Un cop més, el Barça ha preferit mirar al mercat abans que fer un cop d’ull a la pedrera, però almenys aquest cop ho ha fet per fitxar un migcampista que il·lusiona, que assegura la perpetuació de l’estil i que augura nits joioses al Camp Nou. De Jong és sinònim de futbol de posició i de futbol total. De Jong és sinònim d’Holanda i tot el que se’n deriva futbolísticament parlant. De Jong és sinònim de migcampista de present i de futur. Fitxar Frenkie De Jong és sinònim de seguir el model de club blaugrana i de fer bona feina per garantir un relleu generacional, com a mínim, notable. No pot sortir res malament.
Per moments va semblar que dos camins que estaven destinats a trobar-se no ho acabarien fent mai. Frenkie De Jong, aquell futbolista que no ha necessitat viure a la Masia per amarar-se del futbol que s’ensenya i s’hi practica, es va plantejar fitxar per altres clubs abans de decidir aterrar al Camp Nou. Per convèncer-lo, no ens enganyem, van caler promeses econòmiques a l’altura de les que li feien els xeics del PSG i del Manchester City. Josep Maria Bartomeu, no obstant això, també va necessitar fer-li una proposta atractiva en l’àmbit esportiu per vestir-lo de blaugrana. El final feliç prova que tothom ha acabat prenent bones decisions. Poden tenir millor o pitjor resultat, però el comportament de tots plegats ha estat l’adequat.
El perfil de De Jong és perfectament conegut (migcampista creatiu jove amb molta visió de joc, àmplia destresa en la passada, flexibilitat a l’hora de jugar en les diferents posicions del mig del camp i facilitat per trencar línies amb o sense pilota) i si els culers han abonat 75 milions fixos –més onze possibles en variables– per un futbolista amb menys de 100 partits disputats a l’elit és, principalment, perquè el veuen com la pedra angular al voltant de la qual girarà el futur pròxim (i llunyà) del seu mig del camp. Caldrà veure si el fet que les expectatives posades en ell i l’elevat preu que s’ha pagat per un jugador amb poca experiència a l’elit frusten la seva aventura al Barça, però la realitat és que el jugador ja ha demostrat que sap fer-se gran (en comptes d’amagar-se) en escenaris exigents i que no negocia l’esforç, el treball i la constància, virtuts primordials si es pretén triomfar al màxim nivell del futbol mundial.
De Jong, al Camp Nou | EFE
El Barça ha incorporat De Jong amb l’objectiu que l’holandès sigui el beneït culpable de la recuperació de l’estil blaugrana que feia que l’entitat culer fos única en el món. Si ell ha decidit aturar-se al Camp Nou i no al Parc dels Prínceps o a l’Etihad Stadium (on entrena Guardiola, cal no oblidar-ho) és perquè d’alguna forma ha notat que els màxims dirigents catalans tenen ganes de reviure èpoques passades. De Jong, Arthur, Aleñá, Riqui Puig i companyia no seran cap Xavi ni cap Iniesta, però s’hi acostaran. I amb l’interès que ha demostrat Bartomeu en el ja exjugador de l’Ajax, el president ha deixat clar que la voluntat d’apropar-s’hi existeix. Només cal que l’entrenador, Ernesto Valverde, també aposti pel model de club. Si ho fa, res no pot sortir malament.
Un problema estructural molt profund
És una realitat que, l’última temporada, Ernesto Valverde no va estar a l’altura de les expectatives. Si el que va passar a Anfield ja va ser imperdonable, com el mateix Leo Messi va definir a la perfecció, encara ho és més la derrota en la final de la Copa del Rei contra el València, que va estar a punt de certificar l’acomiadament del tècnic extremeny. El problema blaugrana, però, no era només d’entrenador, i caldria que en moments com els actuals, en què s’han de prendre moltes més decisions i s’estan anunciant noves incorporacions com la de De Jong, els encarregats de gestionar el club estudiïn acuradament la situació per poder-hi trobar les solucions adequades.
