El Futbol Club Barcelona no deixa de trepitjar l’accelerador a Europa perquè la seva ambició és tan gran com el seu bon futbol. Després d’una anada on les culers van estar a punt d’emportar-se un bon ensurt, la tornada ha estat caracteritzada per la dominació de les locals -no sense emoció-, que també comptaven amb l’impuls que l’Estadi Johan Cruyff sempre ofereix durant les grans cites. El Barça ha assetjat constantment la porteria del Brann noruec per segellar una victòria per 3-1 que dona per sisè cop consecutiu la classificació per a les semifinals de la Champions League, on s’enfrontarà al Chelsea anglès. Un cop més, Aitana Bonmatí ha sigut una de les grans protagonistes del partit gràcies a un gol que, més enllà de recordar per què és la vigent guanyadora de la Pilota d’Or, reivindica que és una especialista a l’hora de normalitzar l’excel·lència.
L’entrenador blaugrana, Jonatan Giráldez, va optar per fer canvis per a la tornada. Ona Batlle no va ser titular perquè està apercebuda, mentre Patri Guijarro i Salma Paralluelo van veure l’inici del partit des de la banqueta per decisió tècnica. Això va implicar un moviment d’alt valor emocional per a l’afició blaugrana: la titularitat d’Alexia Putellas en uns quarts de final de la Champions League. Però més enllà de la capitana, diu molt de la qualitat d’un planter quan la substituta de Patri és Keira Walsh. “Té un nivell tècnic excepcional i és d’aquelles jugadores que amb dues o tres paraules ja sap què ha de fer i entén el perquè de les coses”, va assegurar Giráldez a la roda de premsa prèvia al partit. L’anglesa va demostrar cadascuna de les paraules del seu tècnic. Des del xiulet inicial, el Barça va assetjar constantment l’àrea rival.
El Barça assetja constantment la porteria del Brann
Al principi, el Brann van ser valent, buscant el perill a través de les transicions. Però el Barça va ser superior constantment gràcies al seu domini de la pilota amb Walsh, Alexia i Aitana, jugant el tipus de futbol que s’espera a la capital catalana. Les ocasions queien al Johan Cruyff com si es tractés de flors florint a la primavera. Però el més important és que les culers no tenen el gol com a objectiu final, sinó que és conseqüència de la meta de veritat: guanyar tots els títols amb el nivell més alt. Les noruegues es van veure forçades a jugar en llarg i és aquí on va aparèixer el primer gol de les de Giráldez. Escriu Sergio V. Jodar a Moneda al aire que “el futbol ens agrada per allò que pot passar”, que “és la ficció que necessitem creure’ns”. Però la qüestió és que la Pilota d’Or fa que la realitat sigui millor que qualsevol somni. Irene Paredes va tallar, Putellas va donar circulació amb el pit, Esmee Brugts li va passar la pilota a Bonmatí i la jugada va acabar amb gol al 24′ després d’un precís xut escorat amb la cama esquerra. Donar temps per pensar a la blaugrana és donar pas a la revolució.
Les culers no tenien la voluntat que passés el mateix que a l’anada i la tònica va ser la mateixa a la segona part. Caroline Graham Hansen va demostrar que és una jugadora de contrastos, perquè tota la indiferència que li generen els premis individuals la combina amb talent i determinació sobre la gespa. En una jugada ‘clàssica’ per a ella, no va necessitar espai per superar la defensa rival des de la seva banda dreta. Un cop a l’àrea petita, va fer una centrada que les noruegues no van rebutjar bé, fet que Fridolina Rölfo va aprofitar per marcar el segon gol de la nit al 56′. Una gran cavalcada de Signe Gaupset va acabar en gol de Tomine Svendheim, que va sortir des de la banqueta, amb un xut difícil per a Cata Coll, que després sí que va fer aturades determinants. El Barça dominava, però el Brann es va negar a donar el partit per mort. Finalment, però, Graham Hansen va repetir la ‘seva’ jugada i, després d’un xut dolent d’Aitana Bonmatí, Patri el va aprofitar per posar el 3-1 a dos minuts del final. Per a altres equips, el penal no assenyalat per mans al final de la primera part hauria sigut el problema principal del partit. Però per al conjunt de Giráldez, el fet greu és haver d’esperar a la Champions per trobar competitivitat, com la d’aquests quarts de final, de forma regular.
