El judici contra Sandro Rosell començarà el 25 de febrer

L'expresident del Barça està processat per blanqueig de capitals i organització criminal i la Fiscalia ja ha sol·licitat per a ell 11 anys de presó

Sandro Rosell, en una imatge d'arxiu.

Sandro Rosell, en una imatge d’arxiu. | CC

El judici contra Sandro Rosell a l’Audiència Nacional arrencarà el 25 de febrer. La Sala Penal ha fixat la primera sessió per a aquest dia i la previsió és que s’allargui fins al 27 de març en onze sessions. El tribunal asseurà al banc dels acusats també la seva dona, Marta Pineda, el seu soci Joan Besolí i tres persones més.

 

En el moment d’obertura de judici oral, la magistrada Carmen Lamela (ara al Suprem) ja li va fixar una fiança de 78,6 milions d’euros per assegurar possibles responsabilitats en la sentència. Rosell està processat per blanqueig de capitals i organització criminal i la Fiscalia ja ha sol·licitat per a ell 11 anys de presó i 59 milions d’euros de multa. L’expresident del Barça està en presó preventiva des del maig del 2017 i, des de l’estiu, està reclòs a Brians 2.

 

Gairebé 20 milions d’euros blanquejats

 

Segons l’escrit d’acusació del Ministeri Públic, les sis persones implicades en aquesta recerca van crear un entramat que es va lucrar de fons irregulars de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) pels drets de retransmissió dels partits de la seva selecció, així com de quantitats procedents del contracte de patrocini de la signatura Nike amb la selecció de futbol del país sud-americà. La quantitat blanquejada amb aquestes operacions ascendiria a 19.972.612 euros. El text relata que tots els processaments es van valer d’entitats, moltes d’elles ‘offshore’, per ocultar quantitats obtingudes de manera il·lícita per l’expresident de la confederació brasilera Ricardo Terra Teixera.

 

Per aconseguir-ho, els acusats, sempre sota la direcció de Rosell, es van valer de dos mecanismes en els quals cadascun tenia una funció limitada: d’una banda, mitjançant la interposició d’una societat pantalla i l’ús d’un complex entramat amb comptes a Andorra destinades a fer arribar els diners a Teixeira, investigat al seu país per aquests fets; i, d’altra banda, simulant la venda la mercantil Bonus Sport Màrqueting, propietat de Rosell i la seva esposa.

 

Contractes Audiovisuals

 

Teixeira, que va ser soci de Rosell al país llatinoamericà, va participar en aquest entramat aconseguint que l’associació esportiva que va presidir entre 1989 i 2012 signés contractes de compravenda dels drets audiovisuals de la Selecció Nacional de Futbol de Brasil en favor de la societat International Sports Events (ISE), domiciliada en les Illes Caiman, dirigida pel billionari saudita Saleh Kamel.

 

Només un dia abans de la signatura del contracte, el novembre del 2006, Rosell, en representació de l’entitat Uptrend (que posseïa al 50 per cent amb Besolí), va signar un contracte amb l’ISE per actuar com a suposada intermediària en la venda dels drets dels 24 partits amistosos pel qual va percebre 8,3 milions d’euros, encara que la quantia final que van obtenir de la confederació va ser de 15 milions d’euros. Els diners van ser desviats des de l’entramat societari fins a Teixeira, que la va rebre “indegudament, fraccionadament i indirectament”.

 

La Fiscalia qualifica de “determinant” la participació en aquesta trama de Besolí, també a la presó provisional, en tant era titular d’una gestoria andorrana des de la qual va coordinar l’ús de les empreses pantalles que es van emprar per ocultar les comissions irregulars aconseguint “dificultar la traçabilitat” dels diners.

 

Venda falda

 

D’altra banda, el maig de 2011, Rosell va falsificar la venda de Bonus Sport a una entitat libanesa creada tan sols un mes abans de l’operació, en la qual va participar el també processat Shahe Ohannessian, suposat administrador d’aquesta.

 

La venda de Bonus a la libanesa es va produir formalment per 13,6 milions d’euros, però no va ser real, segons exposa el fiscal del cas ‘Rimmet’, que precisa que tant Rosell com la seva dona van continuar vinculats a la mateixa i van seguir sent els principals beneficiaris. Igualment destaca que Ohannessian “mancava en absolut d’experiència en el sector esportiu” i que no va haver-hi transparència en les operacions econòmiques realitzades des d’aquesta societat.

 

En relació amb el contracte d’esponsorització signat per la CBF amb Nike, els acusats van realitzar una sèrie d’operacions entre els anys 2008 i 2011 que van culminar amb un ingrés de 5 milions d’euros en un compte andorrà vinculat a Rosell que després es van ser repartint entre l’exdirectiu del Barça, Terra Teixeira, una societat de Besolí i Ramos. Una altra part dels diners va tenir destinació desconeguda.

Més informació

Nou comentari