Emili Rousaud: “No vull que la qüestió política desvirtuï les eleccions del Barça”

A principis del 2020, Josep Maria Bartomeu va escollir Emili Rousaud (Barcelona, 1966) com al candidat continuista del seu mandat i va nomenar-lo vicepresident institucional. A partir de l’escàndol de les xarxes socials, no obstant això, tot es va tòrcer: ell i cinc directius més van dimitir per les desavinences sorgides, precisament, a partir del Barçagate. Menys d’un any després, Rousaud lidera una precandidatura als comicis del pròxim 24 de gener desmarcada de la junta sortint. En una entrevista amb El Món, detalla els pals de paller del seu projecte i insisteix en el fet que no vol “que la qüestió política desvirtuï les eleccions del Barça”, ja que “és molt important no oblidar que la nostra bandera és la blaugrana”.

Emili Rousaud, precandidat a les eleccions del Barça, durant l'entrevista amb El Món | Jordi Borràs

Emili Rousaud, precandidat a les eleccions del Barça, durant l’entrevista amb El Món | Jordi Borràs

Els millors, al Barça!, es diu la seva precandidatura. Per què ha triat aquest nom?

El nom neix d’una reflexió molt interessant que em va fer un dia un periodista. “Si el Barça és el millor club del món, per què no té el millor CEO, director financer o secretari tècnic del món?”, em va dir. Em va posar el cas concret d’una persona del club i em va preguntar si creia que era la millor. No ho era. Ni d’Europa, ni d’Espanya ni de Catalunya. Jo vaig fundar Factor Energia des de zero i vaig impulsar l’empresa envoltant-me d’un equip talentós, de gent amb valors i compromesa. He seguit sempre determinats principis: m’agrada treballar amb persones bones, capacitades i compromeses amb el projecte. Un club com el Barça requereix una línia executiva, no només en l’àrea esportiva, exactament igual. Si no la té, no tirarà endavant. Tenim moltes coses, principalment el model de propietat, que ens fan particularment únics, però estem en una situació molt complicada.

El lema té especial rellevància en l’aspecte esportiu?

La qüestió esportiva és molt important. El nostre projecte consisteix bàsicament a reconstruir el primer equip com a mecanisme per reconstruir l’economia i, posteriorment, el club. La base es troba en el vessant esportiu. Hem de refer el primer equip. Per aconseguir-ho, el primer que considerem que cal fer és incorporar el millor secretari tècnic del món. Per aquest motiu, la nostra precandidatura comptarà amb Josep Maria Minguella, una persona que de futbol en sap moltíssim. També hem estat parlant amb els directors esportius més destacats i n’hem escollit un que no podem anunciar perquè té un contracte en vigor amb un altre club. A partir d’aquí, el pla és modificar la plantilla amb jugadors molt talentosos que encaixin amb la forma de jugar concreta del Barça. Com ho aconseguirem? Fitxant-los abans que explotin i siguin molt cars. Malauradament, la Masia no ens ha aportat talent últimament. S’han hagut de fitxar jugadors per al filial perquè no hi ha hagut progressió dels joves del planter. Arribats a aquest punt, cal buscar fora aquells futbolistes que poden ajudar-nos.

La fórmula Pedri, vaja.

Exactament. Hem de buscar aquesta mena de talent. Un altre exemple clar és el de Lautaro Martínez. Ell jugava al Racing Club de Avellaneda, que no és un dels principals equips de la lliga argentina. Un any, però, es va proclamar campió. Algú de l’Inter es va molestar a interessar-se per què el Racing de Avellaneda havia guanyat la competició i va descobrir que el màxim golejador era el Lautaro. Ara té un valor de mercat d’uns 100 milions d’euros. Tenint en compte que ens trobem en una situació complicada, assumir el seu fitxatge ara és inviable. Tenim l’avantatge, però, que el Barça és un club global i estimat al món. La nostra samarreta té molt de pes. Hem de jugar amb les cartes que tenim, aprofitar-les per aconseguir que els joves es decantin per nosaltres quan tinguin diverses ofertes sobre la taula.

