El FC Barcelona s’ha adherit al Pacte Nacional pel Referèndum. El club ha fet oficial l’adhesió aquest mateix dissabte. L’entitat blaugrana és una de les 4.000 entitats que s’han posicionat a favor del referèndum i una de les quals facilita la recollida massiva de signatures al seu recinte, amb més de 200 voluntaris repartits per l’entorn del Camp Nou. La recollida de s’iniciarà una hora abans que comenci el partit entre Barça i Vila-real.

Fidel a la seva història i als seus valors democràtics i de defensa de les llibertats, el Barça fa un nou pas per seguir caminant al costat de Catalunya. Ara, a més, el club signa el manifest pel referèndum sense haver suportat la pressió mediàtica que va precedir la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un moviment que va generar discussió a la junta directiva de l’aleshores president Sandro Rosell i que va acabar amb l’entitat sumant-se a la petició d’una bona part dels catalans.

 

Aquesta iniciativa complementa un vast arxiu de mostres de suport i accions de reivindicació i de defensa de Catalunya, els seus ciutadans, la seva llengua, cultura i tradicions que ha caracteritzat la vida extraesportiva del Barça al llarg de la seva història.

De Gamper a l’actualitat

 

Des del 1908, és a dir, ara fa 109 anys, el club blaugrana és un emblema més del catalanisme. En aquella terrible època per a les associacions esportives, amb el club barcelonista a un pas de la dissolució, Hans Gamper va decidir agafar les regnes de l’entitat, presidir-la per primera vegada i annexionar-la al moviment creixent del catalanisme polític, amb l’objectiu de fer créixer la seva massa social. I ho va aconseguir.

 

El Barça passava a ser més que un club de futbol, una definició que es va confirmar amb les determinacions preses per les posteriors juntes directives -com la compra d’una senyera i l’adopció del català com a llengua oficial- i que va culminar el 1918 amb l’adhesió a la campanya de suport a l’Estatut. “S’acorda per unanimitat adherir-se al plebiscit de l’autonomia”, conclou l’acta de junta de l’11 de novembre d’aquell any. Pocs dies després, el diari La Veu de Catalunya intuïa un canvi que convertiria el Barça en una referència esportiva i social a Catalunya: El F.C. Barcelona, que sempre barrina quina en farà, per tal de suscitar enraonies, s’enginyà la manera d’encimbellar-se encara més, sense necessitat de reclamar l’auxili dels àrbitres professionals i, per consegüent, de la Guàrdia Civil. No féu sinó adherir-se oficialment, i per escrit, a la petició d’autonomia feta pels Ajuntaments de Catalunya i el miracle fou cosa d’un instant: d’un club de Catalunya ha passat, el F.C. Barcelona, a ésser el club de Catalunya.”

 

A partir d’aleshores, de la mà del Barça arribarien les xiulades a l’himne espanyol, la primera d’elles l’any 1925 -que comportà la clausura del club per decret de la dictadura de Primo de Rivera-, noves adhesions a la reclamació d’Estatut, actes i textos oficials de defensa de les llibertats, la llengua i la cultura, i desenes d’accions fins arribar a l’actualitat on, tot i algunes discrepàncies a la directiva, el club blaugrana segueix adoptant el paper de líder social de Catalunya



Nou comentari