En la història de la filosofia, diferents il·lustres estudiosos van dedicar hores i llibres a parlar al voltant del plaer. Entre algunes de les divagacions hi havia una línia de pensament que considerava que un patiment inicial pot arribar a ser necessari per gaudir d’un futur ple de somriures i que, d’altra banda, un plaer momentani pot conduir a una decepció permanent en el futur. No hi ha frases, sobretot la segona, que resumeixin millor la realitat i l’actualitat del Barça. Per molt que el conjunt blaugrana hagués guanyat el tercer triplet de la seva història, ho hagués fet deixant de banda l’estil que sempre l’ha fet únic i recognoscible al món. Aquest fet no és, ni de bon tros, una cosa circumstancial, sinó que la renúncia a la filosofia futbolística i de club ha estat una cosa que s’ha cuinat a foc lent i durant força temps. La realitat és que, sobretot aquesta temporada, els culers han prioritzat la competitivitat i els resultats a l’aposta incondicional al joc de posició. I fiar-ho tot als resultats implica quedar-se sense arguments quan aquests no són bons.
Cap triomf ni cap derrota poden cegar els dirigents del Barça, que han de treballar perquè l’equip torni a ser fidel a l’àmbit esportiu del Més que un club. No es pot negar que, gràcies a aquest, i encara que s’hagin hagut de patir moltes decepcions pel sistema de joc arriscat (i poc resultadista en determinades circumstàncies), els culers han viscut èpoques glorioses. Tenyir el món de color blaugrana és quelcom preciós, però encara ho és més si es fa com ho va aconseguir el Barça els anys 2009 i, sobretot, 2011. En aquest escenari, cal reconèixer que la figura d’Ernesto Valverde, un tècnic de naturalesa conservadora i més centrat en el present que en el futur del club (això ja se sabia quan l’entitat va decidir confiar en el seu projecte), no ha ajudat. Però no ho és menys que assenyalar-lo com a únic culpable i responsable d’un problema estructural tampoc no és just. Ni fidel a la realitat. De la mateixa forma que el famós estil no s’aconsegueix elaborar amb poc temps i que es necessiten anys de construcció, aquest no es perd d’un dia per l’altre.
De Jong, en el seu primer dia com a blaugrana | EFE
Per tot plegat, el tècnic del primer equip és vital per començar a recuperar la filosofia, però no serà l’únic factor que hi ajudarà o ho impedirà. Cal revisar la viabilitat econòmica i futbolística de la política de fitxatges que ha implantat la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, la confiança de les persones que tenen veu a dins de l’entitat en el futbol formatiu i la Masia, l’atreviment dels mateixos a l’hora de prendre decisions que provoquin un patiment inicial necessari per gaudir d’un futur ple de somriures i, en definitiva, intentar aconseguir que els ismes que tant mal han fet al Barça durant la seva història no determinin les decisions que es prenen en cap àmbit, no només el relacionat amb la pilota. Per solucionar el problema és imprescindible identificar-lo com a tal i, posteriorment, desgranar-lo per afrontar-lo amb responsabilitat. En el cas dels blaugrana, la qüestió és molt més profunda que la petita ferida que es podria curar amb un possible acomiadament de l’entrenador, la destitució o dimissió del director esportiu o el fitxatge d’un futbolista com De Jong.
El perfil de De Jong
- Naixement: 12 de maig del 1997 (22 anys) a Arkel, Holanda
- Posició: Migcampista
- Dorsal: 21
- Palmarès: Eredivisie (2019) i Copa d’Holanda (2019)
- Distincions individuals: Jugador de la temporada de l’Eredivisie (2019) i Talent de l’any als Països Baixos (2019)
- Les virtuts: Escola i estil Barça, polivalència al mig del camp, molt prometedor, treballador i constant, amb fam de títols i sap fer-se gran en escenaris exigents
- Els defectes: Espectatives als núvols i preu elevat per un jugador amb poca experiència a l’elit
Els números de De Jong al màxim nivell
| TEMPORADA | EQUIP | EDAT | MINUTS | GOLS |
|---|---|---|---|---|
| 2014/15 | Willem II | 17 | 22 | 0 |
| 2015/16 | Willem II | 18 | 53 | 0 |
| 2016/17 | Ajax | 19 | 283 | 1 |
| 2017/18 | Ajax | 20 | 1.747 | 1 |
| 2018/19 | Ajax | 21 | 4.411 | 4 |
