Hi haurà cinquè partit per decidir el campió de la Lliga de futbol sala. En un Palau ple a vessar, amb rècord d’assistència de la secció, 6.923 espectadors, inclòs el president del club, Josep M. Bartomeu, el Barça no ha pogut derrotar l’Inter en el quart duel de la sèrie final i guanyar el títol. Tindrà una altra ocasió dilluns que ve, una última bala, però ja no a redós de la seva afició sinó a la caldera de Torrejón d’Ardoz. Superat per l’experiència dels madrilenys, més serens i superiors al segon temps, ascendents després de greus dubtes, l’equip de Plaza ha deixat escapar una ocasió d’or per coronar-se. Un Palau majúscul, amb un mosaic per al record, s’ho mereixia, però l’esport –i més el futsal- té canvis imprevistos.
La primera part ha estat molt igualada, amb ocasions per a tots dos equips, potser amb un Barça de més a menys, amb poca efectivitat, i un Inter a batzegades, amb el factor sort a favor, com l’1-2 en pròpia porteria de Rafa López. De fet, l’andalús blaugrana ho ha fet gairebé tot en els primers 20 minuts: ha desviat amb l’esquena el 0-1 i ha fet l’empat al contraatac –a passada de Ferrao- abans de l’1-2. Un doble penal errat per banda –Dyego i Ricardinho- i l’habitual seguretat dels porters Sedano i Herrero. S’ha vist un bon futbol sala, certa tensió i molta intensitat en un ambient carregadíssim, com en els millors dies del Palau, però aquesta mínima victòria del descans li ha servit a l’Inter per recuperar la confiança, seriosament amenaçada amb el 6-1 del tercer matx
A la represa, una mica tocat físicament, el Barça ja no ha carburat com en tota l’eliminatòria i ha perdut una mica de competitivitat. Un exemple d’això, ha estat una jugada individual de Rafael, que ha arribat fins a cuina i ha definit per baix per fer l’1-3. La solidesa defensiva dels catalans s’ha anat escardant, ja sigui per una falta-excés de concentració o per precipitació, i l’Inter –jugant de 4 i a estones de 3 amb Umberto de pivot- ha mogut la pilota amb relativa facilitat. Pintaven bastos i l’estocada ha vingut en un córner que Ricardinho ha rematat tot sol (1-4).
Quedaven 11 minuts i Plaza ha arriscat amb el porter-jugador, però les idees barcelonistes eren escasses i Lolo i Pola han arrodonit el marcador (1-6). L’Inter ha sabut esprémer a la pista les mil batalles com aquesta que ha jugat, des del canvi de camp en el sorteig inicial fins a jugar al límit en molts moments davant el vist-i-plau arbitral. El Barça no ha perdut pels col·legiats, ni molt menys, però té arguments per queixar-se en accions que podien ser clau. En tot cas, molt meritori per al jove conjunt de Plaza haver arribat al cinquè partit davant el tot poderós Inter. El Palacio Jorge Garbajosa de Torrejón dictarà sentència demà passat.
