La derrota a París és només la punta de l’iceberg o, dit d’una altra manera, la gota que fa vessar el got dels dubtes al vestidor del Barça. Fins aquest febrer, l’equip blaugrana havia anat superant obstacles a trompicons, sense oferir un bon futbol, venut al desequilibri de Messi, Suárez i Neymar en els darrers metres de camp i supeditat als reflexos i agilitat d’un porter d’altíssim nivell internacional com Ter Stegen, l’aposta d’Andoni Zubizarreta abans de ser destituït com a director esportiu el gener del 2015.
El Barça s’ha allunyat en els darrers mesos del títol de Lliga i, sobretot, del de Champions League, on la golejada encaixada davant el PSG el deixa al llindar del precipici en l’assoliment dels objectius marcats a l’inici de temporada. Fins i tot, el pressupost del club va supeditat a la consecució del títol estatal i a la classificació per als quarts de final de la Lliga de Campions, dos fites difícils d’aconseguir després dels darrers resultats.
Un dels debats oberts en els últims mesos és la renovació de Luis Enrique Martínez. El tècnic del primer equip encara no ha comunicat la seva decisió final a la junta directiva i el director esportiu Robert Fernández tampoc ha iniciat converses amb cap entrenador, a l’espera que l’asturià decideixi quin ha de ser el seu futur més immediat. Luis Enrique va renovar contracte l’estiu del 2015, després de guanyar el triplet en el seu primer any com entrenador del Barça, i ho va fer per dues temporades, és a dir, fins el 31 de juny del 2017.
Ara, mancant quatre mesos per a la finalització del lligam entre el club i el tècnic, la continuïtat de Luis Enrique després del rendiment de l’equip és al centre del debat. L’evolució del joc, amb els migcampistes perdent influència i amb la pilota sortint de l’eix del moviment a la gespa, ha patit un retrocés evident que perjudica, per sobre de la resta, els futbolistes formats a la casa. Dos d’ells, Sergio Busquets i Andrés Iniesta, ja han estat crítics amb el plantejament tàctic i la preparació del partit a París, un fet que deixa en mala situació l’autoritat de l’entrenador.
El projecte de Luis Enrique va funcionar fins l’abril del 2016. Aquell mes fatídic, coincidint amb la mort de Johan Cruyff, va fer aflorar els problemes de l’equip -sobretot amb la pilota- i va convertir el Barça en vulnerable a ulls dels seus perseguidors a la Lliga i a Europa. El nivell físic, allò que aguantava el conjunt més enllà del futbol practicat, va començar a fallar i els rivals van trobar l’escletxa per fer mal a un Barça que havia perdut bona part de l’essència. Sense Xavi i amb el mig del camp arraconat, l’equip blaugrana ha tornat a fer figa i ha quedat, pràcticament, sense opcions en els dos grans títols. Ara, la idea de futbol de Luis Enrique necessita un replantejament per evitar quedar obsoleta.
