Leo Messi celebra el seu gol contra el Valladolid.
Leo Messi celebra el seu gol contra el Valladolid. | EFE

El Barça venç, però no convenç, contra el Valladolid (1-0). El conjunt blaugrana es retroba amb la victòria després de tres empats consecutius, però no aconsegueix esvair els dubtes al voltant del seu joc abans de viatjar a Lió per disputar-hi els vuitens de final de la Champions. Messi, de penal, permet que els tres punts es quedin al Camp Nou tot i una actuació col·lectiva força espessa dels culers. El millor, un cop més, ha estat el resultat.

 

Un homenatge a Valverde

 

El Barça ha celebrat la renovació d’Ernesto Valverde amb un partit que ha resumit a la perfecció l’etapa del tècnic extremeny al Camp Nou. Els blaugrana han desplegat un joc molt pobre, no s’ha sentit mai superior al seu rival –avui, un Valladolid situat a la quinzena posició de la Lliga– i han basat el seu desequilibri ofensiu en les aparicions puntuals de Leo Messi i Ousmane Dembélé. Ni rastre del joc de posició que des de fa molts anys ha caracteritzat els culers i els ha fet únics al món: segon partit consecutiu sense Arthur, segon suspens futbolístic.

 

Les males sensacions a San Mamés, on es va sumar un punt i gràcies a Ter Stegen, han tingut continuïtat en un partit que, sobre el paper, es pressuposava molt més assequible del que ha acabat sent. La defensa de tres centrals del Valladolid ha estat a un gran nivell i els davanters del Barça no han comptat amb oportunitats clares de gol durant la primera meitat. Boateng (que ha donat descans a Suárez) i Arturo Vidal hi han posat ganes, però la seva forma de moure’s i jugar no satisfà les necessitats de l’equip. Aleñá, el perfil del qual s’adequa molt més a l’estil de futbolistes que triomfen amb la samarreta del Barça, tampoc ha estat gens fi i ha perdut moltes pilotes. Només Sergio Busquets ha aportat una mica de llum a una posada en escena ofensiva molt fosca dels culers. El tram decisiu de temporada no ha començat de la millor forma possible.

 

El Barça també ha homenatjat el seu entrenador amb el seu gran aval: el resultat. Tot i el mal joc i les rotacions (a banda de Suárez, Rakitic, Lenglet i Coutinho també han iniciat el partit des de la banqueta), els blaugrana no han permès que els tres punts marxessin del Camp Nou. La valentia del Valladolid, encarnada amb la figura de Sergi Guardiola, aquell futbolista a qui el Barça va contractar i acomiadar per insults a Catalunya amb dues hores de diferència, ha espantat els culers, però la defensa local no ha tremolat en cap moment i Ter Stegen no ha hagut de fer cap intervenció providencial per mantenir la seva porteria a zero. Piqué ha tornat a demostrar que és una peça clau de la columna vertebral de l’equip i els val·lisoletans no han pogut superar-lo en cap ocasió.

 

Una victòria de pena màxima

 

El central, a més, ha iniciat el contraatac que ha permès al Barça marxar al descans per davant al marcador tot i no merèixer-ho (Masip només havia fet una aturada fins al minut 43). Piqué ha caigut a dins de l’àrea visitant, l’àrbitre ha xiulat penal i Messi no ha fallat des dels onze metres. L’argentí ha iniciat el camí del triomf en un vespre en què, per cert, el Camp Nou no ha mostrat cap pancarta per sumar-se al clam independentista en suport als presos polítics i contra el judici al procés que ha omplert els carrers de Barcelona aquest dissabte.

 

El Barça ha sortit millor a la segona meitat, però el seu joc tampoc ha estat per tirar coets. Les entrades de Suárez, que ha perdonat dues oportunitats claríssimes, i Coutinho i Rakitic han revolucionat el partit, però no han provocat que els de Valverde imposessin la seva autoritat. Els 67.435 espectadors que s’han desplaçat han vist moltes més aproximacions de perill: com és habitual els darrers anys, els culers han acceptat l’intercanvi de cops al qual els han reptat els seus contrincants i han confiat que l’encert a les dues àrees els somrigués. Amb el pas dels minuts, els catalans, que veien en la visita val·lisoletana una bona oportunitat per recuperar la confiança després de tres empats consecutius, han acabat prioritzant sumar els tres punts.

 

Si bé és cert que el Valladolid no ha rematat cap vegada entre els tres pals i que, abans del final del partit, el Barça ha comptat amb ocasions molt clares per fer el segon que Masip s’ha encarregat de convertir en no-res (entre elles, un altre penal a Messi, provocat per Coutinho, i un parell de mans a mans amb Suárez i Boateng), la realitat és que els blaugrana no s’han reconciliat amb el futbol. El millor, un cop més, ha estat el resultat. Els blaugrana inicien el tram decisiu de temporada, en què es jugaran el seu futur en les tres competicions, amb molts dubtes. Pròxima parada, Lió



Nou comentari