Dies durs a can Barça. El club blaugrana ha encadenat per primera vegada en 22 anys dues temporades sense cap Copa d’Europa, ja sigui en el futbol o a les quatre seccions professionals (bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins). Des dels cursos 1993-94 i 94-95, quan tampoc cap equip barcelonista va alçar-se com a campió continental, que no hi havia una sequera igual. De fet, van ser tres anys secs perquè la 92-93 tampoc va reportar cap Champions a les vitrines de l’entitat, posteriors a l’any inoblidable de Wembley (91-92) i al primer entorxat de l’handbol (90-91).
El futbol, l’eix del club, acaba un cicle amb el comiat de Luis Enrique, però segueix amb Leo Messi de cap de cartell. El substitut de l’asturià, Ernesto Valverde, haurà de posar remei al fet que en tres dels últims quatre anys el Barça no hagi passat a la Lliga de Campions dels quarts de final, tot i tenir el millor jugador a les seves files. Tot indica que els fitxatges del passat estiu no han funcionat en la seva majoria i que l’equip ha perdut talent i sang jove al mig del camp, més enllà de l’evolució o retrocés de l’estil implantat per Luis Enrique. Així que les contractacions i la mà de Valverde seran clau per redefinir el retorn o no del conjunt barcelonista al cim europeu.
Pel que fa les seccions, s’ha de diferenciar el moment de cadascuna d’elles. L’handbol i el hoquei patins han arribat a la final four –l’objectiu mínim exigible-, tenen una gran estabilitat –malgrat l’adéu del tècnic Ricard Muñoz de l’hoquei, rellevat per Eduard Castro- i capacitat per créixer, i manen amb mà de ferro la Lliga estatal. El bàsquet és el revers de la moneda, amb la pitjor temporada de la seva història i un projecte que trontolla per tot arreu. La neteja que s’haurà de fer ja ha començat i tot indica que només una revolució a fons pot capgirar la dinàmica. El futbol sala està en un entremig. El primer any d’Andreu Plaza ha sigut positiu –encara fa falta saber si guanya la Lliga- i té la confiança del club. S’ha vist un joc millor, s’ha rejovenit la plantilla, també més catalanitzada, i es palpa frescor. L’any que ve, a més, tornarà a jugar la màxima competició europea.
Per temporades, la 1996-97 el club va guanyar la Copa d’Europa d’handbol, la 96-97 la d’handbol i la d’hoquei, la 97-98 i 98-99 la d’handbol, la 99-2000 la d’hoquei i la d’handbol, la 2000-01 la d’hoquei i finalista a la d’handbol, la 2001-02 la d’hoquei, la 2002-03 la de bàsquet, la 2003-04 la d’hoquei i la d’handbol, la 2004-05 la d’hoquei, la 05-06 la de futbol, la 06-07 i 07-08 la d’hoquei, la 08-09 la de futbol, la 09-10 la de bàsquet i la d’hoquei, la 2010-11 la de bàsquet i d’handbol, i la 2011-12 la de futbol sala. La temporada 2012-13 és la primera que l’entitat no alçava cap trofeu europeu en 17 anys. La 2013-14 la de futbol sala i d’hoquei, i la 2014-15 la de futbol, handbol i hoquei. Així arribem als dos cursos en blanc -i a cap finalista- en els anys 2015-16 i, el que ara acaba, 2016-2017.
Així, són tres temporades a zero a nivell continental de les darreres cinc. Casualitat en la renovació dels equips o mala gestió esportiva? Les dades indiquen que el Barça està fent figa a Europa en els seus primers equips. El curs que ve s’entreveu bastant decisiu per valorar fins a quin punt la crisi de títols al Vell Continent és circumstancial o estructural.
