L’Espanyol necessita molt més que un miracle per esquivar el descens. El conjunt blanc-i-blau no només ha de guanyar els quatre partits que li queden, quelcom pràcticament impossible tenint en compte la imatge de l’equip en el darrer compromís, contra el Leganés; també necessita que el Celta, l’Alabès o l’Eibar només aconsegueixin un empat en les quatre jornades restants… i que el Mallorca i el Leganés, els altres dos clubs que ocupen les places de descens amb cinc i quatre punts més que els pericos, respectivament, ho desaprofitin. L’escenari, no cal dir-ho, és desolador. I més tenint en compte que la primera final, el primer duel a vida o mort, és al Camp Nou (22.00 hores / Movistar LaLiga).
Després del triomf brillant contra el Vila-real, amb el qual els jugadors blaugrana van deixar ben clar que no volen donar la Lliga per perduda –com a mínim fins que les matemàtiques no diguin el contrari–, el Barça rep l’Espanyol amb la possibilitat de ser l’equip que li faci l’empenta definitiva cap a Segona. La victòria local o l’empat enviaran directament el conjunt blanc-i-blau a la segona màxima categoria del futbol estatal 27 anys després. Si es produeix, serà la millor metàfora per resumir una temporada desastrosa per als tres equips catalans professionals que acabarà, si el Girona no puja, amb només un club del país entre els vint de la Lliga Santander.
Una derrota del futbol català
Més enllà del desig majoritari del barcelonisme, emmarcat dins la rivalitat històrica amb l’Espanyol, que acomiadar-se del derbi –almenys una temporada– no serà una bona notícia per al futbol català. La milionària inversió de Chen Yansheng en el mercat d’hivern no ha pogut compensar la desastrosa planificació esportiva de Francisco Rufete, el principal artífex del desastre perico. Per acabar-ho d’adobar, si el Barça dona continuïtat a les bones sensacions de diumenge passat, serà l’encarregat de certificar matemàticament el descens blanc-i-blau. El veí, el màxim enemic, dictarà sentència si els de Setién mostren una imatge semblant a la de l’Estadi de la Ceràmica. Com a mínim, els futbolistes visitants no hauran d’aguantar els càntics del Camp Nou, ja que el partit serà a porta tancada.
L’entrenador del Barça, ratificat per Josep Maria Bartomeu, va restar importància a aquest assumpte i, tenint en compte que la Lliga de la nova normalitat es troba a només un pas del museu del Santiago Bernabéu, va assegurar que el seu equip havia de continuar millorant de cara a les futures competicions, amb la Champions League a l’horitzó, passi el que passi amb el torneig de la regularitat. El títol continental es pressuposava pràcticament impossible abans de la visita al Vila-real, però després de l’actuació culer contra un dels millors conjunts postconfinament tot sembla possible. 90 minuts bons, no obstant això, els poden tenir tots els equips. Ara és imprescindible demostrar que la reacció ha arribat tard, però que ha arribat.
1 
