Ambient fred i butaques buides. Animació monòtona i pesada, remor de fons. De nou xiulets al Camp Nou. Joc infame, desídia i llei del mínim esforç. Sí, el Barça ha guanyat al Leganès, de penal, al darrer minut (2-1). Però ni així el Barça somriu. Messi no ho celebra i el barcelonisme té sensació de déjà vú: el Barça ha tornat a finals dels anys 90.
El Leganés ha disparat les alarmes al Camp Nou empatant al minut 71, provocant els xiulets i desfermant la preocupació dels aficionats, emprenyats i amoïnats, conscients que el Barça no hi és i tampoc se l’espera abans del 8 de març. Messi ha fet el gol de la victòria al minut 89, de penal, i el Barça ha acabat demanant l’hora.
Un alemany, un català i tres francesos. Un croat, un portuguès i un brasiler amb accent gallec. El trident. Ni rastre de la Masia, ni de l’ADN Barça a l’alineació de Luis Enrique. L’entrenador asturià ha tornat a fer jugar la gauche divine (Umtiti, Mathieu i Digne) a la defensa, André Gomes de pivot i Rafinha i Rakitic d’interiors, jugadors incapaços de fer arribar boles en bones condicions al trident.
Ni rastre del Barça que ha de remuntar a la Champions. Ans el contrari: Messi ha obert la llauna al minut 4 i l’equip s’ha posat a dormir. El Leganés s’ha enfrontat a un equip que juga amb la panxa plena, incapaç de disputar una pilota dividida, de connectar una passada entre línies, de veure el futbol amb nitidesa.
El gol de Messi ha adormit el Barça, que ha pensat que ho tenia tot fet. El Lega, atònit, s’ho ha anat creient a poc a poc. El Zhar, al minut 16, s’ha plantat davant Ter Stegen, que ha hagut de salvar dues vegades el gol de l’equip madrileny. No ha estat l’únic cop: també ha evitat l’empat just abans del descans.
Ja no és el PSG, un equip d’elit mundial. El Leganés ha jugat millor que el Barça a l’imponent Camp Nou. Ha estat una actuació humiliant per al conjunt blaugrana. Han tornat els xiulets a l’Estadi, que ha assenyalat André Gomes i Luis Enrique i s’ha desesperat amb la poca passió que han posat els seus futbolistes. El Camp Nou s’ha dividit per culpa de la Grada d’Animació, entestada a corejar el nom de Luis Enrique. Els aficionats han respost amb xiulets cada cop que l’espai d’animació teledirigida es referia a l’entrenador blaugrana.
El Camp Nou més dividit dels darrers anys ha vist com Neymar forçava un penal claríssim de Mantovani al minut 87. Messi l’ha llançat amb força i ràbia, solucionant un dia més el partit, sense celebrar un gol que donava tres punts. El Barça ha guanyat de miracle i ha acabat demanant l’hora entre xiulets i un munt de dubtes. El Barça, contra el Leganés, ha tornat a 1998.
