El Barça ha sortit vencedor, de manera definitiva, de la guerra per l’exhibició de banderes estelades durant els partits de competició europea. La UEFA ha deixat sense efecte la sanció prevista de 150.000 euros per la mostra pública d’aquest símbol en tres partits de la Lliga de Campions al Camp Nou: el 5 d’abril del 2016, en l’anada dels quarts de final davant l’Atlètic de Madrid; i el 13 de setembre i el 19 d’octubre del mateix any, en els dos primers partits de la fase de grups davant el Celtic de Glasgow i el Manchester City de Pep Guardiola.
Per aquelles exhibicions, la UEFA va arribar a obrir tres expedients disciplinaris al club blaugrana, però els va deixar en stand by, pendent de l’aplicació de les sancions corresponents, mentre els mateixos executius de l’entitat catalana miraven de convèncer els dirigents de l’organisme europeu del futbol a través de fer pedagogia i d’explicar, amb detall, el significat de la bandera i la innegable condició democràtica i antirepressiva del Barça al llarg de la seva història. “La llibertat d’expressió és un dret fonamental innegociable que forma part de l’essència del nostre club”, ha reiterat el president Josep Maria Bartomeu en discursos, compareixences de premsa i entrevistes.
El Comitè de Control, Ètica i Disciplina de la UEFA, un cop analitzats els expedients i d’haver tingut en consideració el canvi en la normativa, aplicat després de la negociació amb el Barça, ha clos aquest cas deixant sense efecte la sanció imposada inicialment al club barcelonista. “A partir del canvi normatiu, la UEFA va deixar d’obrir expedients per l’exhibició d’estelades”, afirmen des del club, orgullosos de la victòria en un assumpte que ha aixecat molta polseguera en els darrers anys.
“Amb la nova norma i la seva interpretació, la UEFA considera que els expedients s’han de tancar i que no hi pot haver sanció”, encara que la multa fos proposada abans del canvi en la reglamentació. “Les estelades i els cants d’independència no són símbols ni crits ofensius. Ni violents, ni inciten a cap provocació”, argumenten a la zona noble del Camp Nou. El Barça insisteix en la necessitat de respectar un dret fonamental de tots els ciutadans: “És una reivindicació i un exercici de llibertat.”
155.000 euros pagats
La polèmica per l’exhibició de banderes estelades va tenir el seu inici en la final de la Lliga de Campions de Berlín, la darrera Champions League aixecada pel Barça, el 6 de juny del 2015. En aquella ocasió, una observadora de la UEFA, l’ucraïnesa Anna Bordiugiva, va encendre l’espurna després de redactar un informe desfavorable pel Barça per la presència de les banderes a les graderies de l’Olympiastadion. Bordiugiva, que va veure la final per la televisió -no era present a l’estadi-, va qualificar les estelades de “símbols inapropiats”. Setmanes abans, durant el dinar de directives del Barça i el Bayern celebrat a Munic -en la prèvia de les semifinals-, el club blaugrana ja va ser informat que, des de Madrid, s’havia pressionat les institucions alemanyes per tal que la policia requisés estelades a les portes de l’Allianz Arena de la ciutat bavaresa. Un assetjament que no va sorgir efecte.
El Barça va mostrar el seu rebuig amb la decisió, però va pagar la multa de 30.000 euros imposada per la UEFA per tal d’evitar un conflicte amb el màxim organisme del futbol europeu i per poder iniciar una conversa amistosa amb l’ens continental. Durant les reunions, la mateixa UEFA va tornar a multar el club: 10.000 euros per l’exhibició d’estelades en un partit davant el Manchester City (quarts de final del 2014-15) i 115.000 euros per mostrar-les durant els duels davant el Bayer Leverkusen, la Roma i el BATE Borisov de la fase de grups 2015-16. En tots els casos, basant-se en l’article 16 del Codi Disciplinari, que sanciona “l’ús de gestos, paraules, objectes o qualsevol altre mitjà per transmetre qualsevol missatge que no sigui apte per a un esdeveniment esportiu, en especial els missatges que són de caràcter polític, ideològic, religiós, ofensiu o de naturalesa provocativa”. Finalment, el Barça -l’exèrcit desarmat de Catalunya- s’ha imposat en la batalla definitiva d’una guerra simbòlica.
