Ernesto Valverde seguirà al Barça, com a mínim, fins al 2020.
Ernesto Valverde seguirà al Barça, com a mínim, fins al 2020. | FC Barcelona

El Barça i Ernesto Valverde enforteixen el seu vincle i, de pas, esclareixen qualsevol dubte sobre el futur del tècnic extremeny, motiu de debat en l’entorn blaugrana des que a principis del 2019 aquest va deixar oberta la porta a marxar al final d’aquesta temporada. El conjunt blaugrana amplia una temporada (2019/20) més una d’opcional (2020/21) el contracte del seu entrenador i s’assegura la continuïtat d’un dirigent que veu en els resultats el seu gran aval.

 

Si bé es cert que fins avui no hi havia res oficial, el Barça ja havia deixat clar en més d’una ocasió –mitjançant el seu president, el portaveu o fins i tot alguns futbolistes importants del primer equip– que els seus plans amb Valverde no acabaven aquesta temporada. El tècnic extremeny, per la seva banda, no havia manifestat mai amb la mateixa contundència que volia continuar al Camp Nou, però en cadascuna de les seves compareixences assegurava que tenia bona sintonia amb la junta directiva i emplaçava els mitjans a parlar del seu futur quan decidís alguna cosa. Aquesta tarda, en la roda de premsa prèvia al partit contra el Valladolid, tindrà l’oportunitat de valorar la seva renovació.

 

Els números de Valverde al Barça estan inqüestionablement a l’altura de les expectatives. Sota la seva batuta, el conjunt blaugrana ha guanyat 65 partits dels 96 que ha disputat (és a dir, registra un 68% de victòries), mentre que només n’ha empatat 22 i n’ha perdut 9. En l’any i mig que fa que va arribar a la capital catalana, els culers han guanyat una Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya. La desfeta a Roma va ser l’únic punt negatiu –quant a resultats– de la seva primera temporada; en la segona, l’equip està viu en totes les competicions i, a més, lidera la Primera Divisió amb sis punts de marge respecte al segon classificat, el Reial Madrid.

 

La confiança en la Masia i el joc de l’equip, assignatures pendents

 

No tot és de color rosa, però. La realitat és que, des de la seva arribada, el Barça no ha posat punt final a la política de fitxatges a la qual s’havia acostumat amb Luis Enrique, el seu predecessor en el càrrec (que, per cert, va seure a la banqueta local del Camp Nou tres anys, els mateixos que complirà Valverde, com a mínim, després de l’ampliació del seu contracte). El conjunt blaugrana ja fa temps que avantposa la cartera al planter no només per la incorporació d’estrelles com Ousmane Dembélé o Frenkie De Jong, sinó que també per trobar recursos d’urgència. Els casos de Boateng i Murillo ho evidencien.

 

L’altre gran dubte de l’afecció blaugrana al voltant del seu actual entrenador, conservador per naturalesa, és el joc de l’equip. Al Camp Nou sempre ha importat el “què”, però també el “com”, i si bé és cert que el Barça ha continuat guanyant, la forma amb què ho fa no és la més vistosa que han presenciat els seguidors culers els darrers anys. Quan Arthur o Aleñá no juguen i, en canvi, ho fan futbolistes de l’estil de Paulinho, Arturo Vidal i Rakitic, el joc de posició vira a un futbol que es manté a l’expectativa de les meravelles de Leo Messi o les aparicions puntuals de Suárez, Dembélé i companyia.



Més notícies

Nou comentari