La lesió de Rafinha Alcántara ofereix la possibilitat a la secretaria tècnica del Barça de demostrar la importància que li atorga a la Masia. El migcampista brasiler es perdrà el que queda de temporada i la seva baixa de llarga duració permet al conjunt blaugrana, legalment, incorporar un jugador que estigui a l’atur o jugui a la Lliga Santander per rellevar-lo en un termini de 20 dies naturals. A més, el conjunt culer també podria reforçar el seu equip en el mercat de fitxatges d’hivern, llavors sense cap mena de requisits, si ho considerés oportú.
L’altre escenari que contempla el Barça, el d’apostar per dos futbolistes que ja formen part de la plantilla del primer equip i que han jugat a les categories inferiors de l’entitat, és més fidel a la filosofia històrica del club. Carles Aleñá –encara té fitxa del filial, però Valverde ja ha deixat clar en més d’una ocasió que el de Mataró és un jugador més de la seva plantilla– i Denis Suárez veuen en la lesió de Rafinha una gran oportunitat per demostrar que tenen qualitat per triomfar al Camp Nou. La diferència entre els bons esportistes i els grans esportistes és la capacitat que tenen els últims de fer canviar d’opinió el seu tècnic, com va fer Sergi Roberto amb Luis Enrique. El de Reus va canviar la seva condició de recurs d’urgència per la de titular gràcies a la seva insistència. Per això és un dels referents de les joves perles culers; per això pot presumir de ser el quart capità.
Aleñá i Denis intentaran posar fi al seu ostracisme: el primer només ha jugat 78 minuts aquesta temporada (dividits en 57 a la Copa del Rei, contra la Cultural Leonesa, i 21 a la Lliga Santander, davant el Betis), mentre que el segon només ha tingut l’oportunitat de jugar un partit complet, el dels setzens de Copa, i encara no ha debutat ni a la competició de la regularitat ni a la Champions League. El català, però, va aprofitar el filial per recuperar-se de la seva lesió i assolir l’alta competitiva: va jugar vuit partits a la Segona Divisió B, durant els quals va veure porteria en tres ocasions.
Denis Suárez, per la seva banda, ha vist en nombroses ocasions com Ernesto Valverde el deixava fora de les convocatòries. A banda del duel a Lleó, el gallec només ha estat a la banqueta del Barça en quatre partits, tres de Lliga i un de Champions. L’entrenador extremeny ha decidit establir una formació amb només tres migcampistes i el descobriment d’Arthur ha impedit que el gallec tingués els minuts que esperava. Les lesions de Rakitic i Coutinho no han donat més protagonisme ni a ell ni a Aleñá, però la de Rafinha sí que els obre més portes, sobretot al segon, que té un perfil més semblant al del brasiler (esquerrà, amb destacada voluntat ofensiva i força versàtil i adaptable a les necessitats de l’equip).
Cal destacar que les situacions d’ambdós futbolistes eren força oposades abans de la lesió de Rafinha. Durant l’aturada de seleccions, Aleñá va assegurar, en una entrevista a la Cadena COPE, que no tenia pressa per triomfar al Barça i que lluitaria fins al final per aconseguir-ho; la paciència de Denis Suárez, en canvi, semblava haver arribat a la seva fi, i Valverde va reconèixer, en la roda de premsa prèvia a la visita catalana al Wanda Metropolitano, que hi havia possibilitats que el gallec fes les maletes durant el mercat de fitxatges d’hivern. Sigui com sigui, els dos migcampistes s’han trobat una oportunitat que no poden desaprofitar. Durant la resta de la temporada, el fons d’armari culer ha d’estar a l’altura i palesar la seva profunditat; i ells han de ser, en bona mesura, els beneïts culpables d’aconseguir-ho.
