Alguns creuran que és quelcom que ha determinat el destí; d’altres preferiran dir-li casualitat. Sigui com sigui, hi ha camins que es creuen en algun moment determinat i d’altres que estan condemnats a viure en paral·lel durant tota la vida i que mai s’acaben trobant. La història entre el Barça i el PSG, dos clubs enemistats institucionalment, es troba, inevitablement, dins del segon col·lectiu. Per molt que passin les temporades, la guerra entre catalans i francesos no es refreda. Ans al contrari.
Tot va començar en una nit màgica al Camp Nou, la del 8 de març del 2017. Aquell vespre, el conjunt blaugrana va segellar una remuntada històrica (el mític i famós 6-1) per classificar-se per als quarts de final de la Champions League i frustrar, un cop més, el somni europeu del xeic Nasser Al-Khelaïfi. A París, evidentment, no van pair massa bé ni la desfeta continental ni el fet que, pocs mesos més tard, Josep Maria Bartomeu decidís intentar amb totes les seves forces, però sense èxit, el fitxatge de Marco Verratti. Només cal veure com va acabar el mercat de fitxatges estiuenc d’aquell any: amb Neymar Jr al Parc dels Prínceps.
Abans de Verratti, el Barça també havia intentat aconseguir els serveis de Thiago Silva, Marquinhos i, fins i tot, David Luiz. La resposta del PSG sempre havia estat la mateixa. “No”. Per aquest motiu, quan van ser els parisencs els que van intentar emportar-se Rakitic l’estiu del 2018, el Barça es va negar a negociar. Al-Khelaïfi va temptar el migcampista croat amb una oferta d’allò més interessant, però el conjunt blaugrana va remetre’s a la seva clàusula de rescissió. A Espanya, a diferència de França, sí que n’hi ha. De fet, si no fos per aquest fet, Neymar mai no hauria marxat de la capital catalana. Com que la millor defensa és un bon atac, a principis del 2019 la secretaria tècnica culer va plantejar-se la incorporació Rabiot i el migcampista francès no va renovar amb l’entitat parisenca. A hores d’ara, el futur del migcampista encara és una incògnita, però el que sembla segur és que no continuarà vestint la samarreta del campió de la Ligue 1.
La guerra entre el Barça i el PSG encara no ha acabat. Ara, de fet, es troben immersos en la que es podria denominar ‘La batalla dels holandesos’. Els francesos van treballar com ningú per fitxar Frenkie De Jong, un migcampista cridat a regnar a Europa la pròxima dècada. Ho tenien pràcticament fet i, llavors, un viatge llampec de Josep Maria Bartomeu a Holanda ho va capgirar tot. Com ho havia fet, dos anys abans, el gol de Sergi Roberto en el temps d’afegit que va certificar una de les remuntades més espectaculars de la història del futbol europeu. El 23 de gener, el conjunt blaugrana va anunciar la incorporació de De Jong i va fer el primer moviment per intentar deixar tocat i enfonsat el seu contendent.
El PSG, però, encara no havia dit la seva. Encara que cap dels implicats s’ha posicionat al respecte, és un secret a veus que els parisencs són, juntament amb el Barça, els encarregats d’ocupar les primeres posicions en la cursa per Matthijs De Ligt, el central de moda. Els culers estan treballant des de fa temps per fitxar el relleu per excel·lència de Gerard Piqué, però s’han trobat amb el seu perpetu rival i hauran de lluitar amb totes les seves forces si volen acabar aconseguint la firma de la jove promesa del futbol mundial. No és la primera batalla entre catalans i francesos ni, tenint en compte els precedents, serà l’última. Un nou combat acaba de començar.
