Les Lligues no les guanyen onze futbolistes, sinó tota una plantilla. Luis Enrique no s’ha cansat de repetir aquesta reflexió una vegada i una altra, roda de premsa rere roda de premsa, conscient que les rotacions per fer descansar els jugadors més habituals -els de l’onze de gala- són una de les claus per poder aixecar títols a final de temporada. De fet, el tècnic ho té tant estudiat, amb estadístiques i desenes de dades acumulades als entrenaments i als partits, que acaba escollint els seus titulars, en bona part, en base al famós full de càlcul, que ja juga un paper clau al costat de les sensacions i el rendiment demostrat al llarg de la temporada pels jugadors triats. Una dada certificada per fonts del mateix club fa unes setmanes: “Les rotacions no són aleatòries, ni casuals. Responen a dades objectives. Es fan servir dades numèriques que et diuen a qui li toca descansar.”

A Màlaga – com també succeí a Riazor- el Barça ha perdut una gran part de les opcions que li quedaven per guanyar la Lliga, després de realitzar una mala actuació col·lectiva. Luis Enrique va tornar al 4-3-3 més tradicional, amb la incomprensible decisió de situar Javier Mascherano com a lateral dret llarg, però també amb un mig del camp format per Denis Suárez, Sergio Busquets i André Gomes. El de Badia va tornar a veure’s envoltat de futbolistes que no entenen el seu futbol i, sobretot a la primera part, va quedar exposat davant la pressió rival, sense rebre cap tipus d’ajut en la construcció.

 

A Riazor, Luis Enrique va optar pel mateix mig del camp. En les derrotes a Vigo i al Camp Nou davant l’Alabès i en l’empat a l’estadi blaugrana davant el mateix Màlaga, el tècnic va envoltar Sergio de jugadors com Denis, Arda i André Gomes. Ni rastre d’Iniesta. De fet, el manxec ha estat suplent en les quatre derrotes del Barça a la Lliga. I el capità ha entrat en els quatre enfrontaments amb el partit coll amunt.

Mala peça al teler per als menys habituals

 

Els teòrics secundaris del conjunt blaugrana han quedat exposats en primera plana, com ho han anat fent a mesura que ha avançat la temporada, després de les dues últimes derrotes a la Lliga. Sobretot les darreres, on l’oportunitat desaprofitada per retallar punts amb el Reial Madrid ha posat el focus sobre jugadors com Jérémy Mathieu, Denis Suárez i André Gomes, estancats en aquell pas endavant reclamat durant els darrers mesos -sobretot els joves fitxatges d’enguany- i amb un rendiment discutible durant gran part del curs. La confiança dipositada en ells per Luis Enrique no ha tingut el retorn esperat, un factor que també deixa en evidència l’entrenador blaugrana i la secretaria tècnica dirigida per Robert Fernández.

 

Els grans equips europeus, com el Reial Madrid, el Bayern de Munic o la Juventus, han estat capaços de mantenir el nivell de joc i victòries quan els seus tècnics han optat per realitzar rotacions. Els Lucas Vázquez, Nacho, Marco Asensio, James, Isco, Kimmich, Douglas Costa, Coman, Rugani, Lemina o Sturaro no han significat cap tipus de problema per als clubs acostumats a disputar tres competicions. Tot el contrari, han ajudat als seus conjunts a seguir sumant victòries i punts en la batalla per aixecar títols, a diferència del Barça, on els secundaris han causat més d’un maldecap a Luis Enrique i més d’una empipada als socis i afeccionats.



Nou comentari

Comparteix