En moments foscos no hi ha res millor per evadir-se que el Barça i el Camp Nou. Contra la pena, les jugades de Messi. Contra els atacs, la solvència de Ter Stegen. Contra el pessimisme la constància de Sergi Roberto. I contra la ràbia, la pausa i serenor d’Iniesta. Gaudeix la gent veient guanyar el conjunt de Valverde i utilitza el futbol com una eina d’expressió social i política. El públic del Camp Nou combrega amb l’absurd debat de “no barrejar futbol i política”, com si la política no hi fos a tot arreu. El Barça juga, el Camp Nou clama i el culer gaudeix, oblidant-se dels problemes durant 90 minuts. Els culers han tingut un partit plàcid (2-0) davant el cuer, el Màlaga de Míchel, que només porta un punt a la Lliga.
Ha coincidit la celebració del primer gol del Barça amb el minut 01:55, missatge del destí en un dia trist a Catalunya. S’ha contagiat el Barça de bon inici d’aquest ambient estrany que impera al país i a Barcelona. A la primera jugada d’atac, Deulofeu ha rematat a porteria buida una centrada de Digne. El gol mai hauria d’haver pujat al marcador perquè el cuir havia sortit abans que el lateral francès fes la passada a Deulofeu. El gol matiner del de Riudarenes ha adormit l’equip, que no s’ha trobat a la primera meitat.
No ha estat capaç d’entonar-se des de l’inici el conjunt blaugrana ni Leo Messi, avui en la seva versió més mundana (si més no, a la primera part). Menció a part per Sergio Busquets i Sergi Roberto, les figures més destacades del Barça avui, juntament amb la insistència de Deulofeu i la resistència passiva de Mascherano a l’eix de la defensa, fent descansar Piqué.
Ha millorat l’equip del txingurri a la segona meitat i Andrés Iniesta, després d’una passada de Messi, ha fet el 2-0 que ha posat la tranquil·litat al marcador. Ha liderat contraatacs el Barça a partir de Messi, en versió més assistent que rematadora. Al minut 70 ha trenat una preciosa jugada ‘box to box’ amb Sergi Roberto per plantar-se a l’àrea. El de Reus ha fet la passada de la mort per Suárez, que incomprensiblement, l’ha enviat fora quan tenia tota la porteria per ell. Ha pogut ampliar l’avantatge el Barça al tram final amb un gol de Messi però l’àrbitre ha invalidat l’acció per fora de joc d’Umtiti.
No podran suspendre la voluntat del Camp Nou
Ha quedat clar el posicionament de la gent blaugrana de bon inici. L’speaker del Barça, Carles Santacana, ha llegit un comunicat contra l’aplicació de l’article 155 i la graderia blaugrana, semibuida, ha esclatat amb crits d’independència i llibertat. Molt més rotund ha estat el crit en favor de la llibertat del minut 17:14. Només una guerra interna i absurda entre dos bàndols dels grups d’animació ha ofegat el cant dels Segadors. El Camp Nou és un temple de la democràcia i de la llibertat d’expressió: si els carrers seran sempre nostres, el Camp Nou també.
