Marc Cucurella ha aprofitat una entrevista amb el diari SPORT per mostrar-se molt crític amb la gestió esportiva de la directiva de Josep Maria Bartomeu. El futbolista format a la Masia, actualment al pròxim rival del Barça, el Getafe, ha utilitzat l’exemple de Rafinha, a qui el club blaugrana va regalar a última hora al PSG, per recordar el que ell va viure. “Crec que això passa per culpa de la mala gestió i per les necessitats d’alliberar la massa salarial o ingressar diners, perquè a mi em va passar quelcom semblant. Crec que els calers pesen més que la confiança en els joves. Carles Pérez, per exemple, se’n va haver d’anar a la Roma d’un dia per l’altre. Tot això s’està fent per necessitat, per les despeses i pèrdues que té el club”.
El futbolista d’Alella, de només 22 anys, s’ha mostrat decebut perquè el Barça “no em va donar l’oportunitat de demostrar si valia o no per al primer equip”. “Vaig jugar cinc minuts d’un partit de Copa i així és molt complicat. Ara bé, la decisió que vaig prendre m’ha convertit en el jugador que soc ara. Per a un jove del planter és dur haver de marxar, però tinc l’objectiu de triomfar en el món de futbol. I, com que no podia ser al Barça, vaig buscar-me la vida. Gràcies a l’Eibar i el Getafe m’he consagrat a la Lliga i he estat convocat amb la selecció espanyola sub-21”, ha afegit un Cucurella que va seguir “com un espectador més” les últimes hores de mercat del club culer, que van ser “molt entretingudes”.
En l’entrevista amb el diari citat, el lateral esquerre català ha reivindicat que “quan es confia en la Masia, els jugadors sempre responen com ho han fet últimament Ansu Fati i Riqui Puig”. “Si els dones dos partits, acaben complint amb bona nota. El que és més complicat és que el primer dia els jugadors joves estiguin molt encertats i facin bons partits, però si els dones confiança i els fas sentir bé, tenen el nivell per triomfar”, ha opinat abans de deixar la porta oberta a tornar al Camp Nou, ja que el Barça “sempre serà casa meva”: “Jo estic centrat a tenir una gran carrera. Si algun dia hi ha l’oportunitat de tornar, la veritat és que estaria encantat”.
