Leo Messi fa el gest de guerra en honor a la campanya #peralsvalents | FC Barcelona
 

Leo Messi va acabar el partit de Torí capcot i trist. La mirada perduda de l’argentí conjugava amb les llàgrimes de l’alegria, les llàgrimes de Neymar. L’endemà el brasiler va tornar a mostrar-nos el seu somriure sempitern, però quelcom inquietant perdura al cap de Messi.  

Ja va avisar Guardiola després de Wembley de la importància de gestionar de manera correcta l’entorn del rosarí. “Que l’envoltin bé perquè si tot al seu voltant és correcte ell no falla”, va assegurar el de Santpedor després de guanyar la quarta Champions de la història del club. 

Ja s’alcen veus que reclamen la compareixença de Messi a un gran partit. És cert que l’argentí no marca al Bernabéu des de l’any 2014 (va fer un hattrick). Tan cert com que Messi és el màxim anotador de la història dels clàssics o tan cert com que el Madrid és una de les víctimes preferides de la puça. 

Messi porta 45 gols aquesta temporada (és el màxim anotador del Barça). S’ha carregat l’equip a l’esquena més d’una i dues vegades (i moltes més que Neymar, encara que el brasiler aparegués com un flux d’inspiració divina en el partit contra el PSG). Sense anar més lluny, en la darrera jornada de Lliga, en la qual el Barça estava de dol, Messi -tot sol- va guanyar el partit fent dos gols i assistint Paco Alcácer. 

Els últims dos mesos hem conviscut amb un Messi (i un Barça) ciclotímic. El soroll al voltant de la seva renovació és la banda sonora d’una temporada irregular. Pendent de la resolució del Tribunal Suprem sobre la condemna per frau fiscal, Messi ha parlat amb gestos, símbols i silencis. La no celebració del gol a l’últim minut contra el Leganés va ser interpretada com un toc d’atenció als companys i la demostració d’una empipada descomunal després de la desfeta de París.
 

Els missatges de Messi

 

En pocs dies vam veure la versió més enfollida de Messi. Va saltar a la grada d’animació, amb puny alçat, erigint-se en símbol d’una fotografia històrica: l’emperador compartint l’èxtasi amb els seus lacais. Messi es va contagiar de la histèria col·lectiva del Camp Nou i va anunciar, picant-se l’escut i declarant amor etern al Barça, la seva renovació per secula seculorum

També va ser interpretat un gest de trucada com un missatge a Bartomeu, tot i que era una dedicatòria al seu nebot. I l’últim gest que encara no ha sabut desxifrar l’afició barcelonista és la no reacció de l’argentí davant una ovació del Camp Nou després d’un error contra la Juventus. 

Ningú pot dubtar de Messi. El barcelonista no pot retreure-li res a l’argentí encara que no faci cap gol des d’avui fins al dia que es retiri. Però el culer desitja i confia més que mai una reacció furibunda del crack argentí, rebel·lant-se a la casa de Cristiano. 

Aquesta és -gairebé- la darrera esperança del Barça al Bernabéu: un cop de puny del ’10’ sobre la taula, apaivagant les veus incipients que li demanen un plus als moments cabdals. Si el Barça vol guanyar la Lliga ha de tornar a gaudir de la supremacia de Messi a la Casa Blanca. El d’avui ha de ser el clàssic de Messi.



Nou comentari

Comparteix