Les dues cares de Griezmann

A casa, el francès es va lluir contra el Betis, però fora ha ofert dos partits molt pobres tant contra Osasuna com a Bilbao

La gran diferència del Barça del Camp Nou respecte les versions lluny de l’estadi s’han personalitzat en la figura d’Antoine Griezmann. La imatge global de l’equip ha estat quasi contraposada en aquests tres partits de Lliga si posem en un cantó els partits a domicili i en l’altre l’exhibició contra el Betis. El marcador i les sensacions han anat força de la mà en tots els casos i en l’equació també entra el gran fitxatge de l’equip de Valverde aquesta temporada.

Causa o conseqüència és la gran pregunta. El blanc i el negre són extrems que mai es troben de forma pura en aquestes dualitats. El cert és que en aquests tres partits tant ha necessitat el Barça a Griezmann com viceversa, tot augmentat per les nombroses baixes que acumula l’equip en la línia d’atac. La relació ha estat directa. L’estat de Griezmann sobre la gespa ha estat un indicador claríssim del joc blaugrana fins ara.

Les responsabilitats de Griezmann

Quan un jugador no participa en el joc sempre té part de culpa. El diari MARCA ha apuntat que el davanter francès només va intervenir 30 cops en l’empat contra l’Osasuna i va igualar la seva xifra més baixa de contactes amb la pilota en un partit de Lliga. L’anterior registre és del 2015, en un partit amb l’Atlètic de Madrid contra el Granada. En un equip que té molt més la pilota que el seu anterior club, Griezmann no pot tenir números tan baixos de participació.

Una de les seves grans virtuts és la mobilitat i el futbolista internacional amb França ha de ser un dels futbolistes que fabriqui espais quan el Barça no els trobi. Contra l’Osasuna no es va veure un Griezmann actiu, com a mínim des de fora. El que li va demanar Valverde només ho saben ells dos, però la sensació és que el Petit Príncep va ser un jugador previsible i còmode per als centrals del conjunt navarrès.

Les responsabilitats de l’equip

La participació dels homes d’atac en un sistema de joc de posició passa per una maquinària que ha de funcionar. Els davanters són l’últim esglaó de la cadena i, tot i que s’han de deixar veure, les línies de passada solen obrir-se quan la pilota circula a gran velocitat. A El Sadar el Barça no va saber aplicar aquesta consigna en camp contrari. El bloc baix de l’Osasuna va resultar efectiu durant llargues estones.

D’altra banda, cal satisfer, o com a mínim conèixer, les necessitats dels futbolistes. Griezmann sempre ha rendit millor quan ha tingut un jugador per davant a l’atac. Al francès li agrada nedar entre defenses i migcampistes, i per això necessita a algú que obligui els centrals a mantenir una posició endarrerida. El ‘17’ blaugrana ha agafat responsabilitats sense Messi ni Suárez però de moment és una arma que només rutlla sobre la gespa del Camp Nou.

Més informació

Nou comentari