La derrota del Barça a l’Etihad Stadium de Manchester deixa moltes peces del trencaclosques per col·locar. Hi ha certs partits on les explicacions dels tècnics fan entendre els motius pels quals es guanya, s’empata o es perd, però aquest dimarts al vespre les declaracions de Luis Enrique no han servit per conèixer les causes de la derrota blaugrana a Manchester. “En aquest joc els factors canvien contínuament. Ho puc explicar d’una altra manera, però aquesta és la meva???”, ha manifestat el tècnic després de l’intrigant duel davant el City de Guardiola.
Més enllà de les paraules de l’entrenador, hi ha hagut certs factors a la gespa que, un cop acabat el partit, s’han convertit en claus -potser menors- de la derrota barcelonista, com la poca fluidesa amb la pilota als peus, les possessions sense intenció i la solitud de Sergio Busquets en la sortida en construcció del joc. Aquestes són les claus, segons El Món, del City 3-1 Barça.
1. Errors individuals -i grupals- que penalitzen
Si durant el partit al Camp Nou, els errors en la sortida de pilota del Manchester City van acabar essent decisius perquè la victòria del Barça fos tan ampla, el triomf del City a l’Etihad ha estat precedit per pífies similars de l’equip blaugrana. La sortida de pilota va penalitzar l’equip de Guardiola a Barcelona i la mateixa sortida ha complicat la vida als de Luis Enrique a Manchester, que han sofert durant bona part de l’enfrontament la mateixa malaltia amb la qual sentencien els seus rivals. El contraatac ha valgut al Barça per avançar-se al marcador, però també ha estat positiu per al City a l’hora de remuntar el partit i endur-se els tres punts. Les transicions ràpides dels skyblue han destrossat els blaugrana després de cada pèrdua de pilota i, tal i com ha dit ‘Lucho’ en roda de premsa, “ens han pogut fer algun gol més”. La segona part del Barça ha estat un desastre en la sortida de pilota i en el posicionament dels homes del mig del camp, que no han fet la lectura correcta de la pressió local.
2. Sergio Busquets, completament sol
Després del gol de l’empat del City, el Barça s’ha desmuntat. I ho ha fet per la zona del camp que més necessària es fa en partits de tanta pressió: el mig del camp. Si a Bilbao les mossegades de l’Athletic Club van ser respostes amb una sortida impecable, amb Sergio Busquets i Rakitic lluint una perfecta entesa i amb els seus companys recolzant-lo per crear superioritats en la zona central, a Manchester tot això s’ha diluït. Rakitic ha desaparegut als 30 minuts de joc -després Luis Enrique l’ha substituït- i André Gomes ha patit intermitències que han acabat causant un maldecap a Sergio. Busquets no és al seu millor nivell, això és indiscutible, però els seus companys no l’ajuden per a que aquest estat de forma passi desapercebut durant els partits. Com ja va succeir a Vigo i a Mönchengladbach, el pivot blaugrana s’ha trobat sol, sobretot en una segona part on el City ha pressionat amb intenció, i s’ha vist superat per les embestides locals i la poca presència de jugadors catalans al seu voltant. Les pèrdues de pilota l’han assenyalat, igual que ho han fet amb Sergi Roberto, però més enllà dels errors individuals persisteix un problema al Barça: el joc al mig del camp no és fluid i Luis Enrique ho ven tot al trident.
3. Derrota a cops, primera vegada aquesta temporada
El Barça de Luis Enrique es caracteritza, principalment, per matar el seu rival quan s’obre i quan és valent. Amb només el trident encertat, l’equip blaugrana ha golejat el Leganés, l’Sporting de Gijón, el Betis, el Celtic i el mateix Manchester City. A cops, a la contra, en transicions ofensives de vertigen, el Barça és -o ha estat fins aquest dimarts- imparable. A l’Etihad, però, els futbolistes barcelonistes s’han vist superats per la seva pròpia medicina. Les transicions després de perdre la pilota han estat un punyal i han provocat una crisi, tan defensiva com ofensiva, inexistent fins avui. A cops, el Barça ha perdut, i això no succeïa des de la setmana fatídica de l’abril passat on, després de la mort de Johan Cruyff, l’equip va perdre en un partit similar davant el Reial Madrid, que el va deixar mig K.O. durant gairebé quatre setmanes.
