Tres dies després del triomf suprem del Barça a la Copa del Rei, en el qual el conjunt blaugrana va dictar sentència en forma de classificació per a la final del Benito Villamarín, els homes d’Ernesto Valverde tornen a declarar al Santiago Bernabéu, ara amb motiu del partit de la vint-i-sisena jornada de la Lliga Santander (20.45h / Movistar Partidazo). En un judici completament diferent del que va tenir com a protagonistes principals Luis Suárez i els seus dos gols i mig, els culers tornen a Madrid per defensar el tron de l’altra competició nacional, la que marca i defineix la regularitat dels equips.
La resolució del litigi del passat dimecres va somriure els interessos blaugrana, sí, però la realitat és que durant els 90 minuts que va durar el procés el Madrid va fer més mèrits per ser finalista de la Copa. La falta d’eficàcia blanca, consagrada en la figura d’un Vinícius que supera amb nota totes les assignatures menys la de la definició, i l’encert de Ter Stegen sota pals i Luis Suárez a l’àrea contrària va dibuixar un triomf amb molt millor resultat que sensacions. El Barça va fer tastar la seva pròpia medicina al seu etern rival, va assaltar-lo a casa seva amb el mateix estil que els aficionats madrilenys han celebrat tres Champions consecutives i, de retruc, va igualar la classificació històrica i privada dels Clàssics (95 victòries catalanes, 95 triomfs madrilenys i 51 empats).
El barcelonisme, exigent com és habitual amb el joc de l’equip, no està satisfet malgrat que els resultats somriuen als seus interessos. Està molt bé guanyar al Bernabéu, però cal reflexionar al voltant del com es va fer. Al Camp Nou, el camí és gairebé tan important com el destí i el fi no sempre justifica els mitjans. En aquest sentit, el retorn d’Arthur –que aquesta nit podria ser titular després de perdre’s per lesió bona part del mes de febrer– ajudarà els blaugrana a reconciliar-se amb el bon futbol. Encara que Valverde insisteixi que el joc de l’equip no varia en funció d’un únic jugador, la realitat és que el millor Barça d’aquesta temporada s’ha vist amb el brasiler sobre la gespa. Amb el ‘8’ a l’esquena i el ‘6’ al cap, el migcampista n’ha tingut prou amb el seu primer any a Barcelona per convertir-se en una peça clau.
Molt més que tres punts
Podria ser, de fet, que la seva entrada en l’onze titular fos l’única variació de respecte al compromís de Copa. Valverde ja va deixar clar, en la roda de premsa d’aquest divendres, que no és moment de fer regals ni premiar ningú: Cillessen tornarà a veure com Ter Stegen li passa per davant. En cas que hi hagi més canvis, Coutinho i Umtiti són els principals candidats per completar una alineació culer que no negociarà la seva columna vertebral, i menys tenint en compte que la setmana vinent els integrants d’aquesta podran descansar amb motiu de la Supercopa de Catalunya contra el Girona, en la qual ambdós conjunts aprofitaran per fer experiments i donar minuts als menys habituals.
Sigui com sigui, i amb qui sigui, el Barça té una nova final al Santiago Bernabéu que està obligat a competir amb ferocitat. No tant pels tres punts que estan en joc, que també, sinó per la possibilitat d’esborrar el Madrid de la lluita per la Lliga. A principis de març, aconseguir-ho seria propinar un cop moral important a l’etern rival. Els blancs ja estan acostumats a jugar-s’ho tot a la carta de la Champions, però dues desfetes a casa contra Messi i companyia serien difícils de digerir.
Possible alineació: Ter Stegen; Semedo, Piqué, Umtiti, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Arhutr; Messi, Suárez, Dembélé.
