L’onze de gala actual del Barça, tenint en compte que Ousmane Dembélé i Samuel Umtiti estan lesionats, té 10 posicions cobertes sense cap mena de dubte: Ter Stegen, Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Busquets, Rakitic, Messi, Suárez i Coutinho són els millors futbolistes de l’equip (o, si més no, ho són segons Ernesto Valverde). Només hi ha un lloc en l’onze titular que balla, el que poden ocupar Arturo Vidal o Arthur, dos jugadors amb perfils pràcticament oposats.
Posem totes les cartes sobre la taula. Decantar-se pel xilè és sinònim de renunciar a cert control de la pilota i d’apostar pel caràcter i la lluita; l’exmigcampista de la Juventus de Torí i del Bayern s’ho deia tot sobre la gespa, ajuda força en les tasques defensives i impregna l’equip d’un esperit competitiu innegable. D’altra banda, prioritzar Arthur no li concedeix al Barça totes aquestes coses, o no en la mateixa magnitud, però sí que li permet reconciliar-se amb el famós joc de posició que, en la història recent, ha fet gran i diferent el conjunt blaugrana. Control, tranquil·litat, domini. Amb el brasiler, tot sembla més fàcil i bonic.
El partit contra el Girona a Montilivi ha tornat a deixar clar que el que més li interessa a Valverde és, segurament, triar la segona opció. S’ha vist un equip completament diferent quan el brasiler ha substituït el xilè quan faltava mitja hora pel final del partit. Els blaugrana saben viure molt millor quan tenen la pilota i quan se la van passant a la recerca d’espais. A més, juguen molt millor i els seus aficionats ho agraeixen. En partits de constants transicions i de joc directe el Barça perd la seva condició de superior i ho fia tot a la seva efectivitat (i a la dels rivals) i, per què no dir-ho, a la inspiració de Messi. Ell ha tornat a provocar que, un dia més, el resultat tapi una altra posada en escena culer més que fluixa.
L’argentí –que, per cert, ha convertit Montilivi en el 37è estadi en què ha marcat– ha tornat a aparèixer per salvar els mobles d’un conjunt que, per molts moments i fins i tot amb un home més, s’ha vist superat pel Girona. No només per intensitat, que també, sinó per futbol. El 0-2 final no pot tapar un nou partit fluix del Barça, que ha tornat a no estar a l’altura de les expectatives i de les circumstàncies. Encara que els culers segueixin caminant amb fermesa cap a un nou títol de Lliga i estiguin completant un 2019 estadísticament perfecte a la competició de la regularitat, la realitat és que els blaugrana hauran de jugar molt millor si volen aconseguir els ambiciosos objectius amb què van iniciar la temporada.
Si ho volen aconseguir, el primer que han de fer és apostar per Arthur. Sense titubejos ni dubtes. Arturo Vidal ha de ser un (gran) recurs a tenir en compte en determinats partits en què calgui aportar físic des de la banqueta, però la plaça de titular ha de ser per al brasiler si es pretén ser fidel a una idea de club concreta. Fitxar Arthur i De Jong van ser dos excel·lents moviments estratègics de la secretaria tècnica del Barça, però aquests perdran tota la seva raó de ser si no se’ls dona continuïtat des de la banqueta.