Abans ha parlat de la Masia, que sempre juga un paper fonamental, però ara encara té més transcendència. Els darrers anys s’hi ha confiat prou?

És evident que, darrerament, el futbol formatiu blaugrana no ha funcionat com ens agradaria a tots. Actualment no està produint els futbolistes que necessitem. Per aquest motiu, nosaltres volem tornar als orígens i recuperar la gent que va convertir la Masia en una gran generadora de talent. S’ha de refer amb dues missions principals: fabricar jugadors per al primer equip i vendre els que no tinguin prou nivell per jugar al Camp Nou. Aquesta segona via ha de ser la forma de finançar la mateixa Masia, una de les pedres angulars del Barça.

Vostè també va dir que tenia la intenció de fitxar Neymar Jr i una altra gran estrella.

Sí, exacte. Parlem de dos jugadors consolidats que ja generen ingressos en els clubs en què juguen i, per tant, el seu cost salarial és assumible perquè s’autofinancen. Els fitxaríem quan acabessin contracte, ja que en aquests moments l’economia del club no permet pagar cap traspàs important. S’han esvaït uns 300 milions d’euros. El primer d’ells, tal com ja vaig anunciar, és Neymar. Quan ell va marxar, vam ingressar 222 milions d’euros; si haguéssim invertit bé aquells diners amb dos bons fitxatges, ningú no parlaria d’ell. Això és exactament el que va passar amb Luis Milla. Se’n va anar, en Cruyff va decidir pujar Guardiola i, al cap d’un any, ningú no recordava Milla. Ara, en canvi, encara parlem d’en Neymar. Ell vol venir a Barcelona i l’estiu del 2019 ja va fer tot el que va poder per tornar al Barça. Evidentment, el seu fitxatge hauria d’anar acompanyat d’una retirada de les demandes que ha interposat contra l’entitat.

La setmana passada, no obstant això, Neymar va deixar clar públicament que no s’ha plantejat marxar del PSG.

Tothom coneix el món del futbol. Fa pocs mesos, Neymar va rebel·lar-se contra l’entrenador i no es va presentar als entrenaments del PSG. Messi, Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets, per la seva banda, van oferir el diferiment del seu sou perquè pogués tornar. Jo crec que el xeic li ha dit que estava desestabilitzant l’equip amb les seves declaracions i que per això ha fet un pas enrere. Em sembla lògic. Estem parlant amb el seu entorn. Repeteixo: a ell li agrada Barcelona i és conscient que la lliga francesa té poc més en l’àmbit mundial.

“Malauradament, la Masia no ens ha aportat talent últimament”

Entenc que no em dirà el nom de la segona estrella, però de quin perfil o de quina posició estem parlant?

Actualment, és evident que hi ha diverses posicions del primer equip del Barça que s’han de renovar. Entre elles hi ha la figura del golejador i estem treballant en un nom que no deixarà indiferent ningú. Nosaltres intentarem revelar-lo abans del dia de la votació, ja que això reforçaria la candidatura. El que també puc assegurar és que, com he dit, arribaria amb la carta de llibertat. Tothom està patint les conseqüències econòmiques de la pandèmia del coronavirus. Hi ha molta gent amb problemes. El Barça també. I per aquest motiu no tindria cap sentit plantejar la possibilitat de fer traspassos costosos.

El model de gestió basat a generar molts ingressos per fer front a les despeses compromeses tampoc no ha ajudat, no?

Correcte. El compte de resultats del Barça ja estava molt tensat abans de l’arribada de la pandèmia. Pràcticament tots els ingressos es dedicaven a satisfer les despeses i, per tant, no quedaven romanents ni coixins. Ningú s’hauria imaginat mai que viuríem el que estem vivint. Però estem en una situació inimaginable i és cert que el balanç del club no era prou sòlid per afrontar-la. Això ens obligarà a gestionar molt bé les despeses, sobretot les importants com per exemple el sou de Leo Messi. Jo vull que es quedi. L’estimo moltíssim. Per a mi i penso que per a tothom, és el jugador que ha escrit les pàgines més brillants de la nostra història. El seu cost salarial, ara per ara, no és assumible. Crec que hem de motivar-lo amb un projecte esportiu, perquè amb diners serà impossible.

