En un partit de doble cara, com a Manchester però al revés, el Barça ha sobreviscut a la primera part amb sort i la carta Messi, i ha fet un petit retoc decisiu a la represa per convertir un atropellament en tota regla en un matx bastant més controlat. Luis Enrique ha mogut peça al descans i ha ordenat una alternativa ofensiva que ja ha utilitzat diverses vegades aquest curs: el 3-4-3. Sergi Roberto i Umtiti de centrals i Mascherano de lliure, amb Digne molt més avançat, donant suport al mig camp, i Neymar actuant per l’interior. El Barça ha tingut una sortida molt més fluida, evitant el marcatge a l’home sense excepció quan servia Ter Stegen, tot i que també hi ha influït el cansament del Sevilla, i més solidesa defensiva.

Aquest 3-4-3, que normalment seria amb Piqué al mig i Umtiti i Mascherano als costats, s’està rebel·lant com un canvi tàctic de gran efectivitat, tant en partits que el Barça no té el control –que són molts dels que juga de visitant- com en dies que es troba amb defenses tancades i molt poblades, com ja li ha succeït al Camp Nou. A vegades, tocar la tecla adequada, per simple que pugui semblar, desemboca en un paradigma diferent i ofereix noves seguretats als futbolistes. És el que està passant amb aquest peculiar 3-4-3, la mateixa numèrica però res a veure amb l’esquema amb que Johan Cruyff va revolucionar el Barça a finals dels 80.

 

Així que el Barça del 4-3-3 ha trobat un segon sistema de prou garanties, veient que sense Xavi –ja fora del club- ni Iniesta –lesionat-, o almenys un dels dos, la funció dels interiors de tota la vida de la Masia és molt més complicada. Jugar sota pressió asfixiant dels rivals, que a més cada vegada tenen més estudiat els moviments del 6 i el 8, no està a l’abast de tothom i el Barça de Luis Enrique ho està pagant. El tècnic asturià també ho ha fomentat, donant prioritat al trident per sobre de tot a costa de perdre la capitalitat del mig del camp. El cas és que davant els fets consumats l’staff blaugrana sembla que està trobant solucions tot i que això suposi partits sense un únic fil conductor.

I Messi, clar. O per començar. L’argentí és el mag que tot ho pot arreglar, fins i tot el desastrós primer temps barcelonista, superat com feia anys que no es veia davant l’huracà sevillà. El 10 del Barça ha fet el seu gol 500 al primer equip, comptant una trentena en amistosos. La xifra bona –els que siguin tots oficials- segurament arribarà aquesta temporada, i sigui abans o després el club faria bé a renovar-lo i no esperar al seu últim any de contracte. Té firmat fins el juny del 2018 i no val a badar. Els sistemes evolucionen i poden canviar, però les peces úniques no tenen recanvi.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa