Si el Barça pogués demanar un regal als Reis d’Orient, faria bé d’exigir un golejador. I és que el gol s’està convertint en un problema endèmic. Es busca i es persegueix però no s’aconsegueix. I això, si passa al camp del cuer de Primera Divisió, és evident que tens un problema (0-1). Un solitari gol de De Jong dona tres punts a un Barça que se’n va d’Osca amb la sensació d’estar lluny d’allò que busca i que només es pot refugiar en una primera meitat de bon joc i capitalitzada per un bon Messi. La resta, la manca d’encert d’un equip que tot i la intervenció des de la banqueta (Koeman canvia permanentment de dibuix per tocar la tecla indicada) no acaba de millorar. El 2021 comença com acabava el 2020: amb sensacions agredolces i sense deslliurar-se del patiment.
Trencar amb el passat
A Can Barça necessiten desfer-se dels vicis del passat. Trencar amb un cercle viciós que els hermetitza, que no els deixa veure més enllà del dia de la marmota que viuen i que té el vestidor immers en una espècie de via crucis permanent. S’intenta, a vegades fins i tot sembla que s’aconsegueix, però el dia més insospitat torna aquella desídia. De l’esperança d’aquella victòria de Torí, a la desfeta del Clàssic; i de la llum trobada a Valladolid, a deixar-se dos punts davant l’Eibar a casa. És un canvi d’estat d’ànim permanent. Potser per això, per trobar la desitjada estabilitat, Koeman ha encetat l’any nou tornant a la defensa de quatre.
I, en primera instància, ha tocat la tecla indicada. El Barça ha despullat l’Osca des del primer minut i, amb un De Jong molt més participatiu, s’ha anat fent seva l’escena fins que l’holandès ha obert la llauna (0-1). El perquè, tant simple com desitjat: el factor Messi. L’argentí, que curiosament sembla que enguany es troba més còmode lluny del Camp Nou, ha vist un forat que només ell podia veure entre la muralla defensiva de l’Osca i De Jong ha resolt amb molta sang freda. Però el Barça, que ja havia fet el més difícil, en volia més. Només el travesser, en una falta magistral servida per Messi, i l’encert del porter local Álvaro Fernández han evitat que els blaugrana marxessin al vestidor amb tot dat i beneït.
Sense gol
A la segona meitat, però, el ferotge Barça s’ha destensat. El problema? fàcil de detectar. Aquest equip no té aquell punch o aquell registre més golejador que sí tenia altres anys. Per això, l’alternativa escollida és sempre la mateixa: la de picar pedra. Tot i això, si se n’arriben a descuidar, l’Osca empata. En la primera rematada del partit per part del locals, Ter Stegen ha hagut de demostrar perquè és un dels pilars d’aquest Barça negant-li la glòria a Rafa Mir en una rematada d’esperó a l’àrea petita.
I veient-ho, els de Koeman, amb el rival massa tancat i obstinat a no assumir riscos, han tancat el partit amb la mateixa directriu de no concedir però evidenciant que la manca de gol és un dels problemes endèmics d’aquest equip.
