Alba i Coutinho feliciten Suárez per obrir la llauna a Vallecas
Alba i Coutinho feliciten Suárez per obrir la llauna a Vallecas | JP GANDUL / EFE

Tirant d’èpica i demostrant que és un equip gran, d’aquells que mai es rendeixen i que sap tirar endavant parits que no mereix guanyar. Així ha sumat el Barça tres punts de gran valor a Vallecas (2-3) un escenari on l’equip d’Ernesto Valverde ha començat amb optimisme i, després de relaxar-se i veure de prop la derrota, ha acabat guanyant. Al 85′, el Rayo guanyava 2-1. Cinc minuts després, perdia un partit que enfonsa més al conjunt de Míchel, que ha fet mèrits de sobre per puntuar contra un líder que eixampla la distància a quatre punts respecte al segon classificat, l’Atlètic.

 

El Barça se les prometia molt felices quan va olorar que el Rayo Vallecano estava disposat a córrer el risc d’avançat la defensa fins a la línia del mig del camp. Un escenari només apte per equips agosarats. No era el primer cop que passava a Vallecas, històricament un rival valent que no té por de res més que de no intentar-ho. Amb el guió clar quan toca enfrontar-se a un adversari així, al minut 10 Rakitic ha aixecat el periscopi i ha vist com Alba engegava la moto. El lateral ha controlat sense problemes ni oposició i ha tingut temps d’aixecar el cap i assistir a Suárez, que ha resolt a plaer. Era la vuitena diana de l’uruguaià, que igualava Aspas i Stuani com els màxims golejadors de la Lliga, amb vuit gols. 

 

Suárez donava continuïtat, d’aquesta forma, a una bona ratxa que va començar contra el Sevilla i va seguir amb el Madrid. Tres partits seguits marcant on ha firmat cinc dianes. Pel mateix carril per on el Barça va trobar el primer, va buscar el segon. Alba tenia una autopista per on atacar els espais, i els seus companys n’eren conscients. Al Rayo, ofegat durant la primera mitja hora per l’alta capacitat de recuperació del Barça després de cada pèrdua, la pilota li durava molts pocs segons. Així, els homes d’Ernesto Valverde dominaven a plaer. L’escenari semblava ideal: el Rayo anant a buscar amunt el Barça i aquest aprofitant per realitzar transicions ràpides per treure’s de sobre la pressió rival i buscar els forats a l’esquena de la defensa. El guió semblava propici per veure el 0-2. 

 

El Rayo reacciona i remunta

 

Però ja se sap que, en futbol, no sempre dos més dos sumen quatre. El Rayo ha anat trobant cada cop més encert en les passades en llarg que, al principi, semblaven un recurs per allunyar el cúmul d’efectius del conjunt blaugrana en camp propi. Embarba i Pozo eren les dues puntes de llança dels madrilenys, que buscaven l’esquena dels laterals, a qui a poc a poc han anat fixant. Superada la mitja hora de joc, Raúl de Tomás ha habilitat amb encert a Pozo, que dins de l’àrea i amb gairebé tota la porteria per ell, ha rematat desviat. Era l’ocasió més clara del Rayo, que lluny d’ofuscar-se o de lamentar l’error, ho ha vist una oportunitat per fer-se fort a partir de l’orgull dolgut. 

 

Pocs instants després, el mateix Pozo ha controlat un mal refús de la defensa visitant des de la frontal i ha col·locat la pilota a la base del pal de Ter Stegen. L’estirada de l’alemany ha resultat estèril, ja que el tir simplement havia estat perfecte. I ja són nou jornades de Lliga seguides encaixant. Es diu aviat. El Rayo ha passat de fallar la més clara, a convertir la més difícil. A Vallecas tenen fe i no creuen en impossibles. Arran de l’empat, el conjunt de Míchel s’ha anat animant i ha acabat el primer temps sotmetent un Barça que no s’ha acabat de recompondre, si bé ha topat amb el pal en un perillós tir de Suárez. L’equip de Valverde ha marxat als vestidors amb la sensació de veure’s sotmès per un Rayo que, si bé ha patit de valent, ha acabat posant contra les cordes tot un Barça. 

 

A la represa, el partit s’ha acabat de trencar. Valverde ha donat entrada a Dembélé per Rafinha, amb la intenció de trobar una altra peça que busqués desmarcades més enllà d’Alba. I el Rayo, al seu torn, ha afinat en la sortida des de darrere, arribant més vegades a traslladar perill a terreny rival. En una d’aquestes, Raúl de Tomás ha obligat Ter Stegen a realitzar una aturada sensacional amb el peu. La jugada estava anul·lada per fora de joc. No han anul·lat una jugada posterior que, tot i ser revisada pel VAR, ha estat validada com a gol. Álvaro García ha anotat la diana de la remuntada, posant en problemes un Barça sorprès. 2-1, per res casual: els tres equips en descens (Osca, Leganés i Rayo), han marcat dos gols al conjunt blaugrana cadascun aquest curs. 

 

Més fe que futbol

 

Vallecas, de cop, s’ha transformat en Butarque, l’escenari on el Barça havia viscut un malson similar unes setmanes enrere. Amb Coutinho desaparegut, Valverde ha apostat per sacsejar l’equip amb Munir i Arturo Vidal. La segona part del Barça, però, no ha estat gens bona. Tot el contrari. En un joc de despropòsits, una pèrdua de Dembélé, l’ha estat a punt d’aprofitar Imbula per firmar el tercer. Els errors defensius estaven fulminant un Barça erràtic i perdut que, malgrat tot, no s’ha rendit, i ha tingut prou fe i encert per tornar a capgirar un partit que no s’ha merescut guanyar. Al minut 87, i amb Piqué fent de davanter improvisat, Dembélé ha aprofitat un refús de la defensa i ha engaltat un xut de primeres que ha servit per fer l’empat. Sense temps per digerir el segon, el Rayo ha encaixat el tercer. Aquest cop ha estat Suárez qui ha firmat el gol de la remuntada blaugrana. Novè gol de l’uruguaià, ara si, pitxitxi en solitari. Ha estat amb més fe que futbol, però el Barça, amb també força èpica, s’ha endut els tres punts de Vallecas. 



Nou comentari