La mirada d’Ernesto Valverde a Ousmane Dembélé durant el partit contra el Sevilla del cap de setmana passat, expressava amb una sorpenent transparència el nerviosisme del tècnic blaugrana amb el francès, que l’estava impacientant amb el seu retard a l’hora de preparar-se per entrar al camp. Valverde i Carles Naval s’esforçaven en apressar l’extrem, que seguia cordant-se les botes. No és el primer gest del francès que posa a prova la paciència del Barça.
Dembélé, que va caure en gràcia l’estiu passat pel vestidor, que el va acollir amb bones maneres per la seva timidesa i personalitat, a banda de les lesions. Però en els últims mesos, tal i com exposa ‘El País’, les actituds del francès han començat a desesperar a directius, companys i membres del cos tècnic. D’entrada, a Dembélé no li va agradar el xòfer assignat pel club. Farts que se saltés els consells d’alimentació, el club també li va assignar un cuiner francès perquè li preparés l’esmorzar, el dinar i el sopar. Problema resolt, però encara en quedavan per solucionar.
La impuntualitat als entrenaments, viatges llampec sense notificar-ho als responsables del club i falta de compromís en activitats comercials són gestos que no agraden a un Barça que comença a dubtar de la rendibilitat del segon fitxatge més car de la seva història. Després d’una primera temporada marcada per les lesions, Dembélé semblava haver-se guanyat la confiança de Valverde, qui va apostar per ell des d’un bon inici. Però la manca d’equilibri del conjunt blaugrana sobre la gespa amb el francès va portar a apostar per Arthur enlloc d’un Dembélé que ara es veu relegat a la banqueta. Contra l’Inter, com Malcom, ni va sortir a escalfar tot i la lesió de Messi. Jugar al Barça no només és cosa de talent.
