Joan Laporta ha protagonitzat una posada en escena molt diferent de la que s’esperava bona part del barcelonisme. La massa social culer s’imaginava que l’expresident mantindria una estratègia basada a cremar-ho tot, que no deixaria de banda el to enfadat que el va acompanyar en les eleccions del 2015, que aprofitaria la greu crisi econòmica per amenaçar d’emprendre una acció de responsabilitat contra la junta de Bartomeu i, d’aquesta forma, venjar-se de la qual es va dur a terme contra ell i la seva directiva després de la seva primera etapa –i de moment única– al capdavant de l’entitat. Res més enllà de la realitat.
El nom de la precandidatura de Laporta ja deixa ben clar que les coses han canviat. “Estimem el Barça”, serà el lema amb què intentarà convèncer els socis. L’exmàxim mandatari blaugrana apel·larà als sentiments, quelcom que evidencia que el pla a través del qual intentarà tornar a instal·lar-se a la zona noble del Camp Nou implicarà un discurs molt més tranquil, conciliador, esperançador. En un moment crític com el que travessa el club, ningú no vol crits. I ell n’és plenament conscient. Per això ja ha dit dues vegades que en cap cas es planteja fer servir el retrovisor i mirar enrere. El Barça demana dirigents que se centrin en el present i en el futur immediat, que ja són prou exigents. I el seu equip de campanya li ha traçat una perícia que, de moment, s’ha rebut amb bons ulls en general, encara que el sector més radical del laportisme segur que troba a faltar les virtuts i els defectes que el van caracteritzar durant molts anys.
En les seves dues primeres aparicions públiques, a l’Hospital de Sant Pau i en una entrevista a Catalunya Ràdio, Laporta ha donat molta importància al fet “d’unir el barcelonisme”. No és casualitat. Ni de bon tros. També ha remarcat que, en cas que els socis li facin confiança, en el seu Barça hi cabrà tothom, també els que no comparteixin la seva forma de governar o de pensar sobre qualsevol tema, esportiu i extraesportiu. El club “té aquesta capacitat única de representar tots els afeccionats i, al mateix temps, no abandonar la seva responsabilitat amb el poble de Catalunya”, ha justificat sobre l’aspecte ideològic, segurament el més polèmic. Això no vol dir en cap cas que “m’amagui o que no defensi el que crec que he de defensar”, però sí que demostra que hi ha una voluntat força atípica en ell de liderar des de la calma i la prudència.
Laporta té molt clar que Bartomeu, qui no es presenta als comicis, no és el seu rival electoral. Per tant, el passat és passat. Tot i això, el líder d’Estimem el Barça també s’ha mostrat contrari a considerar com a “contrincants” la resta de precandidats. Fins i tot els ha desitjat “sort” i “que guanyi el millor”. També a Víctor Font, el que sobre el paper és l’altre gran aspirant a la presidència. De moment, tampoc no ha tret excessiu pit sobre els èxits esportius que va aconseguir el club blaugrana entre el 2003 i el 2010, encara que en alguns moments no se n’ha pogut estar. De fet, la seva proposta no es basarà en aquest assumpte, però sí que s’hi recolzarà. “No ens fan por els canvis. Estem molt mentalitzats i tenim clar què hem de fer. Estic molt convençut que ho puc fer perquè ja ho he fet”, ha sentenciat aquest dijous la seva entrevista a Catalunya Ràdio. Encara és massa d’hora per saber si l’estratègia que està seguint serà adequada o no. Això només ho dictaminaran els socis, les urnes i el temps. De moment, sigui com sigui, el que és evident és que els primers passos de Laporta han estat, en certa manera, sorprenents.
