Desgovern a can Barça

Els jugadors imposen les seves decisions a una junta directiva incapaç d'alçar la veu ni internament, ni externa

L’autoritat de Josep Maria Bartomeu torna a estar qüestionada. La plantada dels jugadors a la FIFA i la impossibilitat de la directiva d’impedir-ho, juntament amb les darreres actuacions i intervencions de Gerard Piqué davant els errors arbitrals soferts en Lliga i Copa, deixa en entredit el poder de decisió de la junta barcelonista envers el primer equip masculí de futbol i el respecte d’aquest col·lectiu davant qui és, teòricament, el seu superior. El president del Barça es limita a acceptar les decisions dels futbolistes i a veure des de la barrera les declaracions dels jugadors, indignats amb el què entenen és una clara maniobra arbitral per impedir-los lluitar per les competicions estatals.

La decisió dels futbolistes de no assistir a la gala de la FIFA a Zuric ha deixat en una molt mala posició no només als mateixos professionals, sinó també al Barça, que ha mostrat una imatge pública desagradable en no formar part de la fotografia del millor onze de l’any, on havien de participar-hi Piqué, Iniesta, Suárez i Messi, i en no recolzar i felicitar Cristiano Ronaldo pel premi individual atorgat pels capitans, seleccionadors, periodistes i aficionats de tots els països. Amb la plantada dels jugadors i l’assistència únicament de membres de la junta directiva i d’executius, els valors el club en circumstàncies adverses tornen a estar discutits.

 

L’any 2011, enmig de la guerra bruta contra els blaugrana encapçalada per l’aleshores entrenador del Reial Madrid, Jose Mourinho, i de les greus acusacions de dopatge alimentades per Florentino Pérez, el president Sandro Rosell va decidir no defensar públicament els seus jugadors i va haver de ser el tècnic, Pep Guardiola, qui ho fes en diverses rodes de premsa. En aquell moment, Guardiola va actuar de president i va lluitar pels drets i per l’honor dels seus futbolistes, campions de tot i exemple esportiu a nivell mundial, amb el cansament que allò va suposar per al tècnic i que va acabar de cremar una relació mai fluïda amb el màxim dirigent.

Avui, Bartomeu i els seus companys de junta han estat incapaços de recolzar els seus futbolistes davant els perjudicis arbitrals que consideren estar patint en les darreres jornades. L’entrenador, que troba impertinent pressionar la Reial Federació Espanyola de Futbol i a l’estament arbitral des de la seva posició, ja ha decidit no mullar-se i mantenir una postura equilibrada en el conflicte, exactament la mateixa reacció que han tingut els membres de la directiva davant les càmeres de televisió. Però aquestes dues actituds, directius i entrenador envers jugadors, generen un problema de comunicació que es tradueix en la incontrolabilitat els discursos i en la vulnerabilitat del més dèbil, en aquest cas, de Gerard Piqué, que ha acabat denunciat pel Comitè Tècnic d’Àrbitres sense que el club hagi, encara, reaccionat per defensar-lo.

 

Bartomeu va haver de convocar eleccions

 

Al gener del 2015, ja amb Bartomeu al capdavant del club, el president va tornar a veure com els problemes a la gespa marcaven l’agenda i el futur del gestor de l’entitat. La derrota a Anoeta, la reacció interna de l’equip i el “soroll a l’entorn” -en paraules seves- el va obligar a convocar unes eleccions en les quals es va imposar amb claredat als seus contrincants, després de la remuntada al camp i la consecució del triplet amb els cinc primers mesos de l’any practicant un futbol espectacular. Al mes de gener, Bartomeu semblava enterrat electoralment, sobretot després de la xiulada rebuda al mes de novembre per una bona part del Camp Nou durant la seva intervenció en un vídeo d’homenatge a Messi, justament el dia que l’argentí superava Zarra com a màxim golejador de la història del a Lliga. Però la bona dinàmica de l’equip i una mala campanya de Joan Laporta el van dur, de nou, a la presidència del club.

Nou comentari