Tenint en compte que el Barça no podrà igualar ofertes d’altres clubs, sobretot les de les entitats que tenen Estats al darrere, és evident que s’haurà de ser enginyós en la proposta que se li faci al capità. La solució podria ser oferir-li una trajectòria al club més enllà de la seva retirada?

El que s’ha de fer amb en Messi és fer-li un contracte de vida. És una gran llegenda del Barça. Hem d’aconseguir deixar banda la mania de no acomiadar bé els mites. Ens va passar amb Cruyff, amb Kubala… La història que uneix el Leo amb el club ha estat maquíssima des del principi: quan arriba amb 13 anys, el tovalló en el qual se li fa el contracte i, sobretot, el tractament mèdic. Diverses persones diuen que hem tingut sort, però el Barça no era la primera opció de Messi. Hi va haver equips que van negar-se a pagar-li el tractament. Quin orgull que sento en ser d’un club que no té finalitats lucratives i que, per tant, pot fer aquestes coses. El Barça no vol guanyar diners. Tota la gestió econòmica ha d’anar orientada a satisfer els objectius socials i esportius.

També s’han de complir, estatutàriament, diversos requisits econòmics.

És molt important no oblidar que la part esportiva condiciona, i molt, la financera. Una mala decisió en el fitxatge d’un jugador té conseqüències patrimonials i econòmiques importants. No només pel que es perd quan se l’hagi de traspassar per un preu inferior al qual s’ha pagat, sinó perquè com que s’havia pressuposat que seria un efectiu important, se li ha pagat un sou generós al qual ningú vol renunciar. Aquesta realitat reforça el que deia abans: que el secretari tècnic administra molts recursos i, per tant, ha de ser el millor del món.

Com és el millor director esportiu?

És aquell que s’equivoca menys que la mitjana, el que comet menys errors. Som humans i ens equivoquem, però hi ha persones que tenen un talent especial per identificar bons futbolistes, analitzar dades massives i entendre què necessites en funció del que tens i de la teva forma de jugar.

Reduir la despesa, augmentar els ingressos i renegociar el deute. La recepta per ajudar el club blaugrana a superar la delicada situació que pateix la tenim tots força clara. Ara bé, com s’aconsegueix això?

Hi estic d’acord, però crec que és una lectura que no pensa en gran. Agafar les tisores i retallar despeses sense que l’equip perdi competitivitat és impossible. Jo vull seguir una altra línia i reconstruir el Barça perquè, d’aquí a dos anys, pugui aspirar a guanyar la Lliga i la Champions. Tenim un pla de viabilitat, no farem concurs de creditors. Si es pensa en petit, el club no creixerà. El Barça ha de pensar en gran. S’ha de valorar tot el que té l’entitat. Una altra cosa és que, per exemple, s’hagi d’aturar l’Espai Barça. És important remodelar l’estadi? Sí. Però és més important que, quan el camp estigui reformat, tinguem un equip amb opcions a guanyar-ho tot. Refer el primer equip per refer l’economia per refer el club. Aquest és el nostre cercle virtuós.

L’Espai Barça, per tant, s’ha de paralitzar?
En aquests moments no té sentit posar en marxa l’Espai Barça. Primer s’ha d’ordenar tot. El projecte s’haurà de dur a terme, és imprescindible, però abans hem de superar la crisi. No pot ser una urgència, ja que és més important fer la reconstrucció esportiva. Necessitem tenir un equip al qual ens agradi anar a veure. No hem d’invertir l’ordre de les prioritats. Quan el club estigui recuperat, farem el referèndum per plantejar l’ampliació pressupostària i el model de finançament a través de Goldman Sachs, dues qüestions que encara estan pendents d’aprovació.

