavi està preparat per dirigir el Barça?

És evident que li manca experiència, però Guardiola tampoc en tenia i tot va anar molt bé. En Xavi és molt semblant al Pep: durant la seva etapa com a futbolistes, els dos eren entrenadors a dins del camp. És un actiu del barcelonisme i podria ser un bon home pel club.

“El Barça sempre ha estat gran quan el seu cor era de la Masia”

De veritat pensa, tal com va dir en la presentació de la seva precandidatura, que hi ha possibilitats que Guardiola torni al Barça?

Es van interpretar malament les meves paraules. L’únic que vaig dir és que la nostra aposta agradarà a Guardiola. Li encantarà la nostra estructura esportiva. Amb un secretari tècnic i un director esportiu que li agraden molt a en Pep és més fàcil que torni. Dos més dos són quatre. Això és l’únic que vaig dir. Ara per ara ell té contracte amb el Manchester City, però estic convençut que un dia voldrà tornar a casa seva, al Barça. I és més fàcil que torni si el que hi ha li agrada. En això estem tots d’acord, no?

Com es pot aconseguir que no es repeteixin els casos de Guardiola o Xavi, és a dir, que llegendes de l’entitat es quedin aquí abans de marxar a altres llocs quan es retiren?

Jo crec molt en la limitació de mandats. Si estàs al Barça, has de donar el 150%. T’hi has de deixar la pell. I, si fas això, és normal que et desgastis, perquè pateixes, dorms poc, no veus la família… En Pep i en Luis Enrique van acabar esgotats. Em consta que són dues persones que viuen la seva professió al màxim. Quatre anys es poden fer molt llargs. A més, cal ser honest i si no pots donar el 150%, has de fer un pas al costat. Això és el que va fer Guardiola. I l’entenc, no em desagrada. No crec gens en els lideratges de 25 anys. És impossible que algú estigui tant de temps donant-ho tot. El que sí que és cert és que hauríem de poder recuperar-los tan bon punt hagin descansat.

És optimista de cara la recollida de signatures? La pandèmia i les dates nadalenques no ho posaran gens fàcil…

Et dono la raó, serà molt difícil. No és menys cert, però, que nosaltres fa més d’un any que estem preparant la candidatura. No es pot conformar un equip potent amb tres mesos. Serà difícil, per descomptat, i més tenint en compte que no podrem utilitzar els partits al Camp Nou. Nosaltres vam donar suport al vot de censura i vam aconseguir el nostre objectiu. Hem fet taca d’oli, tenim molts voluntaris i punts de recollida a tot el territori. Facilitarem molt que els socis ens puguin donar la seva signatura. I és evident que, tot i això, el procés no serà senzill.

Què en pensa de la pancarta que Joan Laporta va desplegar aquest dimarts a Madrid?

Respecte. Nosaltres estem gestionant la nostra candidatura de la mateixa forma com gestionaríem el Barça i, per tant, tenim una serietat absoluta a l’hora de gestionar els recursos econòmics. Tal com està el club, l’últim cèntim d’euro és important. Repeteixo: respecto l’estratègia de marxandatge de Laporta, però nosaltres estem centrats en altres coses, a solucionar problemes. El seny i l’austeritat no casen amb una pancarta d’aquestes dimensions.

I de les pizzes i tatuatges que va prometre Jordi Farré a canvi de firmes?

Nosaltres ens dediquem a construir. Construir, construir i construir. En aquesta vida hi ha gent que destrueix. Per sort, també n’hi ha que construeix, i són aquestes persones les que han permès a la civilització avançar. Per aquest motiu, l’últim que faré serà criticar algun altre precandidat. El que sí que em molesta és que ens prenguin el pèl. Regalar pizzes i tatuatges és una manca de respecte i serietat. No s’ha de regalar res ni comprar cap vot. Aquestes coses fan que el Barça perdi prestigi. El que hem de fer és presentar als socis un projecte seriós.

Està obert a pactar amb algun precandidat?

En principi, no. La nostra precandidatura és molt diferent de la resta. Nosaltres som independents, volem unir el barcelonisme, no ens trobem a dins de cap corrent… Hi ha coses que fan que sigui molt difícil que pactem amb una altra precandidatura. Ara bé, parlarem amb tothom qui vulgui. Si algú es vol unir a nosaltres, l’escoltarem. Un Barça unit ens agrada molt. Com menys entorn conflictiu hi hagi al voltant dels qui governin l’entitat, millor.

“Regalar pizzes i tatuatges a canvi de signatures és una manca de respecte i serietat”

El Barça ha de defensar la llibertat dels presos polítics?

Sí, sí. El Barça ha d’estar sempre al costat dels interessos de Catalunya i a favor de la llibertat i dels drets humans. Ja no és una qüestió d’independència o no. Per tant, el Barça ha de defensar la llibertat dels presos polítics i no hauria d’haver jugat contra el Las Palmas l’1 d’octubre del 2017.

No li va agradar la decisió de Bartomeu?

Jo crec que no va estar bé. Va ser un dia trist i desagradable per a molta gent. Després de 40 anys en què ens pensàvem que teníem llibertat, vam viure una jornada dura. El futbol hauria d’haver quedat en un segon pla i el partit s’hauria d’haver suspès. Sense cap mena de dubte.

La gestió de la qüestió política ha estat l’adequada, però, en l’últim mandat?

Ha estat completament correcte. El Barça ha defensat sempre els interessos de Catalunya. Quan ha hagut d’estar a l’altura, ho ha estat.

Emili Rousaud va assegurar, en una entrevista amb El Món, que no vol que la qüestió política desvirtuï les eleccions. Quina és la seva opinió al respecte?

Hi estic d’acord. El Barça s’ha d’allunyar de la política i ser independent als partits. Els problemes polítics s’han de solucionar al Parlament. Però això és compatible amb el fet que, històricament, el club sempre ha estat al costat de Catalunya. I això no és fer política, és tenir valors. No es poden esborrar els 100 anys d’història.

Vostè és partidari d’obrir les portes del Camp Nou a la selecció espanyola?

La selecció espanyola pot jugar en altres camps en què tingui més suport. En cas que hi hagués alguna petició, no obstant això, l’haurien de valorar els socis. Quan assumeixes el càrrec de president del Barça has d’intentar ser el més neutral possible. Valorar els pros i contres i sotmetre-ho a votació perquè siguin els propietaris del club els qui prenguin decisions.

Em podria dir una frase o expressió que identifiqui o defineixi la precandidatura de Lluís Fernández Alà a les eleccions del Barça?

Som el canvi que el Barça tant necessita.



Més notícies

Jordi Farré: “Si no s’acaben els ‘ismes’ al Barça, acabarem prenent mal”

El precandidat a les eleccions del club blaugrana considera que és “molt important” tancar el cicle 2003-2020 i “que arribi gent nova i aire fresc”

Emili Rousaud: “No vull que la qüestió política desvirtuï les eleccions del Barça”

El precandidat a les eleccions del Barça i exdirectiu de Josep Maria Bartomeu creu que “és molt important no oblidar que la nostra bandera és la blaugrana”

Nou comentari