Aquest dimecres, el Barça ha celebrat una victòria i ha lamentat una derrota al Santiago Bernabéu. Certament, els blaugrana han engreixat els seus registres a la Copa del Rei, han seguit demostrant que tenen un cert idil·li amb aquesta competició i han escrit el seu nom en els llibres d’història del futbol espanyol. Però el resultat final (excessiu, pel que s’ha vist sobre la gespa) no pot amagar que, un cop més, el joc del Barça ha tornat a decebre i ha estat difuminat per l’encert a les àrees de l’equip i, concretament, de Ter Stegen i Luis Suárez.
Partits com el d’avui deixen clar que el futbol és molt més senzill del que tothom (jugadors, entrenadors, periodistes, aficionats…) es pensa. Al final, aquest és un joc en el qual guanya el que més vegades introdueix la pilota a la porteria de l’adversari. El Madrid, acostumat a no conèixer rival en el joc directe, ha après aquesta lliçó de la forma més cruel possible. Ha fet molts més mèrits que el Barça per guanyar, però ha trobat a faltar la figura d’un Cristiano Ronaldo que sap transformar com ningú les oportunitats de dins de l’àrea. Si el Madrid no és a la final del Benito Villamarín, les coses com siguin, és perquè Keylor Navas i Vinícius han perdut la partida contra el porter i el davanter culer.
El passi a la final no ha d’amagar tots els defectes d’un Barça que haurà de millorar molt si el pròxim dissabte vol repetir la gesta al mateix escenari. Pot sonar la flauta una vegada, però difícilment ho farà en dues ocasions. Cal passar pàgina, celebrar la classificació (sobretot Cillessen, que podrà jugar la seva final) i analitzar en tots els aspectes a millorar perquè el joc de posició torni a ser el denominador comú de tots els partits blaugrana. El somriure d’avui es pot convertir en llàgrimes el dia de demà si no es fa l’autocrítica necessària.
En aquest aspecte, però, es pot veure una espurna de llum en la foscor. En el minut 83, Arthur ha substituït Sergio Busquets i ha tornat a jugar després de gairebé un mes sense fer-ho. El Barça ha recuperat la seva brúixola al mig del camp: el brasiler està cridat a ser molt important en el tram decisiu de la temporada. El mes de març arriba al Camp Nou amb opcions de triplet. Amb la Lliga i la Copa estan ben encaminades, el dolç caramel de la Champions és el més temptador per a un equip que segueix fent història a Espanya i vol passar a fer-ho a Europa.
