El CDR del Barça, una resposta culer a l’1 d’octubre

El Comitè de Defensa de la República blaugrana neix l'1-O com a reacció a la disputa del Barça-Las Palmas i per exigir la llibertat dels presos polítics

Els catalans no oblidaran mai la jornada del diumenge 1 d’octubre del 2017. Aquell cap de setmana, milers de ciutadans van decidir defensar els col·legis electorals per tal de poder exercir, tot i els impediments ja previstos, un dret a vot prohibit per l’Estat espanyol. La repressió física executada per la Guàrdia Civil i la Policia espanyola contra homes i dones, nens i nenes, avis i àvies concentrats als punts de votació de tot Catalunya va paral·litzar el país i va fer aturar tots els esdeveniments establerts per aquell dia. Tots menys un. El Barça-Las Palmas, un partit de futbol corresponent a la Lliga espanyola, es va acabar disputant a porta tancada tot i la petició de suspensió demanada per diversos col·lectius del barcelonisme -sobretot grups d’animació i penyes-, més pendents de defensar els carrers que d’un joc esportiu.

“Molts de nosaltres ens vam indignar perquè desitjàvem que no es jugués el partit. No ho podíem entendre, per allò que estàvem patint i per la impossibilitat d’anar-hi perquè estàvem defensant la democràcia per tot el país. Una de les impotències més grans era no poder organitzar res per evitar que el Barça cometés aquell error històric”, explica un dels membres fundadors del Comitè de Defensa de la República del Barça a El Món. Prefereixen evitar els noms i la localització de les seves reunions, conscients que aquest tipus d’organitzacions “estan en el punt de mira de l’Estat espanyol”, però no tenen cap problema en exposar els seus objectius i ser clars a l’hora de reprovar l’actitud del club en els darrers mesos.

 

“No és un CDR normal, perquè els CDR acostumen a ser molt locals o de barri. Però és un nom que li escau perquè el Barça està oblidant la seva dimensió local. Volem que sigui una gran marca global, però no ha de perdre el seu sentit fundacional, que és el de ser al costat del país”, exposa un membre d’una comunitat de socis blaugrana i habitual a les reunions del CDR, orgullós del nom de l’entitat i de les seves connotacions: “El nom de CDR encaixa perfectament amb els valors republicans del club, perquè precisament un dels seus presidents va ser afusellat per la seva condició de republicà. I creiem també que el concepte República va molt més enllà de la independència. És la gran oportunitat per acabar amb el vell règim i construir una cosa nova.”

Des de la seva creació oficial i presentació pública, el 27 de novembre, el CDR del Barça, integrat per diversos grups d’animació de l’estadi i el Palau Blaugrana, penyes i associacions de barcelonistes, ja ha posat en marxa dues accions. La primera d’elles, una marxa pels carrers de Barcelona per exigir l’alliberament dels consellers i activistes catalans tancats a les presons de Madrid. La segona i, fins ara, la darrera iniciativa organitzada, fou l’encesa massiva de telèfons mòbils per tal d’il·luminar el Camp Nou durant el partit de Lliga de Campions davant l’Sporting de Portugal amb el mateix leitmotiv. Un pretext que uneix temporalment sectors del barcelonisme poc habituats a compartir idees: “La idea és aglutinar molts sectors del barcelonisme que no confluïm exactament en els mateixos interessos, però que ara sí que ho fem, defensant que el club ha de ser al costat del país.” Per al partit davant el Deportivo de la Corunya, d’aquest proper diumenge, el CDR prepara una nova acció.

 

Els membres del Comitè de Defensa de la República del Barça tenen clar que un grup ferm, unit i compactat podrà tenir la força necessària per tenir un gran altaveu en moments de crisi: “Vam teixir un moviment que podrà estar preparat per, si mai hi ha un nou 1 d’octubre, actuar en conseqüència i amb la força d’una gent que demana tenir en compte el país més enllà dels sis punts d’una competició esportiva.”

Nou comentari