Què és més urgent, el nou Camp Nou o el nou Palau Blaugrana?

Són dues obres que es poden fer de forma paral·lela. És una qüestió de tenir els fons o no. Si els tenim, no cal prioritzar res.

Emili Rousaud, aspirant a la presidència del Barça | Jordi Borràs

Emili Rousaud, aspirant a la presidència del Barça | Jordi Borràs

Fa menys d’un any, Bartomeu va fer un moviment que es va interpretar en clau electoral i el va nomenar vicepresident institucional. Havia de ser el candidat continuista. Uns mesos després va esclatar el Barçagate i va ser convidat a marxar de la junta directiva. L’expresident el va fallar?

Hem de tenir en compte que els directius no ho fan tot. Només tenen algunes responsabilitats sense rebre remuneració. Una de les tasques que jo duia a terme era l’oficina d’atenció especialitzada, que entre altres coses s’encarregava d’executar activitats orientades als socis amb diversitat de capacitats. L’altra funció que em va encarregar Bartomeu va ser la de formar part d’una comissió d’adjudicació de contractes que vetllava perquè els proveïdors del club complissin les seves obligacions tributàries, tinguessin una certa ètica, que el preu que costaven s’ajustés al de mercat i que els encàrrecs que els féssim s’adeqüessin a la legislació vigent. Quan la Cadena SER va destapar l’assumpte de les xarxes socials em vaig assabentar que s’havia esmicolat el contracte per evitar passar pel meu control. Em va semblar intolerable. Es van vulnerar els valors del club i jo creia que això era motiu suficient perquè el president dimitís. És cert que era l’escollit per liderar una hipotètica candidatura continuista. I em sento molt honorat perquè els llavors companys de junta consideressin que era l’indicat. Al final, però, cadascú actua amb coherència amb els seus valors. No vaig ser l’únic que va dimitir: també ho van fer Tombas, Teixidor, Calsamiglia… Vam plegar tots els directius que teníem alguna mena de vinculació indirecta amb aquesta història. Se’ns va enredar.

Van plegar per decisió pròpia?

Els sis que vam plegar més tres directius que al final es van acabar quedant havíem decidit presentar la nostra dimissió si el president no avançava les eleccions. El dia que s’havia de celebrar la junta directiva, però, la reunió va ser suspesa i em va trucar per demanar-me que dimitís. Deia que havia parlat malament dels jugadors quan jo només havia estat crític, en juntes prèvies, amb el sacrifici econòmic que se li havia demanat als futbolistes. Tinc una visió especial. Visc en el món de l’empresa i em trobo diàriament, sobretot ara, amb gent que ho està passant malament. Els jugadors són tots milionaris. Per què un club que no té ànim de lucre no pot demanar una rebaixa salarial més elevada als esportistes? Els futbolistes del Madrid van tenir un gest molt més important. Nosaltres ens hem estalviat poc més de 40 milions i el Madrid uns 100. És una vergonya. A mi, no em sembla correcte. Tot el que va succeir, no obstant això, és aigua passada. He passat pàgina. El president em va atacar a mi per les famoses declaracions descontextualitzades de la mà a la caixa, que jo vaig dir en condicional, però jo no em penedeixo del que vaig fer. És més, jo vull una junta en què si algun directiu percep alguna irregularitat, aixequi la mà. I que si veu que no li fan cas, que dimiteixi i que ho expliqui. Aquí només s’ha de ser lleial al Barça.

Carles Tusquets va dir fa un parell de setmanes que a la comissió gestora li han arribat factures que no veu clares. L’han sorprès aquestes declaracions?

No. En Carles Tusquets és un gran professional que té una trajectòria neta i important des del punt de vista empresarial. Francament, jo crec que ha vist coses irregulars i que no les ha pagat perquè no sap què són. Em sembla correctíssim. És la forma amb què s’ha d’actuar. No sé a què es refereix concretament, però. Serà el nou president qui s’ho trobi i qui haurà de prendre decisions al respecte. Si tinc l’honor de guanyar les eleccions, miraré de què està parlant el senyor Tusquets i per què no ha signat les factures en qüestió.

