El Barça es classifica per als quarts de final de la Champions League 2018/19 gràcies a una golejada a l’Olympique de Lió (5-1). Leo Messi, amb dos gols i dues assistències, torna a demostrar que ningú no pot presumir de menjar a la seva mateixa taula i frena la reacció d’un conjunt francès que ha arribat a posar la por al cos als afeccionats blaugrana. La final del Wanda Metropolitano ja és més a prop.
‘Mode Champions’ activat
Des que Leo Messi va pronunciar, abans del Gamper, aquelles paraules sobre Esa Copa tan linda, l’adaptació del Zadok the Priest composada per Georg Friedrich Händel i interpretada per la Royal Philharmonic Orchestra i el cor de l’Academy of St Martin in the Fields, que la UEFA ha convertit en el tradicional himne de la Champions que el Camp Nou sempre xiula com a conseqüència de la sanció per les estelades, desperta una versió del Barça fulminant i imparable. Els blaugrana semblen un equip completament diferent del que és capaç d’avorrir amb freqüència a la Lliga o desesperar lluny de Barcelona a la Copa, encara que això no li ha impedit ni liderar la primera ni classificar-se per a la final de la segona.
Al Groupama Stadium, l’Olympique de Lió va aconseguir obtenir un bon resultat malgrat que el Barça va tenir el 62,9% de possessió i va xutar fins a 25 vegades contra la porteria de Anthony Lopes. El 0-0 final que va reflectir el marcador de l’estadi obligava el Barça a marcar i guanyar a la tornada. Res ni ningú no pot frenar el ‘mode Champions’ del Barça. Des del primer segon del partit, Piqué i Lenglet, imperials, han estat concentrats per evitar que ningú es pogués apropar amb perill a l’àrea de Ter Stegen; Arthur, Busquets i Rakitic han dominat el mig del camp i han deixat clar als joveníssims Ndombele, Tousart i companyia que encara els queda molt per millorar; Jordi Alba i Sergi Roberto han fet i desfet a la seva voluntat a les bandes; i Messi, Suárez i Coutinho, que ha substituït Dembélé en l’onze titular com a conseqüència de les molèsties físiques que el francès arrossega des del partit contra el Rayo Vallecano, s’han trobat en tot moment i han fet anar de corcoll la defensa rival.
Durant els pimers 45 minuts, el Lió s’ha limitat a fer una pressió molt avançada, córrer al darrere de la pilota i intentar esgarrapar en qualsevol mínima opció que els de Valverde li donaven per contraatac. Els de Génésio, un conjunt tan talentós com inexpert, han fiat les seves possibilitats de classificar-se a la inspiració dels seus homes més perspicaços, com Nabil Fekir o Memphi Depay. La realitat, però, és que si l’afecció visitant s’ha fet sentir als carrers de Barcelona durant tot el dia, els futbolistes francesos no poden dir el mateix. Sobre la gespa, només hi ha hagut un equip. I avui, a diferència del que va passar a l’anada, el resultat no ha tardat a fer-ho palès.
Després de diversos intents blaugrana, Suárez s’ha inventat un penal inexistent poc després del quart d’hora de joc i Leo Messi no ha perdonat des dels onze metres. L’argentí ha batut Lopes a l’estil Panenka i, amb el seu toc deliciós, el Barça ha començat a caminar cap als seus dotzens quarts de final consecutius. El porter del Lió s’ha lesionat poc després, com a conseqüència d’un xoc amb Coutinho que l’ha estabornit, i ha hagut de ser substituït, però encara ha hagut de lamentar una altra diana culer. Ha estat el mateix brasiler qui l’ha batut, després d’una assistència de luxe de Suárez. L’uruguaià ha fet un control i un canvi de ritme increïbles, ha assegut Marcelo, i ha premiat el ‘7’, que no està completant una bona temporada però avui ha estat al seu millor nivell (diana al marge).
Messi mata la reacció francesa
La lesió de Lopes, que s’ha estat força minuts estirat sobre el terreny de joc, ha posat punt final a un ritme de partit trepidant i excessivament intens. El Barça ha deixat de prémer l’accelerador amb la mateixa força i el Lió ho ha aprofitat per apropar-se a Ter Stegen, encara que no l’han aconseguit posar a prova. El Camp Nou, vestit de luxe amb 92.346 espectadors, estava vivint una de les nits més plàcides i boniques de la temporada. Un inici de segona meitat accidentat, no obstant això, ha posat la por al cos de l’afecció local. El conjunt visitant s’ha aliat amb la pilota (durant el primer quart d’hora de la represa han fregat el 60% de possessió) i han començat a arribar amb perill. Els francesos ja van avisar que venien a Catalunya a fer-la grossa i, després d’una jugada enrevessada en què l’àrbitre podria haver xiulat falta sobre Lenglet, Tousart ha escurçat distàncies i ha instal·lat el nerviosisme a l’estadi. La Champions no dona marge per a la reacció.
Els de Génésio han vist que tenien moltes més opcions de les que s’haguessin pensat mai. Més pel que podria haver passat que pel que realment ha passat, el Barça ha començat a patir i Ernesto Valverde ha optat per la mateixa solució de sempre: fer entrar Dembélé per Coutinho i Arturo Vidal per Arthur. Per casualitat, per encert o, més ben dit, perquè ha aparegut Messi, poc després de fer aquests dos moviments el conjunt blaugrana ha sentenciat l’eliminatòria. L’argentí ha fet el tercer en aprofitar un error visitant i desarticular tot el sistema defensiu francès i ha servit en safata el quart a Piqué després d’una increïble jugada individual. Amb tot dat i beneït, l’argentí encara ha tingut temps de fer una altra assistència, aquesta a Dembélé. El francès ha batut Mathieu Gorgelin, porter suplent del Lió, i ha arrodonit una festa completa que només ha tingut uns vint minuts de dubtes. El Barça, capficat amb la Champions, segella el seu passi als quarts de final i ja pot comptar amb els dits d’una mà, els cinc, els partits que el separen de l’anhelada Copa tan linda.
