Entre tots els factors que determinen el grau d’èxit de la carrera d’un esportista s’hi troba el que fa referència a les decisions. El talent, la constància, l’esforç i l’atzar, entre d’altres, tenen molta rellevància, evidentment, però no ho són tot. I si no que li ho diguin, per exemple, a Pau Gasol o Fernando Alonso, excel·lents en moltes coses però desencertats a l’hora de triar els camins de la seva vida professional, quelcom que els ha privat de tenir una trajectòria molt més llorejada que la que han acabat tenint, ambdues farcides –tot sigui dit– de moltes alegries.
Frenkie de Jong (22 anys) i Matthijs de Ligt (20 anys) es van examinar d’aquesta assignatura el passat estiu. Ambdós jugadors havien superat amb matrícula d’honor la temporada a l’Ajax i havien de fer un pas endavant en les seves respectives carreres. El campió holandès va obrir una subhasta en la qual els millors clubs d’Europa van fer ballar xifres elevades de diners amb l’objectiu d’endur-se alguna (o les dues) de les joies neerlandeses. Finalment, el Barça i la Juventus van ser els equips que més van seduir-les. El migcampista es va decantar per lluitar per la titularitat al Camp Nou malgrat que el mig del camp blaugrana patia (i pateix) sobrepoblació; el central, en canvi, no va rebaixar les seves pretensions esportives i econòmiques i va preferir aterrar a Torí abans que a la capital catalana, des d’on van fer tot el possible perquè els dos amics no s’haguessin de separar.
Quan es retirin es podrà analitzar amb perspectiva i més acuradament quin dels dos joves futbolistes va seleccionar millor el seu destí per fer el salt al màxim nivell. Ara encara és massa d’hora per fer una anàlisi que no sigui esbiaixada; tot just han passat uns mesos des que van marxar d’Amsterdam. Però la realitat és que, de moment, De Jong s’està adaptant amb molta més comoditat i facilitat al seu nou equip i a la seva nova Lliga. Els números ho demostren: el migcampista ha jugat 807 minuts en 10 partits –nou d’ells com a titular–, pràcticament 200 més que De Ligt –que n’ha disputat 630 dividits en set compromisos–, una diferència que, molt probablement, encara seria més grossa si Chiellini, teòric titular al costat de Bonucci, no hagués patit una greu lesió que, sobretot tenint en compte que té 35 anys, posa en dubte el seu retorn als terrenys de joc aquesta temporada.
Les declaracions d’ambdós futbolistes en les darreres hores, amb motiu de la concentració de la selecció holandesa, també evidencien el moment que travessa cadascú. “No vull parlar de procés d’aprenentatge, però la realitat és que les dues últimes setmanes han anat molt millor. He après molt, al principi vaig començar una mica pla, però ho he corregit”, ha assegurat el migcampista del Barça. “Després de partit contra l’Atlètic de Madrid em vaig dir a mi mateix: ‘Aquest no és el futbolista que soc’. Des de llavors va començar la línia ascendent, però encara em falta molt”, ha reblat el central de la Juventus, assenyalat a Torí per actuacions poques convincents i sòlides.
Més enllà de xifres i paraules, Frenkie de Jong no va necessitar ni un partit per guanyar-se la confiança d’Ernesto Valverde, de la secretaria tècnica del Barça i dels afeccionats culers, que ja el veuen com a titular absolut encara que això suposi que un mite del club com Sergio Busquets o un futbolista clau en els darrers anys com Ivan Rakitic hagin de veure més partits des de la banqueta. Els dos darrers compromisos, contra l’Inter de Milà i el Sevilla, evidencien que el mig del camp del Camp Nou ja és seu. Matthijs de Ligt, d’altra banda, va començar sense tenir continuïtat i, ara que les baixes li han donat oportunitats, no les està aprofitant. Cada vegada està jugant millor i el més normal és que es converteixi en un central d’època, però els seus primers passos lluny del Johan Cruyff Arena estan sent tremolosos i dubitatius. Res impossible de revertir per a un futbolista que continua prometent moltíssim i que va costar els mateixos 75 milions d’euros més variables que el seu company a la selecció holandesa.
1 
