Ni bon joc ni bons resultats. I així, és clar, és impossible. El Barça continua fent mèrits per deixar escapar, definitivament, el tren de la Lliga. El conjunt blaugrana ha estat incapaç d’encadenar la seva tercera victòria consecutiva al Camp Nou i no ha pogut passar de l’empat contra el València (2-2). Els culers s’han deixat dos punts vitals i acabaran el cap de setmana més lluny de les primeres places de la Primera Divisió, ja que l’Atlètic de Madrid sí que ha fet els deures contra l’Elx.

Messi maquilla un partit mediocre amb un rècord històric

El Barça ha desaprofitat una nova oportunitat per dissipar els dubtes que envolten el seu futbol. El conjunt blaugrana ha necessitat 30 minuts per fer un xut en un partit en què estava obligat a repetir la versió de la primera meitat contra la Reial Societat. L’ha fet Coutinho, desaparegut en combat, i la pilota no només no ha trobat porteria, sinó que ha anat molt desviada. Els de Koeman han tornat a despullar tots els seus defectes i a evidenciar que són un equip poc fiable. No hi ha més. El València, un club que està travessant una crisi esportiva, institucional i econòmica profunda, no s’ha sentit gens incòmode al Camp Nou. No ha tingut la possessió, però tant li ha estat. Jaume Domènech no ha hagut de fer cap intervenció per mantenir l’avantatge que, poc abans de la mitja hora de joc, Mouctar Diakhaby ha aconseguit en un córner molt mal defensat per als culers, especialment pel futbolista que el marcava, Antoine Griezmann.

El 4-3-3, avui, no ha funcionat. Araujo i Mingueza han repetit com a parella de centrals i han tornat a deixar clar que la Masia mai no falla, però Busquets ha perdut pilotes en zones perilloses i Coutinho ha aparegut poc. Pedri ha estat l’únic que s’ha intentat rebel·lar contra la trista imatge barcelonista i ha fet moltes recuperacions. En atac, Braithwaite ha recordat en diverses accions que no és un futbolista de talla mundial. Griezmann tampoc ha estat a l’altura i ha rematat malament l’única ocasió amb què ha comptat abans del descans. Messi, per la seva banda, ha remat a contracorrent i s’ho ha deixat tot sobre la gespa per evitar que el seu equip se n’anés als vestidors al darrere al marcador. Se n’ha sortit. En el temps d’afegit, l’argentí ha fallat un penal molt rigorós, però ha aprofitat la jugada immediatament posterior al refús del porter visitant per marcar amb el cap i igualar Pelé, amb 643 dianes, com a màxim golejador de la història d’un club. Històric.

Res a fer

A la represa, les coses no han canviat. La possessió del 70% del Barça no s’ha traduït en domini real i el València ha aconseguit que el guió de l’enfrontament consistís en un intercanvi de cops constant. Denis Cheryshev, al minut 48, ha tingut una oportunitat claríssima, però no ha aconseguit engaltar bé la pilota i Ter Stegen no ha hagut d’intervenir. A l’altra àrea, el conjunt local ha estat més contundent. En una jugada enrevessada que ha nascut amb una recuperació de Pedri, Araujo ha fet una volea espectacular, al pur estil Luis Suárez, i ha avançat els culers. El gol, no obstant això, no ha sentenciat el matx. En un partit boig i descontrolat, desgovernat, sempre pot passar qualsevol cosa. I així ha estat. Els de Javi Gracia, benvolents en defensa i molt atrevits ofensivament, han agraït que el duel es convertís en una ruleta russa per tornar a empatar. Maxi Gómez s’ha anticipat a Mingueza en una centrada de Gayá des de l’esquerra i ha batut Ter Stegen amb una rematada suau i precisa.

Encara quedaven 20 minuts per al final d’un compromís que encara s’ha esbojarrat més. Hi ha hagut moltes imprecisions, anades i vingudes, ocasions a les dues àrees… Koeman ha realitzat quatre canvis: ha fet entrar De Jong, Trincao, Pjanic i Lenglet. El Barça ha acabat la tarda amb un sistema desordenat de tres centrals i dos laterals –Alba i Dest– molt profunds. Els blaugrana han estat molt desencertats i no han pogut incomodar massa el València a la recerca de la victòria. Coutinho i Messi han gaudit de bones oportunitats, però les han fallat. Els minuts d’afegit s’han viscut a camp català, fet que evidencia els pocs recursos d’un equip que a poc a poc veu com s’allunya la Lliga i que, si les coses no canvien, no té res a fer.



Nou comentari