Després de 30 minuts nefastos, tancat en el seu propi camp, irreconeixible, sense trenar tres passades seguides i salvat per Jasper Cillessen, el Barça ha pogut treure’s la pressió de l’Atlètic de Madrid i ordenar-se mínimament per almenys jugar en zona rival. Messi s’ha tret del barret una acció individual al 43 que Moyá ha rebutjat com ha pogut i Luis Suárez ha rematat a gol que tranquil·litzava el Camp Nou i encarrilava el passi a la finalíssima. Serà la 39a final de Copa del Rei dels blaugranes, igualant el Madrid –que tot i això té 9 títols menys-, a l’espera de saber el rival que demà sortirà entre l’Alabès i el Celta.
Així, amb patiments inicials i un joc que sense Busquets i Iniesta al mig del camp es torna mediocre o pitjor, que no sap per on tirar, el rei de Copes optarà a la seva 29a corona, la setena final en les últimes nou temporades i la quarta seguida, la tercera amb Luis Enrique, que podria sumar un triplet particular, una cosa que el Barça només ha aconseguit en el trienni màgic amb Kubala al comandament als inicis dels anys 50 (51-52-53). El rècord de 4 Copes seguides el comparteixen l’Athletic Club i el Madrid en temps encara més pretèrits.
El partit s’ha tornat boig a la represa, amb les expulsions de Sergi Roberto Luis Suárez –tots dos es perdran la final- i Carrasco, però Luis Enrique ha respirat molt més que al primer temps, quan s’havia desesperat des de la banqueta davant les pobres prestacions dels seus homes. L’equip barcelonista s’ha vist altre cop contra les cordes amb l’empat de Gameiro en el 80 i els últims minuts han estat d’infart. Ja havien entrat Busquets i Iniesta, però la dinàmica no havia canviat. El futbol del Barça a dia d’avui és preocupant, però l’1-2 de l’anada ha manat.
“Me’n ric. Era el que volia el col·legiat. Ni tan sols li he fet falta i la primera targeta era la primera falta que feia. Estic indignat. Es veia a venir…”, ha indicat en calent Suárez a l’acabar. Però el Barça ja està en una altra final després que l’era Luis Enrique estigui amb 8 títols de 10 i amb la possibilitat d’incrementar encara més aquest registre superlatiu. Avui s’ha patit contra un contrari sempre irreductible, i el Camp Nou ha animat com poques vegades, conscient del moment complicat del conjunt i en un ambient plenament de Copa. Un altre trofeu és ben a l’abast en aquesta dècada prodigiosa.
