La darrera batalla serà duríssima. Com si d’una guerra es tractés -esportivament parlant-, el Barça i el Chelsea disputen avui l’últim enfrontament de vuitens de final de la Lliga de Campions amb tot obert (20:45, beIN Sports). Tot per disputar-se i tot per decidir-se. I sense poder mirar enrere. Només un dels dos serà a la següent fase i l’altre, aquell que no es classifiqui, quedarà en l’oblit d’una competició que només recorda els campions. Aquesta setmana s’ha complert un any de la històrica remuntada del Barça davant el PSG. El famós 6-1, el gol de Sergi Roberto en el minut 95 i la celebració mítica de Lionel Messi encimbellat per la grada d’animació del Camp Nou. Però aquell triomf no va servir de res. En la següent eliminatòria, la Juventus va deixar fora el conjunt blaugrana. Tothom recorda la remuntada, però el barcelonisme prefereix oblidar qui va aixecar el trofeu.
El partit d’aquesta nit té la mateixa transcendència que aquell duel davant l’equip d’Unai Emery. Amb un context absolutament oposat -el resultat és positiu pels catalans-, amb un estat d’ànim que denota optimisme entre la culerada i amb l’equip barcelonista mostrant-se molt més sòlid, però amb la sensació que la dificultat és màxima i que l’obligació de fer un partit perfecte inquieta els afeccionats. Però una inquietud no de preocupació, sinó d’impaciència, d’importància per l’enfrontament. El culer té ganes de Champions League.
El Chelsea és un equip més ben treballat que el PSG. Executa millor la pressió alta, és especialista en tenir paciència quan la pilota la té el contrari, tàcticament és impecable i, un fet diferencial que ja va perjudicar els blaugrana en l’anada, disposa d’un atac de luxe capaç de trencar qualsevol línia defensiva, ja sigui a través d’una possessió llarga, com d’un contraatac efímer, però extraordinàriament eficaç. Antonio Conte té clara la seva idea. El Chelsea ha vingut a patir: “Sense la pilota haurem de patir i defensar molt bé. Però amb la pilota sabem quina és la millor manera per anar endavant i aconseguir el gol. Hem de venir aquí a fer la mateixa feina que vam fer a Stamford Bridge.”
El partit serà d’allò més dur. La recuperació a última hora d’Andrés Iniesta permetrà el Barça gestionar el duel amb la seva millor arma: la pilota. Davant un equip rocós i intens, els blaugrana necessiten paciència, circulació, mobilitat i, sobretot, clarividència. Els especialistes estaran junts. El capità -que fa olor de titular-, Sergio Busquets i Lionel Messi s’hauran de buscar i connectar com en els seus millors dies i l’equip s’haurà d’assimilar al de la primera part davant l’Atlètic de Madrid: vigorós, tenaç, pressionador i resolutiu en els darrers metres. El Barça ha d’evitar, sigui com sigui, els contraatacs a camp obert del Chelsea, que està obligat a fer un gol. Queden els darrers 90 o 120 minuts i només un dels dos serà al sorteig de divendres. Partidàs a la vista.