Les eleccions arriben tard?

Els sis dimissionaris vam difondre una carta als mitjans de comunicació en què vam demanar la convocatòria immediata d’eleccions. El club es troba en una situació molt complexa i cal que sigui governat per una junta que tingui sis anys de marge. Quan en Bartomeu va anunciar que els comicis serien el març del 2021, em va semblar bé. Des de la derrota d’Anfield, tot va anar malament. Quan s’entra en aquesta dinàmica en què totes les decisions acaben sent errònies, el millor que es pot fer és dimitir. Després va arribar una moció a la qual no li vaig donar suport, però que entenc perfectament que guanyés i que tingués totes les signatures que va tenir. El soci estava indignat, però no tenia l’oportunitat d’anar al Camp Nou i exterioritzar-ho amb un mocador, una pancarta o un xiulet. El vot de censura es va convertir en l’única via que van tenir els culers per expressar el seu malestar. Una altra cosa és que aquest procés hagi servit als precandidats que s’hi van implicar per tenir més vots assegurats. El conjunt del barcelonisme que estava indignat era molt ampli, divers i generalitzat. No seguia una tendència concreta. Sigui com sigui, no m’agrada especular. Les eleccions ja tenen una data, el 24 de gener, i estic segur que el que decideixi el soci estarà bé. El Barça és un club molt democràtic.

Creu que podrà aconseguir el fet de desmarcar-se de la junta directiva sortint i presentar-se davant els socis com foc nou i aire fresc?

Si els socis no valoren que algun membre d’una junta directiva plegui en veure que s’estan fent coses irregulars i això ho considera una xacra, tenim un problema. En la nostra candidatura, la transparència serà un valor essencial. A més, el projecte que presentarem no tindrà absolutament res a veure amb el que s’ha fet fins ara. Sobretot en l’àmbit esportiu, ja que els últims anys s’ha posat la reconstrucció de l’equip en mans de gent molt poc preparada.

L’aposta de Koeman li sembla encertada?

El Koeman és cruyffista i té una gran característica que ho demostra: la valentia. Està fent jugar gent molt jove. Està buscant talent i actitud, però ha tingut molt mala sort amb les lesions de Piqué, Ansu Fati i Sergi Roberto. Se li ha de donar un marge de confiança. L’entrenador que havíem pensat queda en standby.

“Refer el primer equip per refer l’economia per refer el club. Aquest és el nostre cercle virtuós”

Ara per ara hi ha nou precandidats a les eleccions. És evident que no tothom passarà el tall de signatures, però la realitat és que en els comicis del 24 de gener hi haurà molta diversificació del vot.

La nostra campanya apostarà pel fair play, per l’esportivitat. Vam intentar, amb el Josep Maria Minguella, crear una candidatura unitària. Vam parlar amb la majoria de precandidats, amb tots menys el Lluís Fernández Alà i el Pere Riera. Hi va haver bon rotllo amb tothom, però no va ser possible enviar una imatge d’unitat al barcelonisme potent i necessària. Crec que és important no comparar la situació d’enguany amb la d’altres èpoques, ja que és única. Sigui com sigui, tothom ha volgut tirar endavant amb el seu projecte. El que puc assegurar sense cap mena de dubte és que tots els precandidats amb els quals he parlat són bons barcelonistes.

Està disposat a pactar amb algun altre aspirant a la presidència amb l’objectiu de guanyar les eleccions?

Soc una persona de perfil pactista i estic disposat a unir forces amb algú si aquest moviment beneficia el club.

Toni Freixa podria ser un d’ells?

De converses n’he tingut amb pràcticament tots els precandidats. Amb en Toni Freixa hi ha bona sintonia, però també n’hi ha amb Jordi Farré, Joan Laporta i Víctor Font. Podria ser que acabéssim unint forces, però és que nosaltres estem oberts a pactar amb tothom. Amb perdó, ja m’he perdut amb tants aspirants a la presidència. Crec que, potser, seria millor parlar de pactes quan s’acabi la recollida de signatures.

