La fotografia d’Arthur Melo badallant a la grada del Camp Nou mentre el Barça s’acomiadava de la Lliga i era incapaç d’imposar la seva autoritat contra l’Osasuna ha servit per resumir la temporada: un futbolista que estava cridat a ser important, sense minuts després d’haver fitxat per la Juventus i amb una postura que exterioritzava avorriment i falta d’interès pel joc de l’equip blaugrana. Cal afegir molt poca cosa més. I és que, el dia que els culers han dit adeu a les opcions de guanyar la Lliga i l’etern rival, el Reial Madrid, l’ha aixecada, la imatge ha tornat a ser decebedora. Molt més enllà del resultat, que avui tampoc no ha somrigut ni ha amagat carències, ja que després de dos anys i mig el Barça ha tornat a perdre al seu estadi (1-2).
Quique Setién ha alienat un onze farcit de sorpreses per intentar guanyar l’Osasuna, que ha aterrat a Barcelona amb els deures fets i sense res en joc, en l’últim partit de la competició domèstica al Camp Nou. Sergio Busquets, Arturo Vidal, Luis Suárez i Jordi Alba han començat el compromís des de la banqueta i els seus llocs els han ocupat joves com Riqui Puig o Ansu Fati i jugadors amb poca participació com Junior o Braithwaite. Leo Messi, per la seva banda, no ha volgut desaparèixer el dia més complicat, el dia de donar la cara per l’escut i la samarreta que vesteix. L’argentí no ha deixat d’intentar rebel·lar-se contra la trista realitat que viu l’equip que capitaneja. Ha protagonitzat les tres ocasions més clares de la primera meitat abans del descans: dos xuts de falta molt perillosos i un des de dins de l’àrea després d’una bona jugada col·lectiva que la defensa navarresa ha enviat a córner.
Més enllà de la persistència i el compromís del capità i de l’omnipresència de Riqui Puig, que ha demostrat que hi ha pocs futbolistes que mereixen ser més titulars que ell en la plantilla blaugrana, el rendiment general del Barça ha estat molt decebedor. Braithwaite ha participat molt poc, Rakitic no ha estat excessivament còmode com a migcampista posicional i la línia defensiva ha tornat a patir moltíssim en les poques arribades dels rivals. L’Osasuna, d’altra banda, ha fet un partit molt seriós i ordenat amb què ha deixat ben clar que la seva bona posició a la taula no és casualitat. En una de les transicions ràpides que ha utilitzat per intimidar Ter Stegen, Estupiñán ha fet una molt bona assistència a l’exblaugrana Arnaiz i el de Talavera de la Reina no ha perdonat des de dins de l’àrea. Ter Stegen ha impedit que els de Jagoba Arrasate tornessin a colpejar abans de la represa.
Ni l’orgull
La celebració d’un gol de falta de Messi, ja en una segona part en què els de Setién han millorat lleugerament a la recerca de la remuntada, també ha dit moltes coses. Ràbia. Frustració. De tot, menys alegria. Abans de la seva diana, l’àrbitre assistent ha anul·lat una diana de Braithwaite per fora de joc. Després n’ha invalidat una de Suárez, que ha substituït el danès, pel mateix motiu. Contra la meravella del millor jugador del món, ni el linier ni Sergio Herrera, el porter de l’Osasuna, hi han pogut fer res. L’argentí ha disputat tots els minuts després de l’aturada i s’ha esforçat tant com ha pogut per conduir el Barça cap a la Lliga. No ha estat possible. Avui, de fet, no li ha permès ni guanyar darrer partit de la competició de la regularitat al Camp Nou. Les seves declaracions tan bon punt l’àrbitre ha xiulat el final han estat molt significatives.
Les entrades de De Jong, que ha tornat després de diverses setmanes de lesió, Busquets i Jordi Alba no han canviat excessivament la cara d’un Barça que no només no ha aconseguit fer el segon i superar l’Osasuna, que ha jugat força minuts amb un home menys per l’expulsió d’Enric Gallego, sinó que ha acabat perdent per culpa d’un gol de Roberto Torres en el temps d’afegit. La diana, que ha culminat una temporada per oblidar del Barça –amb el permís del tràmit contra l’Alabès del pròxim diumenge–, ha estat una nova bufetada de realitat per als culers, que no només han vist com s’ha allunyat definitivament la Lliga sinó que han palesat que ho tindran molt complicat si volen lluitar per la Champions. I menys si també perden l’orgull.
1 
