Daniel Kahl fa quatre anys que viu a Catalunya. És del Barça i, des que coneix la situació del país, també independentista. Creu en el dret a decidir i en les urnes. Per això, es desplaça amb l’equip blaugrana lluïnt una bandera estelada penjada a l’esquena. El dissabte 27 de maig, a l’estadi Vicente Calderón, en Daniel no va poder gaudir de la final de la Copa del Rei. La Policia Nacional el va expulsar del recinte, li va prendre l’entrada i no li va donar cap explicació. El motiu principal, l’estelada. En una entrevista per a El Món, Daniel Kahl explica la seva desagradable experiència.
Dins la democràcia espanyola actual, allò que li va succeir al Calderón ho consideraria normal?
He viatjat moltes vegades amb el Barça, a tota Europa. M’he desplaçat amb l’equip a molts partits de la Lliga de Campions, a tot arreu, sempre amb l’estelada. A Glasgow, Copenhaguen, Lisboa, París. I mai, a cap país, he tingut problemes. Només aquí. No és massa normal.
Qui el va fer fora, la Policia Nacional espanyola o la seguretat privada de l’estadi?
Hi havia uns cinc o sis Policies Nacionals i un parell de membres de la seguretat de l’estadi. Però actuaven junts, controlant les entrades, les botigues i els accessos. Però l’acció va venir de la Policia Nacional. Jo era a la zona d’accessos, allà on ensenyes l’entrada i les coses que duus. I ja em miraven amb mals ulls només entrar. Ja em sentia incòmode. La seguretat de l’estadi no va tenir massa a veure, però actuaven junts.
En el text enviat als mitjans, diu que li van preguntar diverses vegades quin significat té per vostè l’estelada.
Sí, és clar. Es van estranyar perquè sóc estranger. Volien comprovar que sabia què significava en realitat. Em van parlar tots de cop, en veu alta i em van intimidar. Són alts, forts, van armats. La seva intenció era intimidar-me i realment em van fer por. Van repetir una i altra vegada la pregunta. Per què la duia, què significa la bandera. I tot en castellà. Sincerament, jo duc quatre anys aquí i no parlo perfecte el castellà. No vaig veure manera d’expressar-me i defensar-me en castellà. Vaig demanar que vingués algú que dominés l’anglès per poder-me comunicar més fàcilment. La meva idea era calmar la situació.
Creu que buscaven que s’exaltés per facilitar l’expulsió de l’estadi?
Segur que sí. Només vaig dir-los que l’estelada era només una bandera. No em vaig expressar en català, evidentment, no volia més problemes. I vaig limitar-me a respondre a les seves preguntes i a demanar una persona que parlés anglès. No volia generar cap més discussió, però no va haver-hi manera de calmar la situació.
Quin significat té per a vostè, l’estelada?
Significa la llibertat d’expressió, el dret a decidir i el dret a votar. Conec bé la situació política que hi ha a Catalunya. Tinc aquesta opinió i dur aquesta bandera és això, expressar-la. Estic a favor del dret a decidir i estic convençut que una Catalunya independent seria millor per a tothom, en tots els sentits. Una educació millor, un sistema sanitari més just. Els diners es quedarien aquí i tindríem un dels països més potents d’Europa.
Tornant al Calderón. A vostè el van separar dels seus amics. Per què ho van fer?
En el moment de revisar les motxilles, vaig veure que trigaven molt. Els meus dos amics m’esperaven, però els van demanar que anessin passant per alliberar espai. Vaig cridar-los perquè s’esperessin i es van aturar, però els van fer entrar per no tenir testimonis. En tota l’actuació em vaig quedar sol.
Els seus amics van decidir quedar-se dins l’estadi i no sortir amb vostè?
Ja no podien sortir. Eren dins i em preguntaven on era. Els vaig dir que no podia entrar, però els vaig respondre més tard, perquè no volia agafar el telèfon per no provocar més preguntes de la policia. La situació era massa tensa.
Va patir violència física o verbal?
Només verbal. Sí que és veritat que, al darrer moment, un Policia Nacional em va acompanyar a la porta estirant-me del braç, però res més. Quan sortíem vaig tornar a preguntar què passava i on era la meva entrada. I res, em va dir que no em volien tornar a veure.
No li van donar cap tipus d’explicació?
No, en cap moment. Jo volia saber què passava realment, però no sabien anglès i no em van entendre. O no va voler entendre’m. Sabien tres o quatre paraules en anglès i això és trist. Ets policia d’un partit de futbol i el Barça té socis i afeccionats a tot arreu. Haurien d’estar preparats i parlar anglès. De fet, conec molts Mossos que saben parlar anglès perfectament. Barcelona és una ciutat turística i si passen coses has de dominar l’anglès. Per això no ho entenc.
El van insultar?
No, només volien intimidar-me preguntant una i altra vegada per la bandera. La situació va canviar totalment quan es van assabentar que era estranger. I no, sóc igual que qualsevol altre català.
A banda de denunciar-ho als mitjans, ho ha denunciat davant alguna altra autoritat?
No, només al Barça. La meva Penya, els Almogàvers, està parlant amb el club i està esperant una resposta oficial. Denunciar la policia no té cap sentit. Ells ja s’inventarien alguna cosa, com que anava borratxo, per exemple.
I ho anava?
No, gens.
El Barça encara no li ha dit res?
No encara, però els Almogàvers estan sempre en contacte amb el club. És una penya molt vella i amb bona relació i referències. Alguna cosa ens diran. Però ja no es pot fer res, no es pot canviar la situació. Ni els diners em compensarien haver-me perdut el partit. Hauria preferit veure’l. No em recompensarà no haver vist la única final que hem tingut aquest any.
Vostè duu quatre anys vivint a Catalunya. Ha viscut algun altre acte de catalanofòbia en aquest temps?
Personalment, no. Però ens desplacem a molts estadis de la Lliga i sentim insults a tot arreu. Al camp del Màlaga, per exemple, sempre criden ‘Puta Barça i Puta Catalunya’. Però, per desgràcia, els insults a Catalunya són habituals en gairebé tots els estadis de la Lliga.