Hi ha qui considera que les eleccions es convertiran en un pols entre Joan Laporta i Víctor Font.

Jo crec que aquesta és una construcció que s’està fent des dels mitjans de comunicació. Actualment, només hi ha precandidats. És cert que Joan Laporta i Víctor Font tenen moltes possibilitats de superar el tall de signatures per convertir-se en candidats, però també ho és que n’hi ha altres que segur que també el passen. Si la premsa projectés una cosa que no fos una qüestió entre dos aspirants, la gent ho percebria de forma diferent. Sembla que des de determinats entorns es fomenta aquesta mena de bipartidisme. A mi m’agradaria que en un moment tan complicat, la gent valorés altres coses.

Com per exemple?

Ara tocarà treballar molt. Hi ha candidats que ho podrien fer bé en altres situacions, però que no els veig preparats per afrontar l’actual moment. L’experiència a l’hora de gestionar una entitat esportiva serà més important que mai. No és el mateix governar el Barça en la bonança que fer-ho en l’escassetat. Jo soc molt demòcrata, no obstant això, i crec que el que decideixin els socis serà l’adequat. És de mediocre dir als votants que s’equivoquen.

Confia que la cursa electoral serà neta?

Per part nostra, sí. Convertir el Barça, un club que és dels socis, en una guerra bruta, ho trobaria lamentable. Des del principi vam deixar clar que faríem una campanya neta.

Emili Rousaud, durant l'entrevista amb El Món | Jordi Borràs

Emili Rousaud, durant l’entrevista amb El Món | Jordi Borràs

El Barça ha de defensar la llibertat dels presos polítics?

És una pregunta complexa. El Barça és un club transversal en què hi cap qualsevol ideologia democràtica que s’expressi de forma pacífica. També crec que el club ha de prendre posició en determinats moments. Ara mateix, l’assumpte dels presos no està sobre la taula, però quan ho ha estat, el Barça s’ha alienat amb el poble de Catalunya. Valoro molt que hi hagi afeccionats culers que cridin “independència” al minut 17:14, però també m’agrada que n’hi hagi altres que no diguin res. S’ha de respectar tothom i no excloure ningú. El que tinc molt clar és que no vull que la qüestió política sigui important en aquestes eleccions. El club travessa una situació molt complicada i no vull que aquest assumpte desvirtuï el que han de votar els socis. El Barça està molt malament. I és molt important no oblidar que la nostra bandera és la blaugrana.

És partidari d’obrir les portes del Camp Nou a la selecció espanyola?

D’entrada, aquesta idea em sembla poc interessant per a la selecció espanyola. Penso que el Camp Nou no és la seva seu ideal i que la Federació pot trobar moltes ubicacions més adequades. Des del punt de vista econòmic, si ens lloguen l’estadi i paguen bé, cap problema. Nosaltres no vetarem la selecció espanyola, especialment si obtenim un rendiment econòmic de la cessió del nostre camp. El que no farem, és clar, és respondre en cas que algú es queixi si hi ha xiulets o manca de suport.

Em podria definir el projecte d’Emili Rousaud amb una paraula o expressió?

Voldria que el Barça fos el club més estimat del món.



Més notícies

Font, a Laporta: “Amb pancartes no guanyarem la Champions ni farem un estadi nou”

El líder de 'Sí al futur' reacciona a l'acció de l'expresident blaugrana amb un vídeo que barreja un to d'humor amb un missatge clar i concís

Laporta desplega una pancarta gegant al costat del Bernabéu: “Ganes de tornar a veure-us”

El precandidat a les eleccions del Barça duu a terme una acció a Madrid per saludar "amb elegància el nostre gran rival"

Comentaris

    BARÇA4EVER Desembre 15, 2020 | 22:46
    No li fa vergonya dir tantes "xorradas"?
    SR. MEU Desembre 15, 2020 | 23:22
    Els apolítics com aquest sempre són espanyolistes.

Nou comentari