Eivissa es vestirà aquest dimecres amb les seves millors gales per rebre la visita del nou Barça de Quique Setién en una de les eliminatòries dels setzens de final de la Copa de Rei; en un partit que serà històric pel que, en tan sols un lustre, s’ha convertit el principal conjunt de l’illa, fent ressorgir la passió per aquest esport futbol al territori. Creada el 2015, i presidida per Amadeo Salvo, la UD Eivissa, que competeix per segona temporada seguida a la categoria de bronze, afronta el duel contra el conjunt culer, el rei de Copes (30), amb l’ambició de rebel·lar-se contra la història i contra la lògica. Sense res a perdre. Sense gens de por.

“Estem tots molt il·lusionats. Els jugadors, els aficionats. Tots. Sabem que serà molt difícil perquè, jugui qui jugui, és el millor equip del món, o un dels millors si més no. Però mai se sap, i encara menys a partit únic. Serà complicat, però nosaltres ho donarem tot. I per què no? És futbol. Són 90 minuts. I poden passar moltes coses. Nosaltres sortirem a mossegar des del primer minut. A intentar sorprendre’ls. A intentar posar-los contra les cordes. Tenim les nostres armes per fer-ho. Serà molt complicat. Però sortirem molt motivats. Afrontem el partit amb molta il·lusió. Amb moltes ganes de donar la campanada. Moltes. I per què no?”, repeteix el migcampista, nascut a Maó, però criat a Ripoll, Pep Caballé (1990); que l’estiu passat va posar fi a una etapa de més de deu temporades al Cornellà, al club de la seva vida, per tornar cap a les illes.

“Estem molt il·lusionats. Sabem que serà molt difícil, però són 90 minuts i poden passar moltes coses. Volem donar la campanada. I per què no?”

A Can Misses, al feu del conjunt eivissenc, Caballé ha coincidit amb tres catalans més: l’atacant Sergio Cirio (Badalona, 1985), el centrecampista Fran Carbia (Tarragona, 1992) i el defensa Fran Grima (Olesa de Montserrat; Barcelona; 1987); que, després de passar per la Damm, el Terrassa, el Sant Andreu, l’Atlètic Balears, el Sant Andreu, el Badalona, l’Espanyol B, el Mallorca i l’UCAM Múrcia va arribar a l’illa fa dos estius; sumant-se a “un equip amb, encara, poca història; però molt ambiciós”. “Tenim moltes, moltíssimes, ganes de viure aquest partit. Serà molt difícil,  molt. Però a casa nosaltres som un equip fort i farem tot el que puguem. No tenim gens de por. I ho donarem tot. Això que no dubti ningú. Perquè, per nosaltres, pels que no hem tingut la sort d’arribar a l’elit, un partit d’aquesta magnitud és un premi a la trajectòria. I és un premi que volem gaudir competint. Serà una festa per tots. També per l’illa, que no havia viscut mai un partit així. Però quan la pilota comenci a rodar la festa s’haurà acabat. I només serà un partit més en què intentarem aconseguir la victòria”, afirma el lateral dret d’un Eivissa que, en la seva primera participació en la Copa, ha arribat als setzens de final batent el Pontevedra per 0 a 2, amb una diana, la primera amb la samarreta blau cel, del mateix Grima i una altra del màxim golejador, Ángel Rodado (13), i l’Albacete, de la categoria de plata, als penals (1-1, 5-3).

“Si els anglesos cantaven allò que el futbol tornava a casa quan van organitzar l’Eurocopa, els eivissencs ja poden començar a creure que l’esport rei ha trobat una llar a la nostra illa. La feina, tantes vegades silenciosa, que porta fent l’Eivissa des de fa cinc anys ha recollit avui el seu fruit més saborós. El futbol ha arribat a l’illa per quedar-se i aquest Eivissa promet més nits de vertigen, eufòria i il·lusió”, apunta la crònica del partit contra l’Albacete que es pot llegir a la web del que és un dels vuit equips de la Segona Divisió B que han arribat als setzens de final; un Eivissa que aquest dimecres al vespre comptarà el suport de 7.000 aficionats que abarrotaran les graderies de Can Misses, que aquest dimecres al vespre farà seu el lema personal del defensa barceloní: “No corro darrere una pilota. Corro darrere un somni”.

Els jugadors de l'Eivissa celebren la classificació per als setzens de la Copa | UD Ibiza

Els jugadors de l’Eivissa celebren la classificació per als setzens de la Copa | UD Ibiza

Immers en la millor ratxa de la temporada, de nou partits seguits sense perdre, amb sis triomfs i tres empats, l’Eivissa ocupa el tercer lloc a la classificació de grup I de la categoria de bronze, a tan sols dos punts del filial de l’Atlètic de Madrid i l’Atlètic Balears i amb una renda de fins a deu sobre el cinquè; un Rayo de Majadahonda al qual el conjunt illenc va batre diumenge passat per 0 a 1, obra del brasiler Rai, en un partit, corresponent a la 21 jornada de la lliga, en què tant Fran Grima com Pep Caballé, dues peces clau, van ser novament titulars. Ara, convençut que la Copa és com la pluja, que tot ho iguala, el conjunt de Pablo Alfaro, aquell ferri central que va jugar més de 400 partits a Primera entre el Saragossa, el Barça, el Racing de Santander, l’Atlètic de Madrid, el Mèrida i el Sevilla, afronta el partit més important de tota la seva història sabent que serà difícil, “però no impossible”; tal com matisa Caballé, sempre amb els peus a terra, abans de concloure: “La gent està molt bolcada. Il·lusionada. Embogida. I intentarem respondre’ls passant. Fent el possible per aconseguir-ho. És la primera vegada que ve un club de Primera, i a sobre és el Barça. El primer cop que en va venir un de Segona A, l’Albacete, el vam eliminar. I ara per què no? Per què no? Per què no pot passar? Si els guanyéssim seria l’hòstia”.



Més notícies

Badalona, ambiciosa: “Ara en volem més”

Convençut que els impossibles no existeixen en el món del futbol i amb la il·lusió per bandera, el conjunt badaloní rebrà dimecres el Granada en un dels partits dels setzens de final de la Copa

Setién, sobre els descansos de Messi: “No m’agrada imposar, prefereixo intentar convèncer”

"No m'agrada imposar res, sempre intento que estiguin d'acord amb la meva forma d'entendre una determinada situació", ha declarat l'entrenador del Barça

Nou comentari