El cas Neymar sembla un malson inacabable pel Barça, pels seus dirigents, pel jugador i per la seva família. Pocs mesos després d’arribar a un pacte de conformitat amb la Fiscalia per la primera branca del cas, la del frau fiscal, que ha acabat amb el club català acceptant la culpabilitat d’haver estafat Hisenda i pagant una multa de 5,5 milions d’euros i amb els seus dirigents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu exonerats de responsabilitat, aquest dilluns s’ha reactivat la segona branca a l’Audiència Nacional, un cas iniciat pel fons d’inversió brasiler DIS a principis del 2015.
Aquest cas, tot i que en un principi ho podria semblar, no té res en comú amb el plet jutjat a Barcelona, en el qual el Barça i la Fiscalia van acordar que el pagament de 40 milions realitzat l’any 2011 a l’empresa N&N -propietat dels pares de Neymar Jr- formava part del sou del futbolista i que, per tant, se li havia d’haver aplicat la retenció corresponent. El club català va ser processat i condemnat per un delicte de frau fiscal, una raó ben diferent i totalment compatible amb els motius pels quals, ara, l’Audiència Nacional ha decidit tirar endavant amb la querella de DIS.
Què demana DIS?
El fons d’inversió DIS posseïa el 40% dels drets de Neymar Jr durant l’etapa del jugador a Santos. DIS creu que Rosell i Bartomeu són els protagonistes de dos delictes que van servir per amagar el preu real del jugador i, per tant, que el fons d’inversió cobrés una quantitat inferior pel seu traspàs. També considera participants de les accions el mateix Neymar Jr, els pares del futbolista -propietaris de l’empresa N&N-, l’expresident de Santos Odilio Rodrigues i els dos clubs.
Què hi veu el jutge De la Mata?
Dos delictes per corrupció entre particulars i estafa impròpia i demana el processament de Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Neymar Jr, Neymar da Silva Santos (pare), Nadine Gonçalves (mare), Odilio Rodrigues (expresident de Santos), el FC Barcelona i Santos FC. Demana l’obertura de judici oral en un termini màxim de deu dies.
Detalls del delicte de corrupció entre particulars
Els acusats són Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Neymar Jr, Neymar da Silva Santos (pare), Nadine Gonçalves (mare), l’empresa N&N i el Barça; i ho són per la signatura de dos contractes l’any 2011: un contracte signat el 15 de novembre on el Barça es compromet a pagar 40 milions a l’empresa N&N -constituïda unes setmanes abans-, pel qual el jugador fitxaria pel club català l’estiu del 2014 (quan acabés contracte amb Santos), amb una penalització per N&N de 40 milions si no acabava incorporant-se a la disciplina blaugrana. Cal destacar que set dies abans, Neymar Jr havia renovat el seu contracte amb el peixe, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d’euros. El segon contracte, un avançament de 10 milions d’euros el desembre del 2011 com a “prima” del traspàs.
Quin problema tenien aquests contractes? Segons el jutge De la Mata, “el Santos FC, al qual pertanyia el jugador fins el 13 de juliol del 2014, desconeixia l’acord en qüestió ja que, ni el seu jugador, ni especialment el club adquirent dels drets de transmissió li ho havien comunicat”. De la Mata afegeix que DIS tampoc coneixia el traspàs pactat aquell 2011 i que, a més, els dirigents blaugrana i el jugador van infringir les normes de la FIFA que impedeixen a un jugador negociar el traspàs amb un altre club mentre té contracte en vigor i abans dels sis mesos de la seva extinció. En aquest cas, Neymar va signar amb el Barça dos anys i mig abans que finalitzés el seu contracte amb Santos.
En aquest cas, no té cap importància el concepte pel qual el Barça va pagar els 40 milions a l’empresa N&N. L’Audiència no pretén tornar a jutjar si aquesta xifra forma part del traspàs o es considera salari del jugador, sinó que vol aclarir si en el moment de signar el contracte es va alterar el lliure mercat, obligant el futbolista -i el seu club, sense haver-li-ho comunicat- a no escoltar, ni acceptar, cap oferta d’un altre equip.
Detalls del delicte d’estafa impròpia
Els acusats són Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Odilio Rodrigues, el Barça i Santos per la signatura de tres contactes el 2013, l’any en el qual Neymar Jr acabaria fitxant per l’entitat blaugrana, avançant una temporada la seva contractació i, per tant, havent de pagar un traspàs a Santos. Un contracte de 7,9 milions amb Santos pels drets preferencials de tres jugadors, un segon contracte específic per, en el cas que un laude arbitral o una sentència penal decidís que Neymar Jr valia més de 17 milions d’euros i que, per tant, DIS havia de cobrar més dels 6,8 milions ingressats, el Barça i Santos anirien al 50% en el pagament. I un tercer contracte en el qual s’acordava la disputa de dos amistosos, amb una multa de 4,5 milions al Barça en el cas d’incompliment.
El jutge de l’Audiència Nacional creu que aquests contractes van ser redactats i signats per tal que el Barça pogués abonar una quantitat superior al Santos pel traspàs de Neymar Jr, sense l’obligació que DIS se n’endugués un 40%. De la Mata els considera “habituals en el món futbolístic, però als quals aquest tribunal n’aprecia indicis de simulació conscient i ordida per a la comissió de l’estafa”.
