El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 21 mesos de presó que l’Audiència Provincial de Barcelona va interposar contra Lionel Messi com a culpable d’un frau fiscal de 4,1 milions d’euros corresponents a les declaracions d’IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009. Al pare, Jorge Horacio Messi, ha decidit rebaixar-li la pena de 21 a 15 mesos de presó.
El Suprem ratifica la pena però, fins i tot, acaba essent més dur amb el futbolista blaugrana. Contràriament a allò que va sentenciar l’Audiència Provincial, considerant que Messi va partir de la “ignorància deliberada” per evitar conèixer el frau, l’alt tribunal creu que el jugador n’era plenament conscient i que la trama va ser dissenyada amb “dol directe”. Segons la sentència, “quan Messi assisteix al despatx professional no és per a què l’informin sobre quines són les seves obligacions tributàries i com donar-ne compliment, sinó perquè li indiquin com aconseguir el·ludir-les, doncs només des d’aquest designi es comprenen els actes materialment executats”.
A més, el Suprem considera lògic “admetre que qui percep importants ingressos ignori el deure de tributar per ells, com tampoc que qui constata que no abona res en absolut a la Hisenda espanyola com a tribut, tot i l’elevada percepció d’ingressos concrets, no sàpiga que està defraudant il·lícitament”.
A Messi i al seu pare se’ls va jutjar per la creació d’una trama empresarial radicada a l’Uruguai, el Regne Unit i Suïssa, a través de la qual el jugador blaugrana es va estalviar el pagament dels impostos a l’Agència Tributària espanyola pels seus ingressos publicitaris. Uns impostos que, abans que la inspecció passés a la via penal, Leo Messi ja va pagar a Hisenda.
Tant els exassessors fiscals, acomiadats el 2014 per la família Messi, com el mateix pare del futbolista, van exculpar el davanter del Barça, que va confirmar davant el jutge el seu desconeixement del muntatge empresarial i del moviment de diners vinculats als seus drets d’imatge. “Em dedico a jugar a futbol, confio en el meu pare i en els advocats. No tenia ni idea de res, mai m’hi vaig interessar”, va expressar Messi.
Després de tres dies de judici, en el qual van declarar els exassessors fiscals del jugador -els germans Juárez-, els pèrits d’Hisenda que van investigar els contractes signats pel blaugrana, diversos treballadors del bufet Juárez-Veciana, l’exagent Josep Maria Minguella i els mateixos acusats, el jutge Jesús Navarro va condemnar el jugador i el seu pare a 21 mesos de presó i a pagar una multa de 3,5 milions d’euros, una condemna que el Suprem només ha rebaixat per al pare.
El jutge Navarro va considerar que Messi havia de conèixer els fets i que el seu desconeixement verbalitzat al judici no l’exonerava de la culpabilitat, tal i com indiquen diverses sentències entre el 10 de març del 2006 i el 10 de novembre del 2006: “la persona que no vol conèixer voluntàriament l’origen dels efectes sobre els que actua, pot afirmar-se que coneix aquest origen delictiu, doncs amb el seu acte de negar les fonts de coneixement, es representa la possibiltitat de la il·legalitat de la seva actuació, i decideix seguir actuant. […] Existeix en deute de conèixer, que impedeix tancar els ulls davant circumstàncies sospitoses